Aquesta setmana, concretament el 16 de març, és el dia protagonista d’una hortalissa, la inflorescència de la carxofera, un fruit amb el cor tendre i pelut i amb les fulles carnoses que es pot cuinar de mil maneres i que és font d’inspiració de poetes i glosadors: la carxofa o escarxofa, el nostre #termedelasetmana.
De la carxofa també se’n pot fer una carxofada (‘menjada de carxofes’), que acostuma a ser una festa gastronòmica i popular dedicada a la carxofa. Sense menystenir els calçots i les calçotades, creiem que és important destacar que de festes de la carxofa també se’n fan i que el derivat carxofada, tot i que no es documenti en les obres actuals de referència, també està ben format i no presenta cap problema lingüístic.
Mireu si ens agrada, la carxofa i els seus derivats, que hi ha el terme més argòtic i informal carxofada com a denominació complementària per parlar de la declaració llampec: la presa de declaracions ràpida, habitualment d'un polític, i feta a peu dret davant d'un micròfon, que en castellà es coneix com a canutazo. Tothom coneix el símil popular del micròfon amb la carxofa, oi? Doncs ja ho sabeu: més carxofades i menys *canutassos.
Una curiositat més sobre la carxofa és que té un derivat verbal que a tothom li agradaria posar en pràctica més sovint: escarxofar-se. Però quin lligam hi ha entre la carxofa i espatarrar-se al sofà? Potser per la semblança amb la forma de la carxofa aixafada quan la cuinem. És bonic pensar que quan descansem en un sofà ens assemblem a les carxofes cuinades, i més si ens agraden.
