alt -a
alt -a
- ca alt -a, adj
- es alto ‑ta
- fr haut haute
- en high
Definición
En la teoria dels trets distintius postulada per Noam Chomsky i Morris Halle, dit del tret articulatori que presenten els sons realitzats amb una elevació del dors de la llengua per damunt de la posició neutra.
Nota
- Les consonants palatals i les vocals tancades tenen, per exemple, aquest tret. S'oposa a baix.
alternança
alternança
- ca alternança, n f
- es alternancia
- fr alternance
- en alternation
Definición
Relació existent entre formes variants d'una mateixa unitat lingüística.
alternança causativa
alternança causativa
- ca alternança causativa, n f
- es alternancia causativa
- fr alternance causative
- en causative alternation
Definición
Alternança en l'estructura argumental d'un verb que pot tenir un ús transitiu, en construccions amb significat causatiu, i un d'intransitiu, en construccions amb significat no causatiu.
Nota
- Per exemple, hi ha alternança causativa entre l'ús transitiu de sorprendre en l'oració La professora va sorprendre els estudiants i l'intransitiu en l'oració Els estudiants es van sorprendre. En el primer cas, s'expressa que l'entitat denotada pel subjecte provoca un canvi d'estat en la designada pel complement directe. En el segon, en canvi, s'indica que l'entitat designada pel subjecte canvia d'estat. La variant intransitiva rep el nom de antiacusativa, i en les llengües romàniques és morfològicament més complexa, ja que s'afig al verb el pronom feble reflexiu. Aquesta alternança es dona amb verbs de canvi d'estat i amb alguns verbs psicològics. [V. construcció antiacusativa]
alternança condicionada
alternança condicionada
- ca alternança condicionada, n f
- es alternancia condicionada
- fr alternance conditionnée
- en conditioned alternation
Definición
Alternança en la qual l'ús de les variants està determinat pel context en què s'usa la unitat lingüística.
alternança de codis
alternança de codis
- ca commutació de codis, n f
- ca alternança de codis, n f sin. compl.
- ca canvi de codis, n m sin. compl.
- es cambio de códigos
- es conmutación de códigos
- fr commutation de codes
- en code-switching
Definición
En sociolingüística, canvi o alternança de llengua o de varietat lingüística en un discurs o en una conversació.
Nota
- Com a exemple de commutació de codis es pot citar el treball de Shana Poplack «Sometimes I'll start a sentence in Spanish y termino en español».
alternança de diàtesi
alternança de diàtesi
- ca alternança de diàtesi, n f
- es alternancia de diátesis
- fr alternance de diathèse
- en diathesis alternation
Definición
Variació que pot presentar un verb en la seua estructura argumental i que permet que aparega en formats oracionals diferents.
Nota
- Les alternances de diàtesi impliquen canvis en la relació que s'estableix entre les funcions sintàctiques (subjecte, complement directe, adjunt, etc.) i les funcions semàntiques (agent, tema, locatiu, etc.). El verb anglés to open, per exemple, pot usar-se transitivament amb un subjecte agent i un complement directe tema (Susan opened the door) i intransitivament amb un subjecte tema (The door opened). Trobem la mateixa alternança en català en el cas del verb obrir, però en aquest cas el verb incorpora el pronom feble reflexiu en l'ús intransitiu: Susan va obrir la porta i La porta es va obrir. Són alternances de diàtesi l'alternança que es dona entre una oració activa i la paral·lela passiva, l'alternança causativa i l'alternança locativa.
alternança locativa
alternança locativa
- ca alternança locativa, n f
- es alternancia locativa
- fr alternance locative
- en locative alternation
Definición
Alternança en l'estructura argumental d'un verb que pot aparéixer en dos tipus construccions transitives que expressen localització.
Nota
- Per exemple, hi ha alternança locativa en les construccions amb el verb carregar que apareixen en les dues oracions següents: Vam carregar les taronges al carro i Vam carregar el carro amb les taronges. En la primera oració, el complement directe designa l'entitat localitzada i el complement de règim preposicional, el locatiu. En la segona, en canvi, el complement directe designa el locatiu i l'adjunt, l'entitat localitzada.
alternança temàtica
alternança temàtica
- ca alternança temàtica, n f
- es alternancia temática
- fr alternance thématique
- en root alternation
Definición
Alternança que afecta el radical sencer d'una unitat lingüística, com en el verb llatí eo/ivi.
alternança vocàlica
alternança vocàlica
- ca alternança vocàlica, n f
- ca ablaut [de], n m sin. compl.
- ca apofonia, n f sin. compl.
- es ablaut
- es alternancia vocálica
- es apofonía
- fr ablaut
- fr alternance vocalique
- fr apophonie
- en ablaut
- en apophony
- en vowel alternation
Definición
Alternança condicionada morfològicament que es produeix per la variació vocàlica en el radical d'una forma lingüística.
Nota
- Per exemple, l'alternança en anglés entre sing (present), sang (passat) i sung (participi de passat), o en català medieval entre vinc (primera persona del present d'indicatiu) i venc (primera persona del passat simple).
alternativitat
alternativitat
- ca relació d'accessibilitat, n f
- ca accessibilitat, n f sin. compl.
- ca alternativitat, n f sin. compl.
- es accesibilidad
- es alternatividad
- es relación de accesibilidad
- fr accessibilité
- fr alternativité
- fr relation d'accessibilité
- en accessibility
- en accessibility relation
- en alternativity
Definición
En lògica, lligam que un món possible estableix amb tots els altres mons en els quals són concebibles les proposicions que són vertaderes en el primer.
