gènere
gènere
- ca gènere, n m
- es género
- fr genre
- en gender
Definición
Categoria gramatical que dona lloc a la distribució dels noms en classes nominals, en funció d'un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà de la referència pronominal, de la concordança amb l'adjectiu i els especificadors, o per mitjà d'afixos nominals.
Nota
- Les llengües derivades de l'indoeuropeu classifiquen els noms en dos o tres gèneres: el masculí i el femení, o el masculí, el femení i el neutre; altres llengües, com algunes d'africanes, en tenen més de tres. En les descripcions lingüístiques, el gènere que es pren com a base és el masculí (membre no marcat), mentre que els altres són descrits per referència a aquell (membres marcats). El gènere gramatical es fonamenta en propietats formals i no sempre es correspon amb el gènere natural, basat en la diferenciació sexual dels éssers animats o en l'oposició entre éssers animats i inanimats. Per exemple, el mot mosquit designa indistintament el mascle i la femella d'aquest insecte.
gènere ambigu
gènere ambigu
- ca gènere ambigu, n m
- es género ambiguo
- fr genre ambigu
- en doubtful gender
Definición
Gènere indistintament masculí o femení amb què es poden descriure determinats noms, com ara mar.
gènere comú
gènere comú
- ca gènere comú, n m
- es género común
- fr genre commun
- en common gender
Definición
Gènere que presenten alguns mots amb un mateix morf per al masculí i el femení.
Nota
- La distinció de gènere en aquests mots ve donada pels determinants que els acompanyen (un/una professional) o per algun complement (girafa mascle/femella).
gènere femení
gènere femení
- ca gènere femení, n m
- ca femení, n m sin. compl.
- es femenino
- es género femenino
- fr féminin
- fr genre féminin
- en feminine
- en feminine gender
Definición
Categoria de gènere que, en les classificacions binàries, s'oposa al masculí, i en les classificacions ternàries, al masculí i al neutre.
Nota
- En totes dues oposicions el gènere femení és un membre marcat enfront del masculí, membre no marcat. A causa d'això, el femení s'obté en moltes llengües afegint un afix a la forma masculina. En les descripcions lingüístiques tant el femení com el neutre es defineixen per referència al masculí. En la majoria de les llengües el gènere femení es fonamenta en una certa base semàntica natural (femella per oposició a mascle), però no tot el lèxic gramaticalment femení respon a aquesta base. Algunes formes femenines, per exemple, assumeixen un valor de col·lectivitat o de grandària respecte a les paral·leles formes masculines. Per exemple, horta enfront de hort, plata enfront de plat, etc.
gènere masculí
gènere masculí
- ca gènere masculí, n m
- ca masculí, n m sin. compl.
- es género masculino
- es masculino
- fr genre masculin
- fr masculin
- en masculine
- en masculine gender
Definición
Categoria de gènere que, en les classificacions binàries, s'oposa al femení, i en les ternàries, al femení i al neutre.
Nota
- En totes dues oposicions el gènere masculí és el membre no marcat que, en les descripcions lingüístiques, es pren com a base respecte de la qual es defineixen el femení i el neutre, membres marcats. En la majoria de les llengües, el gènere masculí es fonamenta en una certa base semàntica natural (mascle per oposició a femella), però no tot el lèxic gramaticalment masculí respon a aquesta base.
gènere neutre
gènere neutre
- ca gènere neutre, n m
- ca neutre, n m sin. compl.
- es género neutro
- es neutro
- fr genre neutre
- fr neutre
- en neuter
- en neuter gender
Definición
Categoria de gènere que s'oposa al femení i al masculí.
Nota
- En aquesta oposició el gènere neutre és un membre marcat (com el femení), enfront del masculí, membre no marcat. En les descripcions lingüístiques tant el neutre com el femení es defineixen per referència al masculí. En la majoria de les llengües el gènere neutre es fonamenta en una certa base semàntica natural (inanimat per oposició a animat). Formalment, el català només conserva, com a restes del gènere neutre, els pronoms demostratius això, allò i açò, ço, els indefinits tot, quelcom, l'interrogatiu què i el pronom feble ho, que són formes referides a alguna cosa indeterminada o a un conjunt d'antecedents presos col·lectivament.
genitiu
genitiu
- ca genitiu, n m
- es genitivo
- fr génitif
- en genitive
Definición
En la teoria del règim i del lligam, cas abstracte que atorga el nom al sintagma nominal complement del nom per mitjà de la preposició de i que expressa relacions de possessió o d'origen.
genitiu
genitiu
- ca genitiu, n m
- es genitivo
- fr génitif
- en genitive
Definición
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de complement del nom.
Nota
- En llengües com el llatí, però, la relació gramatical entre el nom i el complement del nom és més àmplia i el valor del genitiu depén sovint del context (valor partitiu, possessiu, etc.). En català, es mantenen algunes restes de mots llatins flexionats en aquest cas, com són els noms dels dies de la setmana (dimarts, de DIE MARTIS), certs compostos (aigua-ros, d'AQUA RŎSAE) i alguns topònims (Puigfrancor, de PŎDĬUM FRANCŌRUM).
genotext
genotext
- ca genotext, n m
- es genotexto
- fr génotexte
- en genotext
Definición
En semiologia, estructura profunda d'un text.
Nota
- S'oposa a fenotext.
genotext
genotext
- ca genotext, n m
- es genotexto
- fr génotexte
- en genotext
Definición
Conjunt de les diferents etapes d'elaboració d'un text.
Nota
- S'oposa a fenotext.
