Argot culinari i gastronòmic

Que excita l'apetit, el desig de menjar, de satisfer la gana.

Hortalissa de la qual s'utilitzen les tiges, molt fistuloses, els nervis, les fulles, les arrels i les llavors. Les llavors constitueixen per si mateixes una autèntica planta aromàtica, amb un sabor força semblant al del fonoll. La sal d'api, extreta de l'api-rave dessecat i polvoritzat, serveix especialment per a condimentar el suc de tomàquet, les cremes d'hortalisses i les salses per a amanides. També s'empra en els règims sense sal. La selecció ha permès obtenir dues varietats d'api: l'api-rama i l'api-rave. Ambdues varietats són molt digestives i poc calòriques (de 20 a 44 cal per 100 g), riques en fòsfor i clorur de sodi. Resisteix bé la congelació. Fresc o sec, condimenta amanides, sopes, salses, brous curts i fons de brasejat.

Api silvestre, menys vigorós i d'olor més forta. Té més o menys les mateixes utilitzacions que l'api cultivat. Els peduncles de les fulles blanquejats es mengen en amanida, i confitats recorden l'angèlica. Les arrels crues o cuites s'utilitzen per a amanides, mentre que seques i moltes serveixen de condiment a nombrosos plats.

Api silvestre, menys vigorós i d'olor més forta. Té més o menys les mateixes utilitzacions que l'api cultivat. Els peduncles de les fulles blanquejats es mengen en amanida, i confitats recorden l'angèlica. Les arrels crues o cuites s'utilitzen per a amanides, mentre que seques i moltes serveixen de condiment a nombrosos plats.

Api d'una varietat de fulles verdes i nervis blancs, carnosos, brillants i trencadissos quan estan ben frescos. Es conserva fresc durant diversos dies deixant en remull la base de les tiges en aigua freda i salada, resisteix bé la congelació i també es ven en conserva. Molt digestiu, poc calòric (20 cal per 100 g) i ric en clorur de sodi. Se'n consumeixen els nervis crus (en amanides) o cuits. Les fulles fresques o seques serveixen per a condimentar amanides, sopes, brous curts i fons de brasejat.

Api d'una varietat cultivada per la seva arrel, de carn més o menys blanca, que, quan és madura, pesa de 800 g a 1 kg. Es ven sense fulles i ha de formar una bola pesada i ferma, que no soni buida. És molt digestiu. Aporta 44 cal per 100 g i és ric en fòsfor i en clorur de sodi. Pot consumir-se cru o cuit. També es ven en conserva, ratllat i, fins i tot, confitat en vinagre.

(25 aC) Romà famós que va escriure un llibre de receptes que avui és pura història gastronòmica, ja que ningú no apreciaria aquells menjars ni la manera de cuinar-los.

Cria d'abelles per obtenir-ne la mel, la cera i altres productes del rusc.

Colpejar una peça petita de carn (costella, escalopa) o un filet de peix amb una maça o una paleta per aprimar-la uniformement. Aquesta operació trenca algunes fibres musculars i la carn es fa més tendra i més fàcil de coure.

Festa popular que se celebra al camp immediat o proper a alguna ermita o santuari el dia de la festivitat religiosa del lloc amb multitud de gent que hi acudeix a passar la diada, amb una esplèndida berenada i sovint amb sardanes. Terme flairós de catalanitat, català de tots temps, en contraposició i condemna de trobada, anglicisme lleig, calc grosser d'una llengua estrangera.