marroneta sarda
marroneta sarda
Zoologia > Insectes
- ca marroneta sarda, n f
- fr azuré sarde, n m
- en Sardinian blue, n
- nc Pseudophilotes barbagiae
Zoologia > Insectes
Definició
Taxonomia: Licènids > Pseudophilotes
Nota
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
marseguera
marseguera
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
- ca sumoll blanc, n m
- ca marseguera, n m/f sin. compl.
- es merseguera, n f
- es sumoll blanco, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
Definició
Raïm blanc produït pel cep sumoll blanc, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans petits i esfèrics.
Nota
- 1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
- 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):
S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)
·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
marseguera
marseguera
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
- ca sumoll blanc, n m
- ca marseguera, n m/f sin. compl.
- es merseguera, n f
- es sumoll blanco, n m
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
Definició
Vi elaborat amb raïm sumoll blanc, lleuger i de color pàl·lid.
Nota
- 1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
- 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):
S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)
·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
marseguera
marseguera
Agricultura > Horticultura > Viticultura
- ca sumoll blanc, n m
- ca marseguera, n m/f sin. compl.
- es merseguera, n f
- es sumoll blanco, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura
Definició
Cep originari de la península Ibèrica, poc vigorós.
Nota
- 1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
- 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):
S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)
·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
marselan
marselan
Agricultura > Horticultura > Viticultura
- ca marselan, n m
- es marselán, n m
- fr marselan, n m
- en Marselan, n
Agricultura > Horticultura > Viticultura
Definició
Cep originari de França, resultat de l'encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme marselan:
S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:
·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);
·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;
·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;
·es documenta també en altres llengües;
·té el vistiplau dels especialistes.
[Acta 619, 31 de març de 2017]
marselan
marselan
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
- ca marselan, n m
- es marselán, n m
- fr marselan, n m
- en Marselan, n
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
Definició
Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme marselan:
S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:
·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);
·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;
·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;
·es documenta també en altres llengües;
·té el vistiplau dels especialistes.
[Acta 619, 31 de març de 2017]
marselan
marselan
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
- ca marselan, n m
- es marselán, n m
- fr marselan, n m
- en Marselan, n
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
Definició
Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d'espècies i de cacau.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme marselan:
S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:
·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);
·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;
·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;
·es documenta també en altres llengües;
·té el vistiplau dels especialistes.
[Acta 619, 31 de març de 2017]
martellejat
martellejat
Joieria. Orfebreria. Bijuteria
- ca martellejat, n m
- es martillado
- fr martelé
- it martellato
- en hammered
Joieria. Orfebreria. Bijuteria
Definició
Acabat de formes lleugerament irregulars fet a base de cops de martell o de cisell.
martyrium [la]
martyrium [la]
Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia
- ca martyrium [la], n m
- es martyrium
Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia
Definició
Edifici de planta central on es veneren les restes d'un màrtir, propi de l'art paleocristià.
marxa a cavall
marxa a cavall
Esport > Esports d'aventura
- ca marxa a cavall, n f
- es horseback
- es marcha a caballo
- es ruta a caballo
- fr randonnée équestre
- en horseback riding
Esport > Esports d'aventura
Definició
Excursió organitzada que consisteix a seguir a cavall un recorregut determinat prèviament.
