Quan es plantegen debats socials com ara les polítiques d’educació, el futur de les pensions, l’impacte de la tecnologia, etc., pot ser que sentim a parlar dels anomenats think tanks. Què són? Si en diem, per exemple, fàbrica d’idees o laboratori d’idees, qui sap si potser podem deduir més fàcilment la finalitat d’aquestes organitzacions.
L’ús del terme anglès think tank és molt estès en l’àmbit de la recerca i de la gestió pública per a designar un grup organitzat que intervé en la vida política d’una societat mitjançant la producció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics i de les polítiques públiques.
De fet, aquest terme té un origen militar. Va néixer als Estats Units, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, per referir-se als grups d’experts, sobretot científics i militars, que es reunien discretament a petició d’alguna agència governamental per estudiar les polítiques públiques postbèl·liques en els àmbits de la defensa i les relacions internacionals. Amb el temps, el significat d’aquest terme ha evolucionat fins al seu sentit actual d’instrument d’influència social (per a la creació d’estats d’opinió) i política (per a la presa de decisions en polítiques públiques).
Des d’un punt de vista semàntic, si hi ha un terme que expressa un concepte amb una imatge contundent, aquest és think tank. És format pels mots anglesos think, que es podria traduir per ‘pensament’ o ‘idea’, i tank, que es podria traduir per ‘tanc’, i també per ‘dipòsit’ o ‘cisterna’.
Metafòricament, a partir del doble sentit en anglès i en català del mot tank (‘tanc’) com a recipient i com a vehicle armat i blindat, el manlleu think tank es refereix a un magatzem o contenidor d’idees, en el sentit passiu de guardar o conservar una determinada visió del món, però també a una eina activa, un vehicle contundent que, com un tanc, pretén obrir camí, en aquest cas, per a propagar amb força línies de pensament.
En català, proposem dir-ne fàbrica d’idees o laboratori d’idees. Ambdues denominacions recorren a la metàfora, com en anglès, per a vehicular una imatge del tot adient al concepte expressat. Fàbrica d’idees indueix a pensar en producció industrial d’idees, coneixement, opinions, en quantitat, fetes d’acord amb uns patrons ideològics. L’altra denominació proposada, laboratori d’idees, ens suggereix la imatge de la bata blanca, d’elaboració controlada d’idees, de provatures, d’anàlisis, de “llancem aquesta proposta i a veure què passa, a veure com funciona”.
Deveu pensar que el català fa tard, i que el terme anglès està completament instal·lat en la nostra llengua. El terme circula en anglès, és cert, però en català hem documentat moltes propostes de denominacions pròpies, i les hem tingut totes en compte a l’hora de plantejar les que hem considerat més adequades. Fomentar l’ús d’un terme català per a designar aquests grups d’influència és un repte, com també ho és per a les nostres llengües veïnes, que, tot i que són més fortes, també es veuen influïdes pel fet que les societats creadores de conceptes solen ser angloparlants.
Hem agrupat en aquesta fitxa terminològica les formes més habituals en cada llengua, juntament amb aquestes propostes catalanes. Us convidem a consultar-la en el Cercaterm i, sobretot, a difondre l’ús de les formes catalanes. Al capdavall, la vitalitat d’una llengua depèn en gran mesura de la seva capacitat per a donar nom amb recursos propis a les noves realitats.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 03/04/2019]
