heterònim
heterònim
- ca heterònim, n m
- es heterónimo
- fr hétéronyme
- en heteronym
Definición
Unitat lèxica que pertany al mateix camp semàntic que una altra però que procedeix d'un ètim diferent al d'aquesta.
Nota
- Els heterònims són sovint substantius de gènere diferent (cavall/egua, home/dona, etc.), formes verbals (vaig, anem) i, en algun cas, sufixos (-dor/-driu de emperador/emperadriu).
heteronímia
heteronímia
- ca heteronímia, n f
- es heteronimia
- fr hétéronymie
- en heteronymy
Definición
Relació existent entre unitats lèxiques anomenades heterònims.
heterorgànic -a
heterorgànic -a
- ca heterorgànic -a, adj
- es heterorgánico ‑ca
- fr hétéro-organique
- en heterorganic
Definición
Dit dels sons o fonemes que tenen punts d'articulació diferents, com ara els fonemes /b/ i /g/, labial i velar, respectivament.
Nota
- El terme s'utilitza sobretot per a referir-se a grups o seqüències de consonants, com ara els grups [mn] (de omnívor, per exemple) o [dg] (de set gossos, per exemple). S'oposa a homorgànic.
heterosil·làbic -a
heterosil·làbic -a
- ca heterosil·làbic -a, adj
- es heterosilábico ‑ca
- fr hétérosyllabique
- en heterosyllabic
Definición
Dit dels segments, vocàlics o consonàntics, que formen part de dues síl·labes diferents.
Nota
- S'oposa a tautosil·làbic.
heterosizígia
heterosizígia
- ca supleció, n f
- ca heteroclisi, n f sin. compl.
- ca heterosizígia, n f sin. compl.
- es heteroclisis
- es heterosicigia
- es supleción
- fr hétéroclise
- fr heterosyzygie
- fr supplétion
- en heteroclisis
- en heterosyzygy
- en suppletion
Definición
Fenomen pel qual una sèrie morfològica incompleta es completa amb formes pertanyents a una altra sèrie, o formes supletives.
Nota
- La supleció que afecta un paradigma nominal també s'anomena heteroclisi, i la que afecta un paradigma verbal, heterosizígia. Per exemple, els radicals del verb llatí FERO, FERRE, TULI, LATUM o els del verb anar, formats amb l'arrel an- (anar, anem, etc.) i amb l'arrel va- (vaig, van, etc.)
hiat
hiat
- ca hiat, n m
- ca hiatus, n m sin. compl.
- es hiato
- fr hiatus
- en hiatus
Definición
Concurrència de dues vocals successives, pertanyents a dues paraules o dues síl·labes diferents, que ni es contrauen ni formen diftong.
Nota
- Per exemple, formen hiat les vocals de les dues últimes síl·labes de la paraula harmonia.
hiatus
hiatus
- ca hiat, n m
- ca hiatus, n m sin. compl.
- es hiato
- fr hiatus
- en hiatus
Definición
Concurrència de dues vocals successives, pertanyents a dues paraules o dues síl·labes diferents, que ni es contrauen ni formen diftong.
Nota
- Per exemple, formen hiat les vocals de les dues últimes síl·labes de la paraula harmonia.
hidrònim
hidrònim
- ca hidrònim, n m
- es hidrónimo
- fr hydronyme
- en hydronym
Definición
Topònim d'alguna font d'aigua o d'algun accident geogràfic relacionat amb l'aigua.
Nota
- Per exemple, Mediterrani.
hipercorrecció
hipercorrecció
- ca ultracorrecció, n f
- ca hipercorrecció, n f sin. compl.
- es hipercorrección
- es ultracorrección
- fr hypercorrection
- en hypercorrection
Definición
Interpretació d'una forma correcta de la llengua com si fora incorrecta i substitució per una forma analògica o més productiva que es considera correcta.
Nota
- Per exemple, és una ultracorrecció històrica la substitució de la forma etimològica malaut (< MALE HABĬTU) per malalt, que es produí en el moment que s'aturà i es corregí la tendència a pronunciar com a u la l etimològica de mots com altre i alt, pel fet que els parlants consideraren erròniament que es tractava de la mateixa u.
hiperextensió
hiperextensió
- ca hiperextensió, n f
- es hiperextensió
- fr hyperextension
- en overextension
Definición
En l'estadi d'adquisició del llenguatge, ús abusiu d'un mot per a referir-se a objectes que mantenen algun tipus de relació amb la classe d'objectes a què remet el dit mot.
Nota
- Per exemple, anomenar cotxe tot tipus de vehicle. S'oposa a hipoextensió.
