Back to top
màrqueting d'esquer i ham màrqueting d'esquer i ham

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  màrqueting d'esquer i ham, n m
  • es  freebie marketing, n m
  • es  marketing de cebo y anzuelo, n m
  • fr  freebie marketing, n m
  • en  bait and hook marketing, n
  • en  freebie marketing, n
  • en  razor and blades marketing, n
  • en  razor-razorblade marketing, n
  • en  freebee marketing, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Màrqueting en què s'indueix la compra d'un article oferint-lo de franc o a un preu molt baix, sense fer notar que els consumibles o qualsevol complement o servei necessaris per a fer-lo funcionar tenen un preu elevat, de manera que la inversió es recupera amb la fidelitat del client.

Note

  • Són exemples de màrqueting d'esquer i ham el màrqueting associat a la venda de maquinetes d'afaitar i les fulles de recanvi, màquines de cafè i les seves càpsules, impressores i els cartutxos de tinta, consoles i els videojocs corresponents, etc.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme màrqueting d'esquer i ham

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma màrqueting d'esquer i ham.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli màrqueting ("Filosofia de gestió i direcció d'empresa l'objectiu de la qual és oferir productes i determinar-ne la distribució, el preu i la comunicació més adequats per promoure'n l'intercanvi entre l'empresa i els individus de manera satisfactòria per a ambdues parts") i el sintagma d'esquer i ham, en referència metafòrica al fet que un article molt bé de preu actua d'esquer perquè el consumidor el compri i quedi obligat a adquirir els consumibles, complements o serveis addicionals corresponents, que són com un ham amb què l'empresa el té atrapat.

    ·És una denominació motivada i suggeridora del concepte.

    ·És un tipus de màrqueting que s'afegeix a d'altres que ja es coneixen, com ara el màrqueting conductual o el màrqueting directe.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que creuen que és una forma amb possibilitats d'implantació.

    ·En altres llengües es fan servir denominacions anàlogues.


    Formes desestimades

    -màrqueting d'esquer: No es considera una forma prou precisa perquè, en realitat, es pot considerar que qualsevol acció de màrqueting funciona d'esquer.

    [Acta 712, 23 d'octubre de 2023]
màrqueting de cercadors màrqueting de cercadors

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

  • ca  màrqueting de cercadors, n m
  • ca  SEM, n m sigla
  • es  marketing en motores de búsqueda, n m
  • es  SEM, n m sigla
  • fr  marketing de la recherche, n m
  • fr  marketing des moteurs de recherche, n m
  • en  search engine marketing, n
  • en  search marketing, n
  • en  SEM, n sigla
  • en  SM, n sigla

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definition
Conjunt d'estratègies de màrqueting destinades a millorar la visibilitat i augmentar el trànsit d'un lloc web o d'un altre recurs digital per mitjà dels cercadors.

Note

  • La sigla SEM correspon a l'equivalent anglès search engine marketing.
  • Són estratègies de màrqueting de cercadors l'optimització natural (SEO) i l'optimització publicitària (SEA).
  • Alguns autors associen la denominació màrqueting de cercadors amb l'optimització publicitària.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes màrqueting de cercadors (SEM), optimització natural (SEO), optimització publicitària (SEA) i optimització per mitjans socials (SMO):

    Es descarta la forma optimització per a cercadors, proposada inicialment pels especialistes com a denominació catalana equivalent a l'anglès search engine optimization (SEO), perquè és equívoca, ja que l'optimització publicitària (SEA) també pot considerar-se un tipus d'optimització per a cercadors.

    Finalment, d'acord amb diverses fonts consultades i amb el vistiplau dels especialistes, s'estableix la forma màrqueting de cercadors (amb la sigla d'origen anglès SEM) com a denominació catalana genèrica del conjunt d'estratègies de màrqueting destinades a millorar la visibilitat dels recursos digitals per mitjà dels cercadors, i les formes relacionades optimització natural (amb la sigla d'origen anglès SEO), d'una banda, i optimització publicitària o optimització de pagament (amb la sigla SEA), de l'altra, per a designar les dues estratègies habituals utilitzades en el màrqueting de cercadors. Les formes proposades ja tenen ús, s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes i poden considerar-se adequades lingüísticament. Es descarta de recollir la forma *optimització orgànica com a sinònima de optimització natural, malgrat que també té ús, perquè no es veu clara la motivació semàntica de l'adjectiu orgànic -a en aquest context, tenint en compte els sentits que té en català aquest adjectiu.

    S'aproven les sigles d'origen anglès com a designacions també en català (SEM, SEO, SEA) perquè tenen molt d'ús, més fins i tot que les denominacions desenvolupades, tant en català com en la resta de llengües romàniques; s'aproven en masculí, d'acord amb l'ús habitual.

    També s'aprova el terme relacionat optimització per mitjans socials (igualment amb la sigla d'origen anglès SMO) per a designar la millora de la visibilitat dels recursos digitals utilitzant els mitjans socials o eines relacionades amb els mitjans socials. Es descarten les formes optimització en mitjans socials i optimització amb mitjans socials, perquè es considera que la denominació amb la preposició per recull de manera més adequada el sentit del concepte.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
màrqueting de continguts màrqueting de continguts

Comunicació > Publicitat

  • ca  màrqueting de continguts, n m
  • es  content marketing, n m
  • es  marketing de contenidos, n m
  • fr  marketing de contenu, n m
  • fr  marketing de contenus, n m
  • en  content marketing, n

Comunicació > Publicitat

Definition
Estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.

Note

  • És màrqueting de continguts, per exemple, la creació al web d'una empresa de roba infantil d'un espai amb informació sobre l'evolució i la cura dels infants, o, en el cas d'una empresa de llet, l'obertura d'un canal de vídeos a internet amb informació sobre la llet i amb receptes i consells de cuina en què s'utilitzi aquest producte.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme màrqueting de continguts:

    S'aprova el terme màrqueting de continguts, calc de l'anglès content marketing, pels motius següents:

    ·és una forma ja molt utilitzada entre els especialistes de l'àmbit, al costat del manlleu anglès;

    ·és una forma motivada semànticament i lingüísticament adequada;

    ·es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    Es desestima la forma màrqueting de contingut perquè es creu que la forma aprovada, amb el plural continguts, és més precisa i transmet clarament la idea que els continguts poden ser diversos.

    [Acta 563, 12 de setembre de 2013]
màrqueting de mitjans socials màrqueting de mitjans socials

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

  • ca  màrqueting de mitjans socials, n m
  • es  marketing de medios sociales, n m
  • es  marketing en medios sociales, n m
  • es  mercadotecnia en medios sociales, n f
  • fr  marketing dans les médias sociaux, n m
  • fr  marketing des médias sociaux, n m
  • en  social media marketing, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

Definition
Màrqueting digital que basa l'estratègia de comunicació en l'ús dels mitjans socials.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme màrqueting de mitjans socials:

    Es descarta la forma màrqueting social perquè, segons els especialistes, fa referència a un altre concepte, concretament al "Màrqueting orientat a promoure i facilitar l'acceptació de decisions, idees o comportaments que es consideren beneficiosos per a la societat, i a frenar o desincentivar els que es consideren perjudicials" (TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: Publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999).

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
màrqueting digital màrqueting digital

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

  • ca  màrqueting digital, n m
  • ca  màrqueting electrònic, n m sin. compl.
  • es  marketing digital, n m
  • es  marketing electrónico, n m
  • es  mercadotecnia digital, n f
  • es  mercadotecnia electrónica, n f
  • fr  marketing digital, n m
  • fr  marketing électronique, n m
  • fr  marketing numérique, n m
  • en  digital marketing, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

Definition
Màrqueting que se serveix de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Note

  • El màrqueting per internet i el màrqueting mòbil són tipus de màrqueting digital.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme màrqueting digital (sin. compl. màrqueting electrònic):

    D'acord amb els especialistes, es dona prioritat a la denominació màrqueting digital respecte a màrqueting electrònic, que es manté com a sinònim complementari, perquè tot i que inicialment totes dues formes s'utilitzaven indistintament, amb el temps màrqueting digital s'ha anat consolidant com a denominació prioritària.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
màrqueting electrònic màrqueting electrònic

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

  • ca  màrqueting digital, n m
  • ca  màrqueting electrònic, n m sin. compl.
  • es  marketing digital, n m
  • es  marketing electrónico, n m
  • es  mercadotecnia digital, n f
  • es  mercadotecnia electrónica, n f
  • fr  marketing digital, n m
  • fr  marketing électronique, n m
  • fr  marketing numérique, n m
  • en  digital marketing, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

Definition
Màrqueting que se serveix de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Note

  • El màrqueting per internet i el màrqueting mòbil són tipus de màrqueting digital.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme màrqueting digital (sin. compl. màrqueting electrònic):

    D'acord amb els especialistes, es dona prioritat a la denominació màrqueting digital respecte a màrqueting electrònic, que es manté com a sinònim complementari, perquè tot i que inicialment totes dues formes s'utilitzaven indistintament, amb el temps màrqueting digital s'ha anat consolidant com a denominació prioritària.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
màrqueting en línia màrqueting en línia

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

  • ca  màrqueting per internet, n m
  • ca  màrqueting en línia, n m sin. compl.
  • es  marketing en línea, n m
  • es  marketing por internet, n m
  • es  mercadotecnia en línea, n f
  • es  mercadotecnia por internet, n f
  • fr  marketing en ligne, n m
  • fr  marketing sur internet, n m
  • en  internet marketing, n
  • en  online marketing, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

Definition
Màrqueting digital que té internet com a mitjà d'actuació.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme màrqueting per internet (sin. compl. màrqueting en línia):

    Entre màrqueting en línia i màrqueting per internet els experts prefereixen, per motius de precisió, màrqueting per internet. Finalment, tenint en compte les altres llengües i el fet que totes dues denominacions tenen ús en català, s'acorda de fer-les sinònimes i de donar prioritat a màrqueting per internet.

    Es descarta, en canvi, la forma màrqueting web, perquè no té ús referida a aquest concepte. Es considera, a més, d'acord amb els especialistes, que és una forma massa restrictiva, ja que el màrqueting per internet inclou també el món dels mitjans socials i les xarxes socials, que no és clar que s'associïn amb el qualificatiu web.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
màrqueting mix màrqueting mix

Empresa > Màrqueting. Comercialització

  • ca  màrqueting mix, n m
  • es  marketing mix
  • fr  marchéage
  • fr  marketing mix
  • en  marketing mix

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definition
Combinació dels instruments bàsics del màrqueting, especialment el producte, el preu, la distribució i la comunicació, amb la finalitat d'assolir els objectius previstos.
màrqueting mòbil màrqueting mòbil

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

  • ca  màrqueting mòbil, n m
  • es  marketing móvil, n m
  • es  mercadotecnia móvil, n f
  • fr  marketing mobile, n m
  • en  mobile marketing, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial

Definition
Màrqueting digital que té els aparells mòbils com a mitjans d'actuació.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el t'adjectiu mòbil:

    L'adjectiu mòbil es va aprovar a l'acta del Consell Supervisor núm. 487 amb el sentit de "Relatiu o pertanyent als dispositius electrònics mòbils". La forma màrqueting mòbil, doncs, pot considerar-se adequada d'acord amb aquesta decisió, malgrat que el diccionari normatiu no recull encara aquesta accepció de l'adjectiu mòbil.

    Com a terme relacionat de màrqueting mòbil el Consell Supervisor aprova també aparell mòbil, amb el sinònim complementari dispositiu mòbil. Totes dues formes (aparell mòbil i dispositiu mòbil) són àmpliament utilitzades en català; també en les altres llengües romàniques tenen ús les denominacions anàlogues. Es dona prioritat a aparell mòbil perquè semànticament aparell s'adequa millor al concepte, ja que un dispositiu sol fer referència a un element o a una peça d'un aparell. Segons el diccionari normatiu, un aparell és un "Instrument o conjunt d'instruments o d'objectes que serveixen per a executar alguna cosa, per a algun fi", i dispositiu és una "Peça o conjunt de peces, que generalment formen part d'un mecanisme o aparell més complex, disposades o arranjades per a un fi determinat."

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes màrqueting mòbil i aparell mòbil (sin. compl. dispositiu mòbil):

    L'adjectiu mòbil es va aprovar a l'acta del Consell Supervisor núm. 487 amb el sentit de "Relatiu o pertanyent als dispositius electrònics mòbils". La forma màrqueting mòbil, doncs, pot considerar-se adequada d'acord amb aquesta decisió, malgrat que el diccionari normatiu no recull encara aquesta accepció de l'adjectiu mòbil.

    Com a terme relacionat de màrqueting mòbil el Consell Supervisor aprova també aparell mòbil, amb el sinònim complementari dispositiu mòbil. Totes dues formes (aparell mòbil i dispositiu mòbil) són àmpliament utilitzades en català; també en les altres llengües romàniques tenen ús les denominacions anàlogues. Es dona prioritat a aparell mòbil perquè semànticament aparell s'adequa millor al concepte, ja que un dispositiu sol fer referència a un element o a una peça d'un aparell. Segons el diccionari normatiu, un aparell és un "Instrument o conjunt d'instruments o d'objectes que serveixen per a executar alguna cosa, per a algun fi", i dispositiu és una "Peça o conjunt de peces, que generalment formen part d'un mecanisme o aparell més complex, disposades o arranjades per a un fi determinat."

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
màrqueting per correu electrònic màrqueting per correu electrònic

Empresa > Màrqueting. Comercialització

  • ca  màrqueting per correu electrònic, n m
  • es  marketing por correo electrónico
  • fr  marketing par courrier électronique
  • en  e-mail marketing

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definition
Màrqueting que utilitza el correu electrònic per a establir una comunicació personal amb un públic objectiu amb la finalitat d'aconseguir una resposta directa o una transacció comercial.