imputació
imputació
- ca imputació, n f
- es imputación, n f
- fr imputation, n f
- fr redressement, n m
- it imputazione, n f
- en imputation, n
- de Imputation, n f
Matemàtiques > Estadística
Definición
Acció d'imputar un valor a una variable de la qual no es tenen dades.
Nota
- Són tipus d'imputacions, entre d'altres, la imputació interna i la imputació externa.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes imputar i imputació :
S'aproven els termes imputar i imputació pels motius següents:
·són formes ja molt esteses i utilitzades amb normalitat per la majoria d'especialistes de l'àmbit;
·es documenten en nombrosos textos especialitzats;
·des del punt de vista lingüístic, són formes explicables, per extensió, a partir del significat de les formes corresponents en l'àmbit de la llengua general, el dret i l'economia: el verb imputar (del llatí imputare) es documenta al diccionari normatiu amb els sentits d'"Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d'alguna cosa)" i, en economia, de "Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida)"; en tots dos casos imputar té el sentit últim, doncs, d'assignar un atribut (una derrota, un crim, una partida) a algú o a alguna cosa (un compte, en el cas de les finances); l'ús del verb imputar en l'àmbit de l'estadística, doncs (i del substantiu derivat imputació), es pot considerar paral·lel a aquests altres significats;
·en les altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;
·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes.
Les formes assignar i assignació, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè no tenen gaire ús amb aquests sentits i en estadística es documenten més aviat per a fer referència a la repartició dels elements d'una mostra entre diferents estrats en un mostreig estratificat.
Finalment, les formes substituir (i substitució) i reemplaçar (i reemplaçament), proposades per alguns experts, no s'adeqüen amb precisió als conceptes i per això s'han desestimat també.
[Acta 559, 18 d'abril de 2013]
