arrel - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
arrel
arrel
- ca arrel, n f
- es raíz
- fr racine
- en root
Definició
En fonologia generativa, tret que ocupa el node inicial d'un arbre fonològic; concretament, es tracta dels trets consonàntic i sonant.
Nota
- V. arbre de trets.
