Argot culinari i gastronòmic

Àpat en què, per conveniències o per gust, es consumeixen gèneres crus o cuinats que generalment se serveixen freds, en bufet, quan es fan recepcions amb molts convidats. Un àpat d'aquesta mena, a més de canapès variats, inclou croquetes, embotits, pernil, formatges, clova, etc., tot primorosament presentat i acabat de fer.

Planta herbàcia anual, de la qual s'utilitzen tant les fulles com les llavors. Com a planta culinària, les seves llavors seques i lleugerament torrades proporcionen una beguda semblant al cafè. La planta es pot consumir com si es tractés d'una verdura, igual que a la Xina.

Beguda acompanyada de tapes que es pren abans dels àpats. De vegades, l'aperitiu és tan exagerat que desvirtua l'àpat i els plats que segueixen del menú.

Beguda que se serveix abans d'un àpat.

Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor d'una millor digestió dels aliments. El costum de prendre l'aperitiu obeeix a unes modes, fins i tot a uns ritus, que varien amb els països, els medis i les circumstàncies. És preferible evitar els alcohols massa forts, que desnaturalitzen el paladar. Algunes persones prefereixen una copa de xampany.

Que obre la gana.

Desig de menjar.

Desig de menjar.

Tendència envers allò que satisfà les pròpies necessitats, especialment les de la generació i la digestió. Atracció per un aliment, plaer que se sent en menjar. L'apetit és d'essència psicològica, mentre que la gana denuncia una necessitat fisiològica d'aliments.

Que té un bon sabor i una bona olor que envaeixen els sentits.