anàfora - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
anàfora
anàfora
- ca anàfora, n f
- es anáfora
- fr anaphore
- en anaphora
Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal que necessàriament té com a antecedent el subjecte de la mínima oració o del mínim sintagma nominal en què es troba.
Nota
- D'acord amb els principis d'aquesta teoria, una anàfora ha d'estar lligada pel seu antecedent. Així, són anàfores els pronoms reflexius es, si mateix, els pronoms recíprocs l'un a l'altre i l'adjectiu sengles. En l'oració La teua amiga parlava de si mateixa, el sintagma nominal la teua amiga és l'antecedent que lliga l'anàfora si mateixa. [V. lligam]
