supleció - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
supleció
supleció
- ca supleció, n f
- ca heteroclisi, n f sin. compl.
- ca heterosizígia, n f sin. compl.
- es heteroclisis
- es heterosicigia
- es supleción
- fr hétéroclise
- fr heterosyzygie
- fr supplétion
- en heteroclisis
- en heterosyzygy
- en suppletion
Definición
Fenomen pel qual una sèrie morfològica incompleta es completa amb formes pertanyents a una altra sèrie, o formes supletives.
Nota
- La supleció que afecta un paradigma nominal també s'anomena heteroclisi, i la que afecta un paradigma verbal, heterosizígia. Per exemple, els radicals del verb llatí FERO, FERRE, TULI, LATUM o els del verb anar, formats amb l'arrel an- (anar, anem, etc.) i amb l'arrel va- (vaig, van, etc.)
