antecedent
antecedent
- ca antecedent, n m
- es antecedente
- fr antécédent
- en antecedent
Definición
Primer terme d'una correlació gramatical, el segon terme de la qual s'anomena consegüent.
Nota
- Per exemple, les oracions subordinades que precedeixen la principal. En l'oració condicional Si parles, te'n penediràs, l'oració Si parles és l'antecedent.
antecedent
antecedent
- ca pròtasi, n f
- ca antecedent, n f sin. compl.
- es prótasis
- fr protase
- en protasis
Definición
Oració subordinada que en el període condicional s'anteposa a l'apòdosi, o oració principal, i indica la condició necessària perquè s'acomplisca una determinada conseqüència.
Nota
- L'oració Si t'agrada el disc és la pròtasi de l'oració condicional Si t'agrada el disc, te'l regalaré.
antecedent de traça
antecedent de traça
- ca antecedent de traça, n m
- es antecedente de huella
- fr antécédent de trace
- en trace-antecedent
Definición
En la teoria del règim i del lligam, constituent que s'ha desplaçat per mitjà de la regla de trasllat i que ha deixat una traça en la posició originària.
Nota
- L'antecedent i la traça estan coindexats i formen una cadena amb un únic conjunt de trets gramaticals (un únic cas i un únic paper temàtic). En l'oració [Quina pel·lícula]i has vist ti avui?, el sintagma nominal complement directe quina pel·lícula és l'antecedent de la traça, t.
antecopretèrit
antecopretèrit
- ca antecopretèrit, n m
- es antecopretérito
- fr anté-co-prétérit
- en antecopreterite
Definición
En la terminologia d'Andrés Bello, plusquamperfet d'indicatiu.
Nota
- Per exemple, havíem telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment passat que es pren com a referència.
antefutur
antefutur
- ca antefutur, n m
- es antefuturo
- fr anté-futur
- en antefuture
Definición
En la terminologia d'Andrés Bello, futur perfet.
Nota
- Per exemple, hauré telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment futur que es pren com a referència.
antepostpretèrit
antepostpretèrit
- ca antepostpretèrit, n m
- es antepostpretérito
- fr anté-post-prétérit
- en antepostpreterite
Definición
En la terminologia d'Andrés Bello, condicional perfet.
Nota
- Per exemple, hauria telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment que es pren com a referència que alhora és posterior a un altre de passat.
antepresent
antepresent
- ca antepresent, n m
- es antepresente
- fr anté-présent
- en antepresent
Definición
En la terminologia d'Andrés Bello, perfet.
Nota
- Per exemple, he telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior al moment de l'acte de parla i manté alguna mena de connexió amb aquest moment.
antepretèrit
antepretèrit
- ca antepretèrit, n m
- es antepretérito
- fr anté-prétérit
- en antepreterite
Definición
En la terminologia d'Andrés Bello, passat anterior.
Nota
- Per exemple, hagué telefonat. El terme fa referència al fet que amb aquest temps s'indica que la situació expressada pel verb és anterior, i concretament, immediatament anterior, a un moment passat que es pren com a referència.
anterior
anterior
- ca perfet, n m
- ca anterior, n m sin. compl.
- es perfecto
- fr parfait
- en perfect
Definición
En la tradició lingüística general, temps verbal que designa un esdeveniment passat que manté algun tipus de relació amb el moment de l'acte de parla.
Nota
- Aquesta relació pot variar segons les llengües i fins i tot segons el context en què s'utilitza el temps. El perfet, així, pot assenyalar un resultat present producte d'un esdeveniment anterior, un esdeveniment que s'inicia en el passat i que perdura fins al present, un esdeveniment anterior pròxim al present o inclòs en un interval temporal que també inclou el present, etc. En català, el temps que presenta algunes d'aquestes propietats és el format amb l'auxiliar haver, conjugat en present, i un participi. Cal tenir en compte, però, que en la nostra tradició gramatical, aquesta forma perifràstica també ha rebut el nom de indefinit o de pretèrit indefinit, i que el terme pretèrit perfet s'ha utilitzat sovint per al temps de formes com ara cantí o vaig cantar. Des d'una perspectiva diacrònica, és bastant normal que els perfets acaben gramaticalitzant-se com a passats. Pel que fa a les llengües romàniques, aquesta evolució s'ha produït en francés i romanés estàndard i en els dialectes septentrionals de l'italià.
antiacusativitat
antiacusativitat
- ca antiacusativitat, n f
- es antiacusatividad
- fr antiaccusativité
- en antiaccusativity
Definición
Propietat d'algunes llengües acusatives que presenten un sistema de cas gramatical molt minoritari que es caracteritza pel fet que els complements directes no tenen cap marca casual explícita, enfront dels subjectes, que sí que en tenen.
