ambigüitat referencial
ambigüitat referencial
- ca ambigüitat referencial, n f
- es ambigüedad referencial
- fr ambiguïté référentielle
- en referential ambiguity
Definición
Fenomen pel qual un únic pronom pot tenir diferents antecedents.
Nota
- En l'oració Emili digué que ell no assistiria a la reunió el pronom ell pot ser correferencial o no amb el nom Emili.
ambigüitat temàtica
ambigüitat temàtica
- ca ambigüitat temàtica, n f
- es ambigüedad temàtica
- fr ambiguïté thématique
- en thematic ambiguity
Definición
Fenomen pel qual un mateix argument pot rebre papers semàntics diferents en una mateixa construcció.
Nota
- En el sintagma la invitació de Roser, l'argument Roser pot ser l'agent o el pacient de la invitació.
ambilingüisme
ambilingüisme
- ca ambilingüisme, n m
- es ambilingüismo
- fr bilinguisme parfait
- en ambilingualism
Definición
Capacitat que té un parlant d'usar igualment bé dues llengües en tots els àmbits de la seua activitat, sense que en cap de les llengües hi haja trets de l'altra.
ambisil·labicitat
ambisil·labicitat
- ca ambisil·labicitat, n f
- es ambisilabicidad
- fr ambisyllabicité
- en ambisyllabicity
Definición
En fonologia mètrica, possibilitat que una consonant puga pertànyer a dues síl·labes contigües i s'associe simultàniament a la coda de la primera síl·laba i a l'obertura de la segona.
Nota
- La t medial del mot anglés petrol, per exemple, s'associa tant a la primera síl·laba com a la segona. Aquest tractament permet donar compte del fet que la t tinga propietats de síl·laba inicial i de síl·laba final: la [r] és sorda com en el grup inicial [tr] i existeix un reforçament glotal en [t], com en posició final.
americanisme
americanisme
- ca americanisme, n m
- es americanismo
- fr américanisme
- en Americanism
Definición
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent d'alguna de les llengües ameríndies, desaparegudes o no, que s'introdueix en una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara hamaca, xocolate, cacic, petaca, etc.
ampliació
ampliació
- ca ampliació, n f
- es ampliación
- fr élargissement
- en enlargement
Definición
Addició d'un morfema o d'un element nou a l'estructura d'un mot, moltes vegades per raons expressives.
Nota
- Així, la paraula cucurulla s'ha format a partir de l'ampliació del mot cuculla, amb l'infix ‑ru‑.
amplitud
amplitud
- ca amplitud, n f
- es amplitud
- fr amplitude
- en amplitude
Definición
Distància màxima que abasta una ona sinusoidal des de la posició zero o punt de repòs.
Nota
- És equivalent al grau de dislocació de les partícules de l'aire a partir de la posició de repòs, durant la vibració sonora. És un concepte correlatiu de la intensitat acústica i depén directament, sobretot en els sons vocàlics, de la tensió articulatòria.
anacolut
anacolut
- ca anacolut, n m
- es anacoluto
- fr anacoluthe
- en anacoluthon
Definición
Trencament de l'estructura sintàctica d'una oració que consisteix en l'abandó de la construcció sintàctica exigida per un període i en l'adopció d'una altra de més adient amb el pensament del parlant, oblidant la coherència gramatical amb la construcció inicial.
Nota
- Per exemple, Vam parlar de la persona que vam conéixer ahir, amb una llicenciatura en ciències exactes.
anacrusi
anacrusi
- ca anacrusi, n f
- es anacrusis
- fr anacruse
- en anacrusis
Definición
Síl·laba o conjunt de síl·labes àtones situades al començament d'un grup tonal precedint el primer accent.
Nota
- L'anacrusi pot funcionar com a marcador de límit de grup tonal, ja que generalment n'assenyala el començament.
anàfora
anàfora
- ca anàfora, n f
- es anáfora
- fr anaphore
- en anaphora
Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal que necessàriament té com a antecedent el subjecte de la mínima oració o del mínim sintagma nominal en què es troba.
Nota
- D'acord amb els principis d'aquesta teoria, una anàfora ha d'estar lligada pel seu antecedent. Així, són anàfores els pronoms reflexius es, si mateix, els pronoms recíprocs l'un a l'altre i l'adjectiu sengles. En l'oració La teua amiga parlava de si mateixa, el sintagma nominal la teua amiga és l'antecedent que lliga l'anàfora si mateixa. [V. lligam]
