Neoloteca

ca gírgola d'om japonesa, n f
es hongo blanco del olmo
es ostra del olmo
es seta del olmo
es shirotamogitake
fr pleurote de l'orme
en elm leech
en elm oyster
en elm oyster mushroom
en elm pleurotus
en shirotamogidake
en shirotamogitake
en white elm mushroom
de Ulmenrasling
nc Hypsizygus ulmarius

Botànica

Definició

Bolet carnós comestible de la família de les tricolomatàcies, originari de l'est de l'Àsia, amb el barret estès, lleugerament convex i umbonat al centre, de color blanquinós o ocraci i sovint areolat, amb làmines blanques i amb la cama blanquinosa, corbada i sovint excèntrica, feltrada a la base, el qual creix a la tardor a la soca dels arbres de fusta dura, especialment de l'om.

Nota

La gírgola d'om japonesa és un bolet típic de la cuina del Japó.
La forma shirotamogitake, documentada en algunes llengües, és un manlleu del japonès; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanització Hepburn.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gírgola d'om japonesa:

S'aprova el terme gírgola d'om japonesa pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu del japonès shirotamogitake(1) (aproximadament, 'bolet blanc de l'om');

·és una forma descriptiva del concepte, motivada semànticament i força precisa: el nucli gírgola respon al fet que és una espècie pertanyent a la mateixa família que les gírgoles (tricolomatàcies) i que, igual que les gírgoles, és un bolet de soca, és a dir, que creix sobre fusta (en aquest cas, especialment a la soca dels oms); quant a l'adjectiu japonesa respon al fet que és especialment coneguda al Japó;

·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

Es descarta el manlleu shirotamogitake (transcripció del japonès segons el sistema de romanització Hepburn), perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

Les formes bolet d'om japonès i bolet blanc d'om, que també s'han tingut en compte com a alternatives, s'han descartat perquè gírgola d'om japonesa és una designació més precisa (el nucli gírgola aporta més informació sobre el tipus de bolet). Bolet d'om japonès, a més, és una denominació ambigua, ja que l'adjectiu japonès tant podria fer referència a bolet com a om.

També s'ha valorat l'alternativa ostra de l'om, anàloga a ostra del olmo (en castellà) i a elm oyster i elm oyster mushroom (en anglès), però també s'ha descartat perquè no té el suport dels especialistes i es creu que pot donar lloc a confusions (probablement aquesta designació ve motivada per la semblança d'aquest bolet amb l'espècie Pleurotus ostreatus(2), que en català es coneix amb els noms de orellana o gírgola d'arbre).

(1)També, de vegades, shirodamogitake, amb sonorització de la consonant inicial del segon formant del mot (t>d), com passa habitualment en els mots compostos en japonès.

(2)Segons el diccionari normatiu, Pleurotus ostreatus designa un "Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de carpòfor en forma de petxina, gris, a vegades lilós o brunenc i amb làmines una mica decurrents, que creix normalment sobre la fusta dels pollancres".

ca gírgola de faig japonesa, n f
es seta del haya
es shimeji
fr champignon du hêtre
fr pleurote tacheté
fr pleurote tesselé
fr shimeji
pt shimeji
en beech mushroom
en shimeji
de Buchenrasling
nc Hypsizygus tessellatus

Botànica

Definició

Bolet carnós comestible de la família de les tricolomatàcies, originari de l'est de l'Àsia, amb el barret estès, lleugerament convex, humit i de color bru ocraci o blanquinós, amb la superfície que suporta l'himeni de color crema amb làmines adnades i sinuades intercalades amb lamel·les, i amb la cama llarga, central o excèntrica, sovint flexuosa i fibril·losa a la base, el qual creix en flotes, especialment a la soca dels faigs.

Nota

La gírgola de faig japonesa és un bolet típic de la cuina del Japó, utilitzat sobretot per a fer sopes i tempura.
La forma shimeji, documentada en algunes llengües, és un manlleu del japonès; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanització Hepburn.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gírgola de faig japonesa:

S'aprova el terme gírgola de faig japonesa pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu del japonès shimeji (literalment, 'terra mullada');

·és una forma descriptiva del concepte, motivada semànticament i força precisa: el nucli gírgola respon al fet que és una espècie pertanyent a la mateixa família que les gírgoles (tricolomatàcies) i que, igual que les gírgoles, és un bolet de soca, és a dir, que creix sobre fusta (en aquest cas, especialment a la soca dels faigs); quant a l'adjectiu japonesa respon al fet que és especialment coneguda al Japó;

·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

Es descarta el manlleu shimeji (transcripció del japonès segons el sistema de romanització Hepburn), encara que és molt conegut, perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

La forma bolet de faig japonès, que també s'ha tingut en compte com a alternativa, s'ha descartat perquè gírgola de faig japonesa és una designació més precisa (el nucli gírgola aporta més informació sobre el tipus de bolet); bolet de faig japonès, a més, és una forma ambigua, ja que l'adjectiu japonès tant podria fer referència a bolet com a faig.

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d'envelliment.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d'envelliment.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca giró ros, n m
ca giró blanc, n m sin. compl.
ca giró sard, n m sin. compl.
es giró ros, n m
es giró sardo, n m
en Giró Ros, n
en Giró Sardo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme giró ros (sin. compl. giró blanc, giró sard):

S'aprova la denominació giró ros i els sinònims complementaris giró blanc i giró sard pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: giró ros és la forma recollida en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i giró blanc i giró sard són variants també força utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes pel nucli normatiu giró (1) (de (raïms) gironins, interpretat com a diminutiu, perquè els grans d'aquest raïm són molt petits)(2) i els adjectius ros (pel color), blanc (igualment, pel color)(3) i sard (perquè és un cep característic també de Sardenya)(4), respectivament;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) "Cep d'una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços. Raïm de cep giró", segons el diccionari normatiu.

(2) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions "La Caixa", 1980-1991.

(3) També existeix una varietat negra de giró.

(4) Segons diferents fonts, es tracta d'un cep originari de les comarques gironines, des d'on va ser portat a les Balears i, d'aquí, a Sardenya.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota