habilitació
habilitació
- ca derivació zero, n f
- ca conversió, n f sin. compl.
- ca derivació impròpia, n f sin. compl.
- ca habilitació, n f sin. compl.
- ca hipòstasi, n f sin. compl.
- ca metàbasi, n f sin. compl.
- ca transcategorització, n f sin. compl.
- es conversión
- es derivación cero
- es derivación impropia
- es habilitación
- es hipostasis
- es metábasis
- es transcategorización
- fr conversion
- fr dérivation impropre
- fr dérivation zéro
- fr hypostase
- fr transcatégorisation
- en converseness
- en hypostasis
- en transcategorization
- en zero derivation
Definición
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.
Nota
- Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.
hàpax
hàpax
- ca hàpax, n m
- es hápax
- fr hapax
- en hapax legomena
Definición
Mot o expressió que, en un corpus determinat, apareix documentat una sola vegada.
Nota
- Pot ser de forma o de contingut.
hapaxèpia
hapaxèpia
- ca haplologia, n f
- ca hapaxèpia, n f sin. compl.
- ca haplolàlia, n f sin. compl.
- es hapaxepia
- es haplolalia
- es haplología
- fr hapaxépie
- fr haplolalie
- fr haplologie
- en hapaxepy
- en haplolaly
- en haplology
Definición
Procés morfofonològic consistent en la simplificació d'una síl·laba quan aquesta apareix juntament amb una altra d'idèntica o semblant.
Nota
- Per exemple, el mot morfonologia, provinent de morfofonologia.
haplografia
haplografia
- ca haplografia, n f
- es haplografía
- fr haplographie
- en haplography
Definición
Errada ortogràfica consistent en la simplificació d'un grup de lletres anàlogues consecutives.
Nota
- Per exemple, paral·lepípede per paral·lelepípede.
haplolàlia
haplolàlia
- ca haplologia, n f
- ca hapaxèpia, n f sin. compl.
- ca haplolàlia, n f sin. compl.
- es hapaxepia
- es haplolalia
- es haplología
- fr hapaxépie
- fr haplolalie
- fr haplologie
- en hapaxepy
- en haplolaly
- en haplology
Definición
Procés morfofonològic consistent en la simplificació d'una síl·laba quan aquesta apareix juntament amb una altra d'idèntica o semblant.
Nota
- Per exemple, el mot morfonologia, provinent de morfofonologia.
haplologia
haplologia
- ca haplologia, n f
- ca hapaxèpia, n f sin. compl.
- ca haplolàlia, n f sin. compl.
- es hapaxepia
- es haplolalia
- es haplología
- fr hapaxépie
- fr haplolalie
- fr haplologie
- en hapaxepy
- en haplolaly
- en haplology
Definición
Procés morfofonològic consistent en la simplificació d'una síl·laba quan aquesta apareix juntament amb una altra d'idèntica o semblant.
Nota
- Per exemple, el mot morfonologia, provinent de morfofonologia.
harmonia tipològica
harmonia tipològica
- ca harmonia tipològica, n f
- es armonía tipológica
- fr harmonie typologique
- en typological harmony
Definición
En tipologia lingüística, correlació establida entre diferents propietats tipològiques, sobretot entre les propietats referides a l'ordre dels constituents.
Nota
- Per exemple, el fet que les llengües que anteposen el complement directe al verb solen tenir posposicions i solen anteposar el genitiu al nom i, al revés, les llengües que posposen el complement directe solen tenir preposicions i posposar el genitiu.
harmonia vocàlica
harmonia vocàlica
- ca harmonia vocàlica, n f
- ca harmonització, n f sin. compl.
- es armonía vocálica
- es harmonización
- fr harmonie vocalique
- en vowel harmony
Definición
Fenomen consistent en l'assimilació de certes propietats fonològiques d'unes vocals a les altres, de manera que totes les vocals d'una unitat morfològica o prosòdica acaben compartint aquestes propietats (posterioritat, labialització, altura, arrel avançada, etc.).
Nota
- Els fenòmens d'harmonia vocàlica es donen en moltes llengües i dialectes. Dins del català és especialment rellevant l'harmonia vocàlica que presenten molts parlars valencians. En aquest cas, les vocals mitjanes baixes tòniques /ɛ́/ i /ɔ́/ expandeixen, respectivament, els trets anterior i labial cap a la vocal /a/ situada en la síl·laba contigua i final del mot, i donen lloc a pronúncies del tipus [dɔ́nɔ] de dona o [pɛ́ɾlɛ] de perla. També es poden caracteritzar com a harmonia vocàlica les pronúncies del tipus c[u]sir de cosir o t[u]ssir de tossir en aquells parlars que generalment mantenen la /o/ en síl·laba àtona, ja que el tret tancat de la vocal tònica s'expandeix a la pretònica. Aquests darrers casos de tancament vocàlic han rebut tradicionalment el nom de metafonia o inflexió vocàlica.
harmònic
harmònic
- ca harmònic, n m
- ca hipertò, n m sin. compl.
- es armónico
- es hipertono
- fr harmonique
- fr hyperton
- en harmonic
- en hypertone
Definición
En la producció d'un so, vibració regular secundària que es combina amb el to fonamental.
Nota
- La combinació d'aquests dos elements dona lloc a un moviment vibratori complex que comunica al so el seu timbre particular.
harmonització
harmonització
- ca harmonia vocàlica, n f
- ca harmonització, n f sin. compl.
- es armonía vocálica
- es harmonización
- fr harmonie vocalique
- en vowel harmony
Definición
Fenomen consistent en l'assimilació de certes propietats fonològiques d'unes vocals a les altres, de manera que totes les vocals d'una unitat morfològica o prosòdica acaben compartint aquestes propietats (posterioritat, labialització, altura, arrel avançada, etc.).
Nota
- Els fenòmens d'harmonia vocàlica es donen en moltes llengües i dialectes. Dins del català és especialment rellevant l'harmonia vocàlica que presenten molts parlars valencians. En aquest cas, les vocals mitjanes baixes tòniques /ɛ́/ i /ɔ́/ expandeixen, respectivament, els trets anterior i labial cap a la vocal /a/ situada en la síl·laba contigua i final del mot, i donen lloc a pronúncies del tipus [dɔ́nɔ] de dona o [pɛ́ɾlɛ] de perla. També es poden caracteritzar com a harmonia vocàlica les pronúncies del tipus c[u]sir de cosir o t[u]ssir de tossir en aquells parlars que generalment mantenen la /o/ en síl·laba àtona, ja que el tret tancat de la vocal tònica s'expandeix a la pretònica. Aquests darrers casos de tancament vocàlic han rebut tradicionalment el nom de metafonia o inflexió vocàlica.
