D’un temps ençà, en l’àmbit de la recerca han emergit els living labs, un concepte que diversos investigadors i institucions acadèmiques van desenvolupar a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000.
Us volem proposar com a #termedelasetmana un terme de creació recent, que vehicula un concepte que sembla que guanya importància cada dia que passa. Es tracta del terme ciència ciutadana.
En aquest Bit de terminologia us volem presentar la Nomenclatura de gestió universitària, un recurs obert i en línia que, en la seva quarta edició, inclou 120 termes a l’entorn de la recerca.
Des de fa un temps, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa hub complementant tota mena d’expressions d’àmbits temàtics lligats a la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.).
Us heu plantejat si, terminològicament parlant, hi ha alguna diferència entre recerca i investigació? Penseu que aquesta distinció pot tenir, indirectament, alguna cosa a veure amb el nom del butlletí que esteu llegint, el RECERCAT?
Quan es plantegen debats socials com ara les polítiques d’educació, el futur de les pensions, l’impacte de la tecnologia, etc., pot ser que sentim a parlar dels anomenats think tanks. Què són?
Si hi ha un terme que condensa un concepte amb una imatge contundent aquest és think tank. L’anglès té la virtut de ser una llengua creadora de termes, per la simple raó que les societats creadores de conceptes i de continguts en molts sectors són angloparlants.
És ben probable que ho hàgiu sentit, o ho hàgiu vist escrit: la sigla STEM (ara sovint STEAM) ha esdevingut una presència pràcticament ineludible en textos relacionats amb la tecnologia, l’educació, la cultura i altres camps propers.