genitiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
genitiu
genitiu
- ca genitiu, n m
- es genitivo
- fr génitif
- en genitive
Definición
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de complement del nom.
Nota
- En llengües com el llatí, però, la relació gramatical entre el nom i el complement del nom és més àmplia i el valor del genitiu depén sovint del context (valor partitiu, possessiu, etc.). En català, es mantenen algunes restes de mots llatins flexionats en aquest cas, com són els noms dels dies de la setmana (dimarts, de DIE MARTIS), certs compostos (aigua-ros, d'AQUA RŎSAE) i alguns topònims (Puigfrancor, de PŎDĬUM FRANCŌRUM).
