Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
anàlisi componencial anàlisi componencial

  • ca  anàlisi componencial, n f
  • ca  anàlisi sèmica, n f sin. compl.
  • es  análisis componencial
  • es  análisis sémico
  • fr  analyse componentielle
  • fr  analyse sémique
  • en  componential analysis

Definición
Mètode d'estudi lingüístic que tracta d'establir de manera ordenada els components d'una determinada unitat lingüística, siga fonològica, morfològica, semàntica o sintàctica.

Nota

  • Tot i amb això, l'expressió anàlisi componencial s'ha utilitzat sobretot per a referir-se al mètode d'anàlisi semàntica desenvolupat tant per l'estructuralisme europeu com per la semàntica generativa. Segons aquest mètode, les unitats lèxiques poden ser descompostes en una sèrie de trets semàntics universals del tipus [mascle], [humà], [causa], etc. En la tradició europea, l'anàlisi semàntica componencial s'ha anomenat a vegades anàlisi sèmica.
anàlisi contrastiva anàlisi contrastiva

  • ca  anàlisi contrastiva, n f
  • es  análisis contrastivo
  • fr  analyse contrastive
  • en  contrastive analysis

Definición
Mètode d'estudi de la gramàtica contrastiva basat en la descripció de les semblances i diferències existents entre dues o més llengües.

Nota

  • L'anàlisi contrastiva, fonamentada en els principis teòrics del conductisme i de l'estructuralisme americà, va tenir una clara aplicació a l'ensenyament de segones llengües durant les dècades dels quaranta i els cinquanta del segle XX. A grans trets, es considera que les dificultats en l'aprenentatge d'una segona llengua es deuen a les interferències amb la primera llengua i que aquestes interferències poden ser predites a partir de la comparació sistemàtica de la primera i la segona llengua en tots els nivells.
anàlisi d'errors anàlisi d'errors

  • ca  anàlisi d'errors, n f
  • es  análisis de errores
  • fr  analyse des fautes
  • en  error analysis

Definición
Mètode d'estudi en ensenyament de segones llengües desenvolupat a la fi de la dècada dels seixanta del segle XX que se centra en l'estudi sistemàtic dels errors produïts per un grup d'estudiants quan tracten d'expressar-se en la llengua que estan aprenent.

Nota

  • Des d'aquesta òptica, l'error és concebut com a signe positiu que explicita el fet que el procés d'aprenentatge s'està produint i es troba en una etapa determinada.
anàlisi de constituents anàlisi de constituents

  • ca  anàlisi de constituents, n f
  • es  análisis de constituyentes
  • fr  analyse de constituants
  • en  constituent analysis

Definición
Mètode d'estudi sintàctic desenvolupat per l'estructuralisme nord-americà basat en la segmentació de l'oració en els elements que la constitueixen de manera immediata.

Nota

  • Cada un d'aquests elements és descompost posteriorment en els seus propis constituents, repetint l'operació successivament fins a arribar als últims constituents, els morfemes. L'anàlisi de constituents concep l'estructura de l'oració com una construcció jeràrquica d'elements encastats que es pot representar gràficament per mitjà de diagrames arboris, caixes, parèntesis o claudàtors.
anàlisi de la conversa anàlisi de la conversa

  • ca  anàlisi de la conversa, n f
  • es  análisis conversacional
  • fr  analyse de conversations
  • en  conversation analysis

Definición
Mètode d'estudi de l'estructura seqüencial i de la coherència de la conversa que, inscrit dins del marc teòric de l'etnometodologia, es fonamenta en la idea que la conversa, com qualsevol altra activitat social, respon a fets metòdics susceptibles d'una descripció formal i d'una generalització posterior.

Nota

  • Conceptes com ara torn, parell adjacent, intercanvi o intervenció són bàsics en aquest tipus d'anàlisi.
anàlisi del discurs anàlisi del discurs

  • ca  anàlisi del discurs, n f
  • es  análisis del discurso
  • fr  analyse du discours
  • en  discourse analysis

Definición
Mètode d'estudi que se centra en l'estructura, la coherència i les regularitats del text o discurs per mitjà de criteris gramaticals, fonològics i semàntics.

Nota

  • L'anàlisi del discurs parteix de la idea que el text no és un simple seguit d'oracions sinó una unitat amb una forta coherència interna. Amb aquesta metodologia s'ha posat de relleu el fet que molts fenòmens gramaticals i semàntics, com ara la consecutio temporum, la pronominalització o la cohesió, han de ser estudiats en l'àmbit supraoracional del text o discurs.
anàlisi distribucional anàlisi distribucional

  • ca  anàlisi distribucional, n f
  • ca  distribucionalisme, n m sin. compl.
  • es  análisis distribucional
  • es  distribucionalismo
  • fr  analyse distributionnelle
  • fr  distributionalisme
  • en  distributional analysis
  • en  distributionalism

Definición
Mètode d'estudi lingüístic característic de l'estructuralisme nord-americà que, rebutjant tota concepció mentalista, tracta de delimitar els contextos en què poden aparéixer les diferents unitats lingüístiques.

Nota

  • El fonema, per exemple, s'estudia segons les posicions que pot ocupar dins de la síl·laba i dins del mot. Les idees distribucionals foren originàriament desenvolupades en fonologia, però molt aviat s'estengueren a les altres disciplines lingüístiques.
  • ca  anàlisi componencial, n f
  • ca  anàlisi sèmica, n f sin. compl.
  • es  análisis componencial
  • es  análisis sémico
  • fr  analyse componentielle
  • fr  analyse sémique
  • en  componential analysis

Definición
Mètode d'estudi lingüístic que tracta d'establir de manera ordenada els components d'una determinada unitat lingüística, siga fonològica, morfològica, semàntica o sintàctica.

Nota

  • Tot i amb això, l'expressió anàlisi componencial s'ha utilitzat sobretot per a referir-se al mètode d'anàlisi semàntica desenvolupat tant per l'estructuralisme europeu com per la semàntica generativa. Segons aquest mètode, les unitats lèxiques poden ser descompostes en una sèrie de trets semàntics universals del tipus [mascle], [humà], [causa], etc. En la tradició europea, l'anàlisi semàntica componencial s'ha anomenat a vegades anàlisi sèmica.
anàlisi sintàctica automàtica anàlisi sintàctica automàtica

  • ca  anàlisi sintàctica automàtica, n f
  • es  análisis sintáctico automàtico
  • fr  analyse syntaxique automatique
  • en  parsing

Definición
En lingüística computacional, operació realitzada per un ordinador, per mitjà d'un algorisme, per tal de delimitar l'estructura sintàctica d'una oració.

Nota

  • El terme anglés amb què es denomina aquesta operació, parsing, deriva de l'expressió llatina pars orationis.
  • ca  analitzabilitat, n f
  • es  analizabilidad
  • fr  analysabilité
  • en  analyzability

Definición
En gramàtica generativa, propietat de les cadenes que satisfan la descripció estructural d'una regla transformacional i que, consegüentment, admeten la transformació.