mareotruncar
mareotruncar
Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta homogeni (formants catalans)**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**
- ca mareotruncar, v tr
- ca truncar per marea, v tr sin. compl.
- en tidally truncate, to, v tr
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**
Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta homogeni (formants catalans)**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**
Definition
Mareopertorbar, un cos celeste, un altre cos celeste que passa prop seu fins a destruir-ne una part perifèrica, generalment menys densa.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mareotruncament (sin. compl. truncament per marea) i mareotruncar (sin. compl. truncar per marea)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes mareotruncament i truncament per marea com a sinònims equivalents de la forma anglesa tidal truncation (truncament per marea com a sinònim complementari), juntament amb els verbs relacionats mareotruncar i truncar per marea (truncar per marea com a sinònim complementari) com a equivalents de l'anglès to tidally truncate.
Criteris aplicats
Pel que fa a mareotruncament i mareotruncar:
·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades semànticament i ben formades: són compostos a la manera culta creats a partir del formant mareo- (del substantiu català marea) i els nuclis truncament ("Acció de truncar") i truncar ("Separar tallant una part, especialment l'extrem (d'alguna cosa)"), respectivament. El primer element (mareo-) actua d'adjunt de manera o d'instrument de l'element de la dreta (truncament),(1) com és habitual en aquest tipus de compostos verbals o deverbals a la manera culta (vegeu, per exemple, les formes normatives pirogravar, pirofixar o biodesfibril·lació).
·Per bé que sovint els compostos verbals o deverbals cultes tenen un sentit actiu i pressuposen un agent extern que voluntàriament duu a terme l'acció (bioremediació(2), digitopressió(3), radioesterilització(4), etc.), també es documenten casos en què, com en mareodestruir i mareodestrucció, hi ha un sentit actiu però sense voluntarietat (per exemple, biodegradació, bioerosió o bioturbació, que designen fenòmens que s'esdevenen de manera natural).
·Són formes sintètiques, fet que pot facilitar-ne la implantació.
·Tenen el suport dels especialistes consultats.
Quant als sinònims complementaris truncament per marea i truncar per marea:
·Són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades, per bé que són probablement calcs de l'anglès.
·Ja tenen ús i es documenten en textos especialitzats, sobretot el substantiu.
·Tenen el suport dels especialistes.
·En altres llengües es documenten les designacions paral·leles.
Motius per a la sinonímia
S'opta per l'aprovació de dues formes sinònimes a fi d'oferir més opcions denominatives als especialistes. El Consell Supervisor considera que, si bé les formes descriptives truncament per marea i truncar per marea ja tenen ús i són perfectament adequades, hi pot haver contextos en què sigui convenient utilitzar designacions més sintètiques.
Formes desestimades
Es descarten les formes amb els nuclis esquinçament i escapçament perquè es creu que en aquest cas truncament és una designació més ajustada al concepte. Efectivament, truncar indica la separació d'una part perifèrica de l'objecte, mentre que esquinçar implica, en principi, la reducció a trossos de tot l'objecte. Pel que fa a escapçar, té un valor semblant a truncar, però sol fer referència a la part superior d'un objecte i en els objectes astronòmics, com és el cas aquí, no té sentit parlar de parts superiors o inferiors.
Entre truncament per marea i truncar per marea, d'una banda, i truncament mareal i truncar marealment, de l'altra, s'opta per les formes amb per marea, d'acord amb les preferències dels especialistes. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que totes dues solucions són possibles.
(1) De vegades -però no és el cas aquí- l'element de l'esquerra és un argument, o complement fort, de l'element de la dreta (per exemple, en drogoaddicció, farmacovigilància, microinjecció, vasodistensió).
(2) Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.
(3) Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.
(4) Irradiació a dosis suficients per a aconseguir l'esterilitat comercial d'un aliment.
[Acta 649, 10 d'abril de 2019]
marès
marès
Ciències de la Terra > Petrologia
- ca pedra maresa, n f
- ca marès, n m sin. compl.
- es arenisca de playa
- es beach rock
- es roca de playa
- fr grès de plage
- en beach rock
- de Beachrock
- de Strandfels
- de Strandkonglomerat
- de Strandsandstein
Ciències de la Terra > Petrologia
Definition
Gres friable o molt endurit constituït per sorres silícies o calcàries cimentades per calcita marina, que es forma especialment en platges de mars càlids.
margai
margai
Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**
- ca margai, n m
- ca gat margai, n m sin. compl.
- es maracayá, n m
- es margay, n m
- fr margay, n m
- en margay, n m
- de Baumozelot, n m
- nc Leopardus wiedii
- nc Felis wiedii alt. sin.
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**
Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**
Definition
Petit felí propi dels boscos de l'Amèrica Central i del Sud, que fa entre 50 i 80 cm de llarg i entre 2,6 i 4 kg de pes, de color groguenc o vermellós amb taques i franges negres, els ulls grossos i la cua llarga.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme margai (sin. compl. gat margai)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes margai i, com a sinònim complementari, gat margai.
Criteris aplicats
Pel que fa a margai:
·És la catalanització de margay, forma d'origen tupí (de la forma originària mbaraka'ya, segons diverses fonts(1)), vehiculada probablement a través del castellà o de l'anglès.
·És una adaptació similar a la que s'ha fet en altres formes manllevades ja normatives, com ara bodi, brandi, curri o papagai, procedents també de formes estrangeres acabades en y.
·S'allunya poc formalment de la forma de partida (margay) i, per tant, s'associa sense dificultats al concepte.
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
S'aprova com a denominació preferent d'acord amb l'ús en la majoria de llengües.
Pel que fa a gat margai:
·És una forma més explicativa, que permet identificar l'animal com un integrant de la família dels fèlids (el nucli, gat, s'aplica a diverses espècies d'aquesta família).
·Té una documentació important en català (si bé amb margay, sense adaptar).
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
Formes desestimades:
-margay: Es prefereix la forma adaptada, que difereix poc d'aquesta solució i és anàloga a altres formes catalanes d'origen o ortografia similars.
(1) Vegeu, per exemple, REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española [en línia]. 23a ed. Madrid: Real Academia Española, 2022. <dle.rae.es/?w=diccionario>
[Acta 707, 29 de maig de 2023]
margenera aranesa
margenera aranesa
Zoologia > Insectes
- ca margenera aranesa, n f
- es pedregosa menor, n f
- fr gorgone, n f
- en northern wall brown, n
- nc Lasiommata petropolitana
Zoologia > Insectes
Definition
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Lasiommata
Note
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
margenera comuna
margenera comuna
Zoologia > Insectes
- ca margenera comuna, n f
- es saltacercas, n f
- fr mégère, n f
- fr satyre, n m
- it megera, n f
- en wall brown, n
- nc Lasiommata megera
Zoologia > Insectes
Definition
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Lasiommata
Note
- La denominació francesa mégère designa la femella, i la denominació francesa satyre designa el mascle.
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
margenera gran
margenera gran
Zoologia > Insectes
- ca margenera gran, n f
- es pedregosa, n f
- fr ariane, n f
- fr némusien, n m
- it mera, n f
- en large wall brown, n
- nc Lasiommata maera
Zoologia > Insectes
Definition
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Lasiommata
Note
- La denominació francesa ariane designa la femella, i la denominació francesa némusien designa el mascle.
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
margo
margo
Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia
- ca margo, n m
- es corona
- es margo
- es orla
- es reborde
- en shoulder
Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia
Definition
Part d'una llàntia romana que tanca el dipòsit i envolta el disc.
maribo
maribo
Làctics
- ca maribo, n m
- es maribo
- fr maribo
- en Maribo
Làctics
Definition
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura, madurat durant un període de tres a cinc setmanes i amb gust fort, originari de la ciutat danesa de Maribo.
marina
marina
Construcció > Urbanisme
- ca marina, n f
- es marina
- fr marina
- it marina
- en marina
Construcció > Urbanisme
Definition
Superfície urbanitzada amb una àrea de flotació utilitzada com a instal·lació portuària i dividida en canals que fan de xarxa de comunicació entre les unitats residencials i la bocana de sortida al mar.
marinada
marinada
Procediments culinaris
- ca marinada, n f
- es marinada
- fr marinade
- en marinade
Procediments culinaris
Definition
Preparat líquid compost bàsicament d'un àcid, com ara vinagre, vi o suc de llimona, oli, espècies i herbes, on es deixa reposar una vianda, generalment carn o peix, a fi que s'entendreixi i resulti més saborosa.
