gramàtica de construccions
gramàtica de construccions
- ca gramàtica de construccions, n f
- es gramática de construcciones
- fr grammaire de constructions
- en constructional grammar
Definición
Gramàtica emparentada amb la semàntica generativa i la lingüística cognitiva que combina signes lèxics mitjançant regles sintàctiques anotades (anomenades construccions) que han de donar compte de totes les oracions gramaticals d'una llengua.
Nota
- La gramàtica de construccions, desenvolupada a la fi de la dècada dels vuitanta i la primera part dels noranta per Charles Fillmore, Paul Kay i Adele E. Goldberg, evita de manera estricta les transformacions i considera que una llengua està constituïda bàsicament per un conjunt de construccions gramaticals i un lèxic, en el qual les entrades lèxiques són tractades també com a construccions. Les construccions són emparellaments de forma i contingut, entenent la forma com una plantilla sintàctica i el contingut com la informació semàntica i pragmàtica que s'hi associa.
gramàtica de dependències
gramàtica de dependències
- ca gramàtica de dependències, n f
- ca gramàtica de valències, n f sin. compl.
- es gramática de dependencias
- es gramática de valencias
- fr grammaire de dépendances
- fr grammaire de valences
- en dependency grammar
- en valency grammar
Definición
Gramàtica en què les relacions gramaticals són concebudes com a relacions establides entre un element regent i una sèrie d'elements subordinats o dependents.
Nota
- La gramàtica de dependències rebutja la idea tradicional que l'oració té una estructura bimembre del tipus subjecte/predicat. L'oració, per contra, és concebuda com una estructura plural en la qual el verb és el nucli i regeix, d'acord amb la seua valència, una sèrie d'actants o arguments. De manera paral·lela, la preposició es considerada com a rector del nom i el nom com a rector dels determinants i els complements del nom. Aquestes relacions de recció són esquematitzades per mitjà de diagrames de dependències. Aquest tipus de gramàtica també es coneix amb el nom de gramàtica de valències, pel fet que l'estructura de l'oració hi està bàsicament condicionada per la valència verbal. La gramàtica de dependències va ser desenvolupada sobretot a Alemanya i a l'antiga Unió Soviètica a partir de la publicació pòstuma de l'obra de Lucien Tesnière Éléments de syntaxe structurale l'any 1959.
gramàtica de Montague
gramàtica de Montague
- ca gramàtica de Montague, n f
- es gramática de Montague
- fr grammaire de Montague
- en Montague grammar
Definición
Gramàtica integrada per tres components diferents: un lexicó, que consta d'un llistat de peces lèxiques proveïdes de categoria sintàctica i d'una traducció a la lògica intensional; un conjunt de regles sintàctiques basades en la gramàtica categorial, i un conjunt de regles semàntiques que tradueixen a la lògica intensional cadascuna de les regles sintàctiques.
Nota
- La gramàtica de Montague va ser desenvolupada a mitjan dècada dels setanta del segle xx pel lingüista nord-americà Richard Montague.
gramàtica de valències
gramàtica de valències
- ca gramàtica de dependències, n f
- ca gramàtica de valències, n f sin. compl.
- es gramática de dependencias
- es gramática de valencias
- fr grammaire de dépendances
- fr grammaire de valences
- en dependency grammar
- en valency grammar
Definición
Gramàtica en què les relacions gramaticals són concebudes com a relacions establides entre un element regent i una sèrie d'elements subordinats o dependents.
Nota
- La gramàtica de dependències rebutja la idea tradicional que l'oració té una estructura bimembre del tipus subjecte/predicat. L'oració, per contra, és concebuda com una estructura plural en la qual el verb és el nucli i regeix, d'acord amb la seua valència, una sèrie d'actants o arguments. De manera paral·lela, la preposició es considerada com a rector del nom i el nom com a rector dels determinants i els complements del nom. Aquestes relacions de recció són esquematitzades per mitjà de diagrames de dependències. Aquest tipus de gramàtica també es coneix amb el nom de gramàtica de valències, pel fet que l'estructura de l'oració hi està bàsicament condicionada per la valència verbal. La gramàtica de dependències va ser desenvolupada sobretot a Alemanya i a l'antiga Unió Soviètica a partir de la publicació pòstuma de l'obra de Lucien Tesnière Éléments de syntaxe structurale l'any 1959.
gramàtica del discurs
gramàtica del discurs
- ca lingüística textual, n f
- ca gramàtica del discurs, n f sin. compl.
- ca gramàtica textual, n f sin. compl.
- es gramática del discurso
- es gramática textual
- es lingüística textual
- fr grammaire du discours
- fr grammaire textuelle
- fr linguistique textuelle
- en discourse grammar
- en text grammar
- en text linguistics
Definición
Teoria lingüística que se centra en l'estructura, la coherència i les regularitats del text o discurs per mitjà de criteris gramaticals, fonològics, semàntics i pragmàtics.
Nota
- La lingüística textual, apareguda a la fi dels anys seixanta i desenvolupada durant els setanta i molt especialment durant els vuitanta, parteix de la idea que el text no és un simple seguit d'oracions sinó una unitat amb una forta cohesió interna. La lingüística textual ha tingut, bàsicament, dos grans models, l'europeu, centrat sobretot en les produccions escrites, i el nord-americà que, seguint una tendència iniciada amb l'estructuralisme, se centra més aviat en les manifestacions lingüístiques orals.
gramàtica del paper i la referència
gramàtica del paper i la referència
- ca gramàtica del paper i la referència, n f
- es gramática del papel y la referencia
- fr grammaire du rôle et de la référence
- en role and reference grammar
Definición
Gramàtica d'orientació funcionalista que analitza les oracions a partir, d'una banda, de la seua estructura logicosemàntica i les seues funcions comunicatives, i, d'una altra, dels procediments gramaticals amb què s'expressen aquelles.
Nota
- La gramàtica del paper i la referència, desenvolupada en la dècada dels vuitanta del segle xx per William A. Folley i Robert Van Valin, postula l'existència de macropapers semàntics com ara l'actor o l'afectat, que tenen un caràcter més abstracte que l'agent, el pacient, l'experimentador, etc., i que es caracteritzen perquè poden associar-se a una determinada funció sintàctica. [V. macropaper]
gramàtica del parell d'arcs
gramàtica del parell d'arcs
- ca gramàtica del parell d'arcs, n f
- es gramática del par de arcos
- fr grammaire du pair d'arcs
- en arc-pair grammar
Definición
Gramàtica que, partint de la concepció de la gramàtica relacional, fa servir, com aquesta, la convenció de les xarxes relacionals i dels arcs per a representar l'estructura sintàctica de les oracions, però que, a diferència d'aquesta, postula relacions entre parells d'arcs (i per això el nom de gramàtica del parell d'arcs) que poden ser de promoció (un arc crea un altre arc) o d'esborrament (un arc destrueix un altre arc).
Nota
- La gramàtica del parell d'arcs va ser desenvolupada a la fi de la dècada dels setanta pels lingüistes nord-americans Paul M. Postal i David Johnson.
gramàtica dependent del context
gramàtica dependent del context
- ca gramàtica dependent del context, n f
- es gramática dependiente del contexto
- fr grammaire dépendante du contexte
- en context-sensitive grammar
Definición
Gramàtica formal integrada per regles l'aplicació de les quals està condicionada pel context.
Nota
- Aquestes regles tenen la forma X = Y / __ Z, això és, la categoria X es reescriu com a categoria Y en el context en què aquesta apareix immediatament seguida per Z. S'oposa a gramàtica independent del context.
gramàtica descriptiva
gramàtica descriptiva
- ca gramàtica descriptiva, n f
- es gramática descriptiva
- fr grammaire descriptive
- en descriptive grammar
Definición
Gramàtica que analitza l'estructura i classifica les unitats d'una llengua partint, normalment, d'un corpus oral o escrit.
Nota
- Contrasta amb gramàtica normativa i gramàtica predictiva.
gramàtica didàctica
gramàtica didàctica
- ca gramàtica escolar, n f
- ca gramàtica didàctica, n f sin. compl.
- ca gramàtica pedagògica, n f sin. compl.
- es gramática escolar
- fr grammaire scolaire
- en school grammar
Definición
Gramàtica concebuda amb criteris pedagògics per tal d'ensenyar una llengua estrangera o per tal de desenvolupar el coneixement intern d'una llengua materna.
