Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  arigany, n m
  • ca  múrgola negra, n f sin. compl.
  • es  colmenilla
  • es  cónica

Definició
Bolet d'uns 12 cm d'alçada i 5 cm d'amplada, de cama gairebé tan gruixuda com el barret, caputxó en forma cònica, un xic emarginat, adnat, amb els alvèols alineats i vorejats de fosc. El peu fa 6 cm d'alçada i és ample, buit, un xic solcat, fistulós, fràgil, groc blanquinós. Poc carnós i de bona qualitat, s'utilitza per a truites i farciments.
  • ca  armar, v tr
  • es  armar
  • fr  trousser

Definició
Donar forma a una peça d'aviram o de caça de ploma abans de lligar-la, amb les potes estirades per a rostir-la, les potes replegades per a brasejar-la o bullir-la, introduint les ales en el cos per tal que no es deformin durant la cocció. També s'ha de recosir l'obertura del ventre. Particularment, s'arma una peça d'aviram en els costats de la qual s'ha practicat una petita incisió per esmunyir-hi l'articulació de la pota i de la cuixa; en certs ocells petits, armar-los dispensa de vegades el lligat. S'armen també els crancs, i de vegades els llagostins, per una presentació particular en les guarnicions (l'operació consisteix a clavar l'extremitat de les pinces de la bèstia en la base de la cua, és a dir, de l'abdomen).
  • ca  armoll, n m
  • es  armuelle
  • fr  arroche des jardins

Definició
Planta de fulles verdes, carnoses i triangulars que s'empren per a confeccionar brous i sopes d'herbes. Les fulles de l'armoll es cuinen com els espinacs, com a plat de verdura o com a guarnició, i serveixen per a suavitzar l'acidesa de l'agrella.
  • ca  rusc, n m
  • ca  arna, n f sin. compl.
  • es  colmena
  • fr  ruche

Definició
Habitacle d'una comunitat d'abelles on aquests insectes elaboren mel i cera, i on viu tot l'eixam amb la seva reina.
  • ca  arnadí, n m

Definició
Pastís fet a base de carabassa, sucre, ametlles, pinyons i canyella que, un cop mesclats els ingredients, es fica en un motlle i es cou al forn.
  • ca  aroma, n f
  • es  aroma
  • fr  arôme

Definició
Qualitat olfactiva d'un aliment, causada per una complexa mescla de compostos volàtils. Les aromes naturals són extretes de les plantes, com ara: pells de cítrics, diverses fruites, vainilla, menta, etc. Alguns procediments, com el fumatge i la maceració en algun alcohol, també confereixen una aroma natural. Les aromes no són considerades additius, i el seu ús no està sotmès a la mateixa reglamentació. Però la vertadera naturalesa de l'aroma segueix essent un secret de fabricació. També s'anomenen aromes les d'alguns formatges, afinats amb vi blanc, la qual cosa els dona un sabor molt picant.
  • ca  aromàtic -a, adj
  • es  aromático
  • fr  aromatique

Definició
Que té aroma, que emana una olor agradable. Pot ser un producte cru, com un bolet o una fruita, o un plat cuinat, una salsa, un cafè, un vi, una beguda, etc.
  • ca  aromatització, n f

Definició
Introducció en un gènere d'una aroma, natural o no, que li confereix un perfum o reforça el que ja té.
  • ca  Arquèstrat

Definició
Poeta i gastrònom grec del segle VI aC. Va escriure un llarg poema titulat Gastronomia, del qual solament es conserven alguns fragments, que es presenten com una sèrie de consells de gastrònom, degustador i esteta, i sobretot dona compte dels seus gustos, especialment pel que fa als peixos serpentiformes.
  • ca  arracacha [es], n f
  • es  arracacha
  • fr  arracacha

Definició
Tubercle sud-americà semblant a l'api. El seu sabor també recorda lleument el de l'api, encara que és més dolç. Té una textura consemblant a la de la patata, i la seva carn és de color groc pàl·lid. Pot substituir perfectament la patata, i sol cuinar-se combinada amb les pinyes americanes.