impuls simultani d'un temps
impuls simultani d'un temps
Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic
- ca impuls simultani d'un temps, n m
- es impulso simultáneo con un paso
- fr pas de stavhugg
- fr stavhugg
- fr stawug
Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic
Definición
Pas que consisteix a impulsar-se amb els dos bastons i alhora amb una cama.
impuls tecnològic
impuls tecnològic
Empresa
- ca impuls tecnològic, n m
- es empuje tecnológico
- es tirón tecnológico
- fr poussée technologique
- it spinta tecnologica
- pt impulso da tecnologia
- en technology push
Empresa
Definición
Influència de la innovació tecnològica sobre el mercat, que es tradueix en la creació de noves necessitats en els consumidors i en l'estímul de les vendes.
imputació
imputació
Matemàtiques > Estadística
- ca imputació, n f
- es imputación, n f
- fr imputation, n f
- fr redressement, n m
- it imputazione, n f
- en imputation, n
- de Imputation, n f
Matemàtiques > Estadística
Definición
Acció d'imputar un valor a una variable de la qual no es tenen dades.
Nota
- Són tipus d'imputacions, entre d'altres, la imputació interna i la imputació externa.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes imputar i imputació :
S'aproven els termes imputar i imputació pels motius següents:
·són formes ja molt esteses i utilitzades amb normalitat per la majoria d'especialistes de l'àmbit;
·es documenten en nombrosos textos especialitzats;
·des del punt de vista lingüístic, són formes explicables, per extensió, a partir del significat de les formes corresponents en l'àmbit de la llengua general, el dret i l'economia: el verb imputar (del llatí imputare) es documenta al diccionari normatiu amb els sentits d'"Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d'alguna cosa)" i, en economia, de "Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida)"; en tots dos casos imputar té el sentit últim, doncs, d'assignar un atribut (una derrota, un crim, una partida) a algú o a alguna cosa (un compte, en el cas de les finances); l'ús del verb imputar en l'àmbit de l'estadística, doncs (i del substantiu derivat imputació), es pot considerar paral·lel a aquests altres significats;
·en les altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;
·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes.
Les formes assignar i assignació, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè no tenen gaire ús amb aquests sentits i en estadística es documenten més aviat per a fer referència a la repartició dels elements d'una mostra entre diferents estrats en un mostreig estratificat.
Finalment, les formes substituir (i substitució) i reemplaçar (i reemplaçament), proposades per alguns experts, no s'adeqüen amb precisió als conceptes i per això s'han desestimat també.
[Acta 559, 18 d'abril de 2013]
imputació externa
imputació externa
Matemàtiques > Estadística
- ca imputació externa, n f
- es imputación cold-deck, n f
- es imputación en frío, n f
- es método cold-deck, n m
- fr imputation cold-deck, n f
- fr méthode d'imputation cold-deck, n f
- fr méthode froide de plate-forme, n f
- pt método cold-deck, n m
- en cold deck, n
- en cold-deck imputation, n
- en cold-deck method, n
Matemàtiques > Estadística
Definición
Imputació en què el valor assignat correspon al valor d'una variable d'un conjunt de dades diferent del conjunt de dades de treball.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes imputació interna i imputació externa:
S'aproven els termes imputació interna i imputació externa pels motius següents:
·són alternatives catalanes a les formes d'origen anglès imputació hot-deck i imputació cold-deck, molt utilitzades en català per a designar aquests conceptes;
·són lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: el nucli imputació, normalitzat també pel Consell Supervisor, es refereix a l'acció d'assignar un valor a una variable de la qual no es tenen dades; els adjectius intern i extern, al seu torn, fan referència a l'origen dels valors assignats (del mateix conjunt de dades de treball en el cas de la imputació interna i d'un altre conjunt de dades en el cas de la imputació externa);
·són formes precises, que s'identifiquen inequívocament amb els respectius conceptes;
·tenen el vistiplau d'experts del sector.
Com a alternativa a imputació hot-deck s'ha valorat també la forma imputació per proximitat, però s'ha descartat perquè, segons els especialistes, s'aplica a un tipus específic d'imputació interna.
[Acta 559, 18 d'abril de 2013]
imputació interna
imputació interna
Matemàtiques > Estadística
- ca imputació interna, n f
- es imputación en caliente, n f
- es imputación hot-deck, n f
- es método hot-deck, n m
- fr imputation hot-deck, n f
- fr méthode d'imputation hot-deck, n f
- fr redressement par hot-deck, n m
- pt método hot-deck, n m
- en hot deck, n
- en hot-deck imputation, n
- en hot-deck method, n
Matemàtiques > Estadística
Definición
Imputació en què el valor assignat correspon al valor d'una variable del mateix conjunt de dades de treball.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes imputació interna i imputació externa:
S'aproven els termes imputació interna i imputació externa pels motius següents:
·són alternatives catalanes a les formes d'origen anglès imputació hot-deck i imputació cold-deck, molt utilitzades en català per a designar aquests conceptes;
·són lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: el nucli imputació, normalitzat també pel Consell Supervisor, es refereix a l'acció d'assignar un valor a una variable de la qual no es tenen dades; els adjectius intern i extern, al seu torn, fan referència a l'origen dels valors assignats (del mateix conjunt de dades de treball en el cas de la imputació interna i d'un altre conjunt de dades en el cas de la imputació externa);
·són formes precises, que s'identifiquen inequívocament amb els respectius conceptes;
·tenen el vistiplau d'experts del sector.
Com a alternativa a imputació hot-deck s'ha valorat també la forma imputació per proximitat, però s'ha descartat perquè, segons els especialistes, s'aplica a un tipus específic d'imputació interna.
[Acta 559, 18 d'abril de 2013]
imputar
imputar
Matemàtiques > Estadística
- ca imputar, v tr
- es imputar, v tr
- fr imputer, v tr
- en impute, to, v tr
Matemàtiques > Estadística
Definición
Assignar un valor a una variable de la qual no es tenen dades, a fi d'evitar que prengui un valor per defecte o que quedi sense valor.
Nota
- Per exemple, imputar la temperatura registrada a una altura determinada a les variables de les quals no es tenen dades.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes imputar i imputació :
S'aproven els termes imputar i imputació pels motius següents:
·són formes ja molt esteses i utilitzades amb normalitat per la majoria d'especialistes de l'àmbit;
·es documenten en nombrosos textos especialitzats;
·des del punt de vista lingüístic, són formes explicables, per extensió, a partir del significat de les formes corresponents en l'àmbit de la llengua general, el dret i l'economia: el verb imputar (del llatí imputare) es documenta al diccionari normatiu amb els sentits d'"Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d'alguna cosa)" i, en economia, de "Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida)"; en tots dos casos imputar té el sentit últim, doncs, d'assignar un atribut (una derrota, un crim, una partida) a algú o a alguna cosa (un compte, en el cas de les finances); l'ús del verb imputar en l'àmbit de l'estadística, doncs (i del substantiu derivat imputació), es pot considerar paral·lel a aquests altres significats;
·en les altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;
·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes.
Les formes assignar i assignació, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè no tenen gaire ús amb aquests sentits i en estadística es documenten més aviat per a fer referència a la repartició dels elements d'una mostra entre diferents estrats en un mostreig estratificat.
Finalment, les formes substituir (i substitució) i reemplaçar (i reemplaçament), proposades per alguns experts, no s'adeqüen amb precisió als conceptes i per això s'han desestimat també.
[Acta 559, 18 d'abril de 2013]
imputat | imputada
imputat | imputada
Dret penal
- ca investigat | investigada, n m, f
- ca imputat | imputada, n m, f sin. compl.
- es imputado
- fr prévenu
- en suspect
Dret penal
Definición
Persona a qui s'atribueix, més o menys fonamentadament, una responsabilitat penal i a qui es permet exercir el dret de defensa.
Nota
- Es considera que algú és un investigat des que se li comunica l'admissió d'una denúncia, una querella o qualsevol altra actuació processal de la qual resulti la imputació d'un delicte, des que és objecte de detenció o qualsevol altra mesura cautelar o bé des que se n'acorda el processament, fins que apareguin indicis racionals de criminalitat en contra seva (llavors, es pronuncia una interlocutòria i es declara la persona processada o, en el cas d'un procediment abreujat, es formula directament una acusació formal i la persona passa a ser acusada) o bé fins que se sobresegui la causa.
in antis
in antis
Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia
- ca in antis, adj
- es in antis
- en in antis
Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia
Definición
Dit del temple grecoromà amb un pòrtic format per dues antes laterals i dues columnes intermèdies.
in silico [la]
in silico [la]
Ciències de la vida > Biologia
- ca in silico [la], adj
- es in silico
- fr in silico
- en in silico
- de in silico
Ciències de la vida > Biologia
Definición
Dit de la recerca que es basa en una simulació informàtica, especialment en la investigació biològica.
Nota
- Aquesta locució és anàloga a altres expressions, com ara in vivo o in vitro.
in situ
in situ
Història > Arqueologia
- ca in situ, adj
- es in situ
- en in situ
- en on-site
Història > Arqueologia
Definición
Dit de la resta arqueològica que ha estat trobada en posició primària.
