Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca geronggang, n m
- es geronggang
- fr geronggang
- en geronggang
- de Geronggang
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definición
Política
- ca delimitació interessada, n f
- ca gerrymandering [en], n m
- es gerrymander, n m
- es gerrymandering, n m
- fr gerrymandering, n m
- en gerrymander, n
- en gerrymandering, n
Política
Definición
Nota
- El substantiu gerrymandering és un acrònim format a partir del nom del governador de Massachusetts Elbridge Gerry i el substantiu anglès salamander 'salamandra'. El 1812 Gerry va redibuixar les fronteres d'una circumscripció electoral per afavorir el seu partit i el dibuix d'aquestes fronteres recordava la forma d'una salamandra.
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:
El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)
·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);
·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).
El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:
·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);
·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);
·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).
(1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.
[Acta 572, 3 d'abril de 2014] -
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme gerrymandering:
El Consell Supervisor accepta la proposta dels especialistes i aprova el manlleu anglès gerrymandering perquè és una denominació utilitzada internacionalment i molt coneguda dins l'àmbit. Proposa, malgrat tot, d'incloure-hi també com a sinònim la proposta catalana delimitació interessada, que descriu força bé el concepte i pot tenir bona acollida en determinats contextos, especialment de divulgació.
També s'han valorat les alternatives territorialització interessada i distribució territorial interessada, però s'han descartat perquè es creu que delimitació interessada és una denominació formalment més simple, que pot tenir més possibilitats d'ús.
La variant gerrymander, que també es documenta en algunes obres amb aquest sentit, té menys ús, segons els especialistes, i per això s'ha descartat. Els experts tampoc s'han mostrat partidaris d'introduir la divisió recollida en algunes obres angleses entre gerrymandering (acció o procés) i gerrymander (circumscripció resultant del gerrymandering), ja que creuen que internacionalment el concepte realment conegut és el referent a l'acció.
[Acta 572, 3 d'abril de 2014]
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
- ca mudrà, n f
- ca gest, n m sin. compl.
- es gesto, n m
- es mudra, n m
- es sello, n m
- en mudra, n
- sa mudrā, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
Definición
Nota
- La forma mudrà prové del sànscrit mudrā, que significa 'segell, marca, signe distintiu'.
-
Observacions del Consell Supervisor
Tant la forma originària, mudrà, com la forma catalana descriptiva gest tenen ús i per aquest motiu s'aproven com a sinònims. Es dona prioritat, però, a mudrà, que és la forma més usada en l'àmbit especialitzat i la que duu implícita tota la càrrega filosòfica i cultural del concepte. En canvi, a l'hora de fer referència amb formes catalanes a les diferents mudràs es proposa utilitzar el nucli gest (gest de Bhairava, gest de la meditació, etc.), que és descriptiu i s'identifica prou bé amb el concepte. Tot i que també és possible utilitzar les formes sànscrites adaptades, anàlogament al que s'ha proposat en el cas dels àssanes, els pranaiames o els bandhes, en aquest cas les formes originàries sembla que no tenen tanta difusió i, per aquest motiu, s'ha preferit proposar només una forma catalana descriptiva per a cada cas.
Entre gest i segell, que també es documenta, s'ha preferit gest, que es considera una solució semànticament més clara.
[Acta 654, 18 de setembre de 2019]
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**
- ca gest de Bhairava, n m
- es gesto de Bhairava, n m
- es sello de Bhairava, n m
- en Bhairava mudra, n
- sa bhairava-mudrā, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**
Definición
Nota
- 1. El gest de Bhairava pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació, deixant els canells i part dels avantbraços recolzats a la falda o a la part superior de les cuixes.
- 2. La forma Bhairava de la denominació és el nom d'una de les formes que adopta el déu Xiva; significa 'ferotge, terrible'.
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**
- ca gest de Bhairaví, n m
- es gesto de Bhairavi, n m
- es sello de Bhairavi, n m
- en Bhairavi mudra, n
- sa bhairavī-mudrā, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**
Definición
Nota
- 1. El gest de Bhairaví pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació, deixant els canells i part dels avantbraços recolzats a la falda o a la part superior de les cuixes.
- 2. La forma Bhairaví de la denominació és el nom d'una de les formes que adopta la deessa Xakti; significa 'ferotge, terrible'.
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca gest multipunt, n m
- ca gest de contacte múltiple, n m sin. compl.
- es gesto multipunto, n m
- fr geste multipoint, n m
- it gesto multi punto, n m
- ptBR gesto multiponto, n m
- en multi-touch gesture, n
- en multipoint gesture, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- El gest multipunt és habitual en els dispositius mòbils per a funcions que requereixen dos o més dits. Són gestos multipunt, per exemple, pinçar, despinçar o fer girar els dits.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gest multipunt (sin. compl. gest de contacte múltiple)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes gest multipunt i, com a sinònim complementari, gest de contacte múltiple.
Criteris aplicats
·Totes dues són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades, creades per sintagmació a partir del nucli gest, escurçament de gest de punter, i els modificadors multipunt i de contacte múltiple, respectivament, referits al fet que en aquest tipus de gest s'estableix més d'un punt de contacte simultàniament amb la interfície d'usuari.
·Són formes que ja tenen un cert ús.
·La forma gest multipunt és anàloga a la denominació anglesa i també a la utilitzada en altres llengües romàniques i la forma gest de contacte múltiple s'utilitza a la versió catalana de les directius WCAG.
Formes desestimades
-gest multicontacte: Aquesta forma pràcticament no es documenta.
-gest multitoc: Aquesta forma remet a gestos tàctils i, tal com confirmen alguns especialistes, els gestos multipunt, si bé majoritàriament són tàctils, també es poden fer amb alguns dispositius no tàctils.
-gest múltiple: Aquesta forma remet a 'diversos gestos' i un gest multipunt és un sol gest que es fa prenent contacte amb la pantalla en més d'un punt alhora. No és, per tant, una solució precisa.
-apuntament de contacte múltiple; apuntament multicontacte; apuntament múltiple: El nucli apuntament no és adequat en aquest cas, ja que el que es vol designar aquí no és l'acció d'indicar o assenyalar una zona o un element de la interfície (apuntament), sinó el tipus de gest que es fa per a apuntar i, més estrictament, per a activar una funció del sistema.
[Acta 725, 16 de setembre de 2024]
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca gest monopunt, n m
- ca gest de contacte únic, n m sin. compl.
- fr geste à point unique, n m
- en single point gesture, n
- en single point gesture, n
- en single pointer, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- Són gestos monopunt, per exemple, els tocs i clics únics (fer un clic, fer un toc), els tocs i clics dobles (fer un doble clic, fer un doble toc) o les pulsacions llargues.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gest monopunt (sin. compl. gest de contacte únic)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes gest monopunt i, com a sinònim complementari, gest de contacte únic.
Criteris aplicats
·Totes dues són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades, creades per sintagmació a partir del nucli gest, escurçament de gest de punter, i els modificadors monopunt i de contacte únic, respectivament, referits al fet que en aquest tipus de gest s'estableix un sol punt de contacte amb la interfície.
·Són formes paral·leles a gest multipunt i gest de contacte múltiple, respectivament, que designen un concepte relacionat.
Formes desestimades
-punter únic: Malgrat que es documenta (probablement per influència de la forma anglesa single pointer, que segurament és un escurçament de single pointer gesture), és una forma inadequada semànticament, que no remet al concepte (perquè el punter és el dispositiu amb què es fa el gest i el símbol que indica els moviments del dispositiu a la pantalla, però no el gest).
-gest unipunt: Seria una solució adequada, anàloga a la forma del terme relacionat gest multipunt, totes dues construïdes amb formes prefixades d'origen llatí (uni- i multi-). S'ha preferit la denominació amb mono-, però, perquè aquesta forma prefixada (d'origen grec) és més habitual actualment.
-gest unitoc; gest monotoc: Aquestes formes remeten a gestos tàctils i, tal com confirmen alguns especialistes, els gestos monopunt, si bé majoritàriament són tàctils, també es poden fer amb alguns dispositius no tàctils.
-gest simple: Aquesta forma no remet al concepte amb prou precisió (remet, més aviat, a un gest que és fàcil de fer).
-apuntament de contacte únic; apuntament simple: El nucli apuntament no és adequat en aquest cas, ja que el que es vol designar aquí no és l'acció d'indicar o assenyalar una zona o un element de la interfície (apuntament), sinó el tipus de gest que es fa per a apuntar i, més estrictament, per a activar una funció del sistema.
[Acta 725, 16 de setembre de 2024]
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca gest de la consciència, n m
- es gesto de la consciencia, n m
- es sello de la consciencia, n m
- en gesture of consciousness, n
- sa cin-mudrā, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- 1. El gest de la consciència pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació. Si els palmells es col·loquen mirant amunt es fa el gest del coneixement. Algunes escoles consideren que el gest de la consciència i el gest del coneixement són variants d'una mateixa mudrà.
- 2. La denominació sànscrita cin-mudrā està constituïda pels formants cin 'consciència' i mudrā 'segell, marca, mudrà'.
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca gest de la meditació, n m
- es gesto de la meditación, n m
- es sello de la meditación, n m
- en gesture of meditation, n
- sa dhyāna-mudrā, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- 1. En el gest de la meditació les mans i els braços formen un cercle d'energia tancat. Pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació.
- 2. La denominació sànscrita dhyāna-mudrā està constituïda pels formants dhyāna 'meditació' i mudrā 'segell, marca, mudrà'.
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca gest de la protecció i la misericòrdia, n m
- es gesto de la protección y la misericordia, n m
- es sello de la protección y la misericordia, n m
- en abhaya-varada mudra, n
- sa abhaya-varada-mudrā, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- 1. El gest de la protecció i la misericòrdia pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació.
- 2. La denominació sànscrita abhaya-varada-mudrā està constituïda pels formants abhaya 'seguretat, protecció', varada 'benevolència, misericòrdia' i mudrā 'segell, marca, mudrà'.