Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  argot afàsic, n m
  • es  jerga afásica
  • fr  jargon aphasique
  • en  aphasic jargon

Definició
Manera de parlar pròpia de qui pateix una afàsia.
  • ca  argument, n m
  • es  argumento
  • fr  argument
  • en  argument

Definició
En la teoria del règim i del lligam, sintagma nominal que rep cas i paper temàtic.

Nota

  • Els arguments poden ser interns o externs segons la posició que ocupen respecte al predicat del qual depenen.
  • ca  argument, n m
  • ca  functor, n m sin. compl.
  • es  argumento
  • fr  argument
  • en  argument

Definició
En lògica de predicats, expressió que apareix precisada o relacionada amb una altra expressió per mitjà d'un predicat.

Nota

  • Així, en la proposició francés (Eustaqui), el predicat francés assenyala una propietat de l'argument Eustaqui; en canvi, en la proposició escriure (Eustaqui, la carta), el predicat escriure estableix una relació entre els arguments Eustaqui i la carta. En gramàtica, equival a les nocions de subjecte o complement. Els predicats poden ser classificats segons el nombre d'arguments, o valència, que exigisquen. Es parla, així, de predicats zeroargumentals com ploure, monoargumentals com córrer, biargumentals com menjar i triargumentals com regalar.
argument davidsonià argument davidsonià

  • ca  argument davidsonià, n m
  • es  argumento davidsoneano
  • fr  argument de Davidson
  • en  Davidson's argument

Definició
D'acord amb la proposta del filòsof Donald Davidson, argument que prenen tots els verbs d'acció i que denota un esdeveniment.

Nota

  • Des d'aquesta perspectiva, un verb com ara córrer pren dos arguments diferents, l'argument corresponent a l'agent i l'argument corresponent a l'esdeveniment. Alguns lingüistes han considerat que tots els verbs, i no sols els d'acció, prenen aquest tipus d'argument. L'argument d'esdeveniment s'ha utilitzat sobretot per a donar compte de la funció dels adverbis de manera i de les expressions temporals i espacials, que s'han analitzat com a predicats de l'argument d'esdeveniment.
  • ca  argument extern, n m
  • es  argumento externo
  • fr  argument externe
  • en  external argument

Definició
Argument que funciona com a subjecte i no forma part de la projecció màxima del predicat.

Nota

  • En l'oració El xiquet agafà la pilota, per exemple, el sintagma el xiquet és l'argument extern del verb agafà, per tal com el dit argument no està integrat en el sintagma verbal.
  • ca  argument intern, n m
  • es  argumento interno
  • fr  argument interne
  • en  internal argument

Definició
Argument que funciona com a complement i forma part de la projecció màxima del predicat.

Nota

  • En l'oració El xiquet agafà la pilota, per exemple, el sintagma la pilota és l'argument intern del verb agafà, ja que està integrat en el sintagma verbal.
  • ca  teoria de l'argumentació, n f
  • ca  argumentació, n f sin. compl.
  • es  argumentación
  • es  teoría de la argumentación
  • fr  argumentation
  • fr  théorie de l'argumentation
  • en  argumentation
  • en  argumentation theory

Definició
Teoria desenvolupada pels lingüistes francesos Oswald Ducrot i Jean-Claude Ascombre segons la qual en molts actes d'enunciació l'emissor pretén, mitjançant l'encadenament d'actes il·locutius, que el receptor accepte o rebutge una determinada conclusió.

Nota

  • L'emissor fa una argumentació sempre que presenta un enunciat q (o un conjunt d'enunciats) amb la intenció de fer admetre una conclusió r (enunciada en el context anterior o posterior, o implícita), de manera que q és presentat com un argument a favor de r.
  • ca  arrel, n f
  • es  raíz
  • fr  racine
  • en  root

Definició
En gramàtica històrica, primera forma testimoniada d'un mot.
  • ca  arrel, n f
  • es  raíz
  • fr  racine
  • en  root

Definició
En fonologia generativa, tret que ocupa el node inicial d'un arbre fonològic; concretament, es tracta dels trets consonàntic i sonant.

Nota

  • V. arbre de trets.
  • ca  arrel, n f
  • es  raíz
  • fr  racine
  • en  root

Definició
En lingüística semítica, seqüència de tres consonants del tipus C-C-C que aporta el significat lèxic bàsic del mot.

Nota

  • En aquestes seqüències, el valor gramatical s'expressa mitjançant variacions vocàliques.