Diu que sant Jordi se les va tenir amb un drac... però podem dir també que se les va tenir amb un dragó?
I després va regalar una rosa a la donzella, però de quina mena de rosa estem parlant? Perquè la donzella bé podia tenir aficions botàniques, i no li seria el mateix que se li oferís una englantina que una gardana, o una garlanda, o una gavarra, o una regina, o una rosa boscana, o una rosa damasquina, o una rosa de cent fulles, o una rosa silvestre, o una rosa vera, o una satalia... O potser sí, i tots aquests noms designen exactament la mateixa planta?
I diu que la donzella va correspondre al cavaller oferint-li un llibre amb una bonica portada, o coberta, o sobrecoberta...?
En aquesta edició del butlletí RECERCAT dedicat a Sant Jordi hem volgut destacar alguns dels termes que, en un dia de Sant Jordi qualsevol, poden sortir en la conversa, entre llibres, roses i altres elements tradicionals de la festa, i especialment si els implicats en la conversa són persones vinculades amb la recerca.
Si tenen interessos relacionats amb la zoologia, de seguida es posaran d’acord que Sant Jordi lluità contra un drac i no contra un innocent dragó, però potser no és tan tan clar. Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues venen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir ‘monstre fabulós’), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als dragons. Podem arribar a dir, per exemple, que “sant Jordi s’enfrontà al terrible dragó”, però no podem dir que “els vespres d’estiu és habitual veure dracs a les terrasses”.
Si la conversa deriva cap a la botànica, podeu quedar-vos ben esbarzerats en la recerca de totes les maneres que tenim en català d’anomenar les roses. Les entrades corresponents del diccionari Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana recullen més de cinquanta denominacions per a la planta i la flor. I no entrarem ara en detalls sobre si designen exactament la mateixa espècie, perquè d’aquest jardí no sabríem pas sortir-ne sense l’ajut de bons especialistes.
I finalment, si el diàleg acaba anant a parar al llibre de bonica portada, aquí sí que tindreu un acord general entre els que hi entenen, que de seguida us diran que no, que allò que veiem dels llibres quan encara no els hem obert és la coberta (o la sobrecoberta), i que la portada és una de les primeres pàgines, aquella que al dors hi sol tenir el copyright i altres dades bibliogràfiques.
Tot plegat, excuses de terminòleg per desitjar-vos una bona diada de Sant Jordi, entre dracs o dragons, roses i llibres de coberta més o menys bonica.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 23/04/2022]
