Us heu plantejat si, terminològicament parlant, hi ha alguna diferència entre recerca i investigació? Penseu que aquesta distinció pot tenir, indirectament, alguna cosa a veure amb el nom del butlletí que esteu llegint, el RECERCAT?
Com a resposta a la primera pregunta, cal dir que, efectivament, recerca i investigació són formes sinònimes, sense diferències essencials de significat entre totes dues, tot i que hi ha algun matís diferencial en els usos implantats per la tradició en àmbits especialitzats. Per tant, totes dues denominacions són adequades per a designar en català el conjunt d’activitats intel·lectuals i materials adreçades a aclarir, trobar, descobrir, comprendre o transformar determinades qüestions d’un camp concret del coneixement.
No obstant això, recerca es considera la forma preferent, d’una banda, perquè és la forma més consolidada en les publicacions tècniques i en les institucions oficials catalanes, i de l’altra, per la seva projecció internacional, ja que és una forma paral·lela al terme francès (recherche) i anglès (research). A més a més, en una altra de les llengües de cultura que ens és propera, l’italià, també conviuen les formes investigazione i ricerca i s’ha prioritzat igualment ricerca amb aquest mateix sentit específic.
Aquest matís distintiu es recull en la norma UNE-166000 Gestió de l’R+D+I: Termes i definicions de les activitats d’R+D+I. Justament el nom d’aquesta norma permet que ens fixem en la creació de termes derivats per sintagmació, en què recerca és també la forma triada en la formació dels termes recerca, desenvolupament i innovació, amb la sigla R+D+I. La base recerca apareix igualment en altres termes consolidats en l’àmbit biomèdic, com ara recerca clínica o recerca farmacològica, i transversalment en altres àmbits, com ara grup de recerca, projecte de recerca, treball de recerca o recerca documental.
Pel que fa al nom de la professió de les persones que duen a terme recerca, malgrat que les formes derivades dels dos noms anteriors són possibles, l’ús i la tradició han consolidat la denominació investigador | investigadora per davant de recercador | recercadora; d’aquí s’han creat formes sintagmàtiques com investigador principal | investigadora principal o investigador col·laborador | investigadora col·laboradora.
Finalment, pel que fa a la segona qüestió que us plantejàvem, a banda de possibles motius relacionats amb el màrqueting i la comunicació implicats en la creació de nom de marca del butlletí RECERCAT (que publica la Secretaria d’Universitats i Recerca), cal tenir en compte que recerca és el terme preferit en l’àmbit català per donar nom a les institucions que s’hi dediquen: per exemple, el CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) o el VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca).
Si esteu interessats en aquesta qüestió, podeu consultar el Tesaurus de termes de recerca i la fitxa general del criteri disponible en el Cercaterm, en el web del TERMCAT.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 16/04/2019]
