anacolut - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
anacolut
anacolut
- ca anacolut, n m
- es anacoluto
- fr anacoluthe
- en anacoluthon
Definición
Trencament de l'estructura sintàctica d'una oració que consisteix en l'abandó de la construcció sintàctica exigida per un període i en l'adopció d'una altra de més adient amb el pensament del parlant, oblidant la coherència gramatical amb la construcció inicial.
Nota
- Per exemple, Vam parlar de la persona que vam conéixer ahir, amb una llicenciatura en ciències exactes.
