ina bàuer
ina bàuer
Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic
- ca ina bàuer, n m
- ca bàuer, n m sin. compl.
- es ina bauer
- fr ina bauer
- en ina bauer
Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic
Definición
Element d'enllaç en què el patinador es desplaça de costat damunt tots dos patins amb les cames obertes, la de davant flexionada i la de darrere estirada cap enrere, i amb els peus oberts, fent un gran desplaçament sobre la pista.
Nota
- Les denominacions ina bàuer i bàuer provenen del nom de la patinadora alemanya Ina Bauer.
inadequació afectiva
inadequació afectiva
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
- ca inadequació afectiva, n f
- es inadecuación afectiva
- fr discordance affective
- en affective inappropriateness
- en inappropriateness of affect
Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
Definición
Discordança entre l'expressió emocional i el contingut del discurs o del pensament.
incendi de bassal
incendi de bassal
Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca incendi de toll, n m
- ca incendi de bassal, n m sin. compl.
- es charco de fuego, n m
- es incendio de charco, n m
- fr feu de flaque, n m
- fr feu de nappe, n m
- fr feu en nappe, n m
- it incendio di pozza, n m
- pt fogo em poça, n m
- pt fogo em reservatório, n m
- pt incêndio em charco, n m
- pt incêndio em poça, n m
- en pool fire, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Incendi produït per la crema dels vapors que es generen quan un líquid inflamable forma una capa de combustible que es manté immòbil sobre una superfície, ja sigui sòlida o líquida, generalment perquè hi ha uns límits físics que la contenen.
Nota
-
A l'aire lliure, els incendis de toll s'originen quan es produeix una fuita o el vessament d'un líquid inflamable.
Un incendi de toll pot esdevenir un incendi de vessament si es deterioren els límits físics que el mantenen confinat. -
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme incendi de toll (sin. compl. incendi de bassal)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes incendi de toll i, com a sinònim complementari, incendi de bassal.
Criteris aplicats
·Són formes descriptives lingüísticament adequades, basades en la forma que pren el combustible vessat que ocasiona l'incendi (forma de toll o bassal).
·Són formes ja utilitzades i documentades en textos especialitzats.
·Tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
Les formes bassal i toll es recullen al diccionari normatiu com a sinònimes amb el sentit de "Sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència" i totes dues tenen una presència notable dins el territori, motiu pel qual incendi de toll i incendi de bassal es fan constar com a sinònims. D'acord amb el diccionari normatiu, es fa constar la forma amb toll com a prioritària. (1)
Formes desestimades
-bassal de foc i toll de foc: Aquestes formes no s'utilitzen.
-foc de bassal i foc de toll: Aquestes formes tenen poc ús i els especialistes han donat preferència al nucli incendi, que en aquest cas és més precís (un incendi és un foc violent que es propaga i fa estralls).
(1) Les formes bassiot i pèlec, sinònimes de toll al diccionari normatiu, tenen un ús territorial força menor: bassiot és únicament balear i pèlec s'utilitza en algunes zones del central. Vegeu:
VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-
<aldc.espais.iec.cat/>
ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>
[Acta 717, 19 de febrer de 2024]
incendi de toll
incendi de toll
Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca incendi de toll, n m
- ca incendi de bassal, n m sin. compl.
- es charco de fuego, n m
- es incendio de charco, n m
- fr feu de flaque, n m
- fr feu de nappe, n m
- fr feu en nappe, n m
- it incendio di pozza, n m
- pt fogo em poça, n m
- pt fogo em reservatório, n m
- pt incêndio em charco, n m
- pt incêndio em poça, n m
- en pool fire, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Incendi produït per la crema dels vapors que es generen quan un líquid inflamable forma una capa de combustible que es manté immòbil sobre una superfície, ja sigui sòlida o líquida, generalment perquè hi ha uns límits físics que la contenen.
Nota
-
A l'aire lliure, els incendis de toll s'originen quan es produeix una fuita o el vessament d'un líquid inflamable.
Un incendi de toll pot esdevenir un incendi de vessament si es deterioren els límits físics que el mantenen confinat. -
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme incendi de toll (sin. compl. incendi de bassal)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes incendi de toll i, com a sinònim complementari, incendi de bassal.
Criteris aplicats
·Són formes descriptives lingüísticament adequades, basades en la forma que pren el combustible vessat que ocasiona l'incendi (forma de toll o bassal).
·Són formes ja utilitzades i documentades en textos especialitzats.
·Tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
Les formes bassal i toll es recullen al diccionari normatiu com a sinònimes amb el sentit de "Sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència" i totes dues tenen una presència notable dins el territori, motiu pel qual incendi de toll i incendi de bassal es fan constar com a sinònims. D'acord amb el diccionari normatiu, es fa constar la forma amb toll com a prioritària. (1)
Formes desestimades
-bassal de foc i toll de foc: Aquestes formes no s'utilitzen.
-foc de bassal i foc de toll: Aquestes formes tenen poc ús i els especialistes han donat preferència al nucli incendi, que en aquest cas és més precís (un incendi és un foc violent que es propaga i fa estralls).
(1) Les formes bassiot i pèlec, sinònimes de toll al diccionari normatiu, tenen un ús territorial força menor: bassiot és únicament balear i pèlec s'utilitza en algunes zones del central. Vegeu:
VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-
<aldc.espais.iec.cat/>
ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>
[Acta 717, 19 de febrer de 2024]
incendi de vessament
incendi de vessament
Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca incendi de vessament, n m
- es fuego de combustible derramado, n m
- es incendio de combustible derramado, n m
- fr feu d'hydrocarbure en flaque, n m
- fr feu d'hydrocarbure en nappe, n m
- fr feu de flaque, n m
- fr feu de liquide inflammable en flaque, n m
- fr feu de liquide inflammable en nappe, n m
- en spill fire, n
- en spillage fire, n
- en spilling fire, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Enginyeria industrial > Enginyeria química, Protecció civil > Bombers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Incendi produït per la crema dels vapors que es generen quan un líquid inflamable forma una capa de combustible que s'expandeix sobre una superfície, ja sigui sòlida o líquida, generalment perquè no hi ha uns límits físics que la continguin.
Nota
-
A l'aire lliure, els incendis de vessament s'originen quan es produeix una fuita o el vessament d'un líquid inflamable.
Un incendi de vessament pot ser l'evolució d'un incendi de toll en què s'han deteriorat els límits que el mantenien confinat. -
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme incendi de vessament
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma incendi de vessament.
Criteris aplicats
·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, basada en la idea que hi ha una aportació constant de líquid inflamable (un vessament) que fa créixer el bassal de combustible sobre la superfície.
·És una forma ja utilitzada i documentada en textos especialitzats.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
[Acta 717, 19 de febrer de 2024]
incendi dolós
incendi dolós
Protecció civil > Bombers
- ca incendi dolós, n m
- es incendio doloso
Protecció civil > Bombers
Definición
Incendi provocat amb malícia voluntària, conscient i lliure, generalment per treure'n un benefici o per a amagar un delicte.
incendi fortuït
incendi fortuït
Protecció civil > Bombers
- ca incendi fortuït, n m
- es incendio fortuito
Protecció civil > Bombers
Definición
Incendi produït accidentalment.
incendiarisme
incendiarisme
Protecció civil > Bombers
- ca incendiarisme, n m
- es incendiarismo
- en incendiarism
Protecció civil > Bombers
Definición
Conducta pròpia de les persones que provoquen incendis dolosos.
incident crític
incident crític
Psicologia
- ca incident crític, n m
- es incidente crítico, n m
- fr événement critique, n m
- fr incident critique, n m
- fr évènement critique, n m var. ling.
- pt incidente crítico, n m
- en critical incident, n
- de kritischer Vorfall, n m
Psicologia
Definición
Esdeveniment inesperat a què s'ha de fer front en un moment determinat, que condiciona d'una manera positiva o negativa, segons la resposta que s'hi dona, el curs de l'activitat en què té lloc.
Nota
- 1. El concepte d'incident crític és a la base del mètode dels incidents crítics, desenvolupat pel psicòleg nord-americà John Clemans Flanagan (1906-1996).
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes incident crític i mètode dels incidents crítics (sin. tècnica dels incidents crítics):
S'aproven les denominacions incident crític, juntament amb les formes relacionades sinònimes mètode dels incidents crítics i tècnica dels incidents crítics, pels motius següents:
·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes del sector i es documenten en nombrosos contextos especialitzats;
·són lingüísticament adequades: incident s'adequa sense problema al sentit amb què aquest substantiu es recull al diccionari normatiu ("Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre més o menys el curs d'un altre") i l'adjectiu crític -a significa aquí 'important' o 'que representa un punt d'inflexió', sentit deduïble també del diccionari normatiu(1) i recollit de manera més explícita, per exemple, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) ("[Moment, fase] important per les conseqüències que té sobre [un procés, un afer, un esdeveniment]");
·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues.
S'aproven les formes mètode dels incidents crítics i tècnica dels incidents crítics com a sinònimes d'acord amb l'ús documentat.
Entre mètode de l'incident crític, o tècnica de l'incident crític, i mètode dels incidents crítics, o tècnica dels incidents crítics, s'han preferit les denominacions amb la segona part del sintagma en plural, d'acord amb les preferències dels especialistes consultats i també per motius de precisió.
(1) Al diccionari normatiu, crític -a té, entre d'altres, les accepcions següents: "1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la crisi o a la crítica. 1 2 adj. [LC] [MD] Que decideix l'anar per bé o per mal d'una malaltia. Fase crítica d'una malaltia. 1 3 adj. [LC] [MD] Que decideix la sort d'algú, greu. 2 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a un punt de transició en què alguna propietat sofreix un canvi finit."
(2) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>
[Acta 590, 14 de maig de 2015]
inclusió acicular
inclusió acicular
Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia
- ca inclusió acicular, n f
- es inclusión acicular
- fr inclusion aciculaire
- it inclusione aciculare
- en needle-like inclusion
- de nadelförmig-Einschluß
Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia
Definición
Inclusió sòlida en forma d'agulla.
Nota
- Per exemple, les agulles de rútil en el corindó (robí i safir) i el quars.
