antònim
antònim
- ca antònim, n m
- es antónimo
- fr antonyme
- en antonym
Definició
Unitat lèxica el significat de la qual s'oposa al d'una altra unitat lèxica.
Nota
- Per exemple, les parelles mascle/femella o alt/baix són antònims. Alguns lingüistes diferencien els antònims pròpiament dits dels complementaris, segons que el significat que els oposa admeta o no una gradació. Des d'aquesta perspectiva, els antònims són els mots oposats entre els quals s'estableix una gradació, com ara alt/baix. S'oposa a complementari i sinònim.
antonímia
antonímia
- ca antonímia, n f
- es antonimia
- fr antonymie
- en antonymy
Definició
Relació semàntica entre antònims.
antropònim
antropònim
- ca antropònim, n m
- es antropónimo
- fr anthroponyme
- en anthroponym
Definició
Nom propi de persona, tant el que designa pròpiament l'individu (prenom), com el que indica la família (cognom o llinatge) o el que fa al·lusió a una circumstància extralegal (malnom).
antroponímia
antroponímia
- ca antroponímia, n f
- es antroponimia
- fr anthroponymie
- en anthroponymy
Definició
Branca de l'onomàstica que estudia l'etimologia i la història dels noms propis de persona.
aorist
aorist
- ca aorist, n m
- es aoristo
- fr aoriste
- en aorist
Definició
Temps verbal del grec clàssic que generalment indica temps passat.
Nota
- L'aorist és la forma no marcada de l'aspecte en grec: pot expressar tant una acció acabada (aorist pròpiament dit o resultatiu), com una acció en el seu inici (aorist ingressiu o incoatiu) o una acció de caràcter general, universal i atemporal (aorist gnòmic). Per extensió, alguns autors utilitzen aquest terme per a referir-se als temps passats i narratius de qualsevol llengua. Aquest és el cas, per exemple, del passat simple (cantí) o del passat perifràstic (vaig cantar).
aparell
aparell
- ca aparell, n m
- es aparato
- fr appareil
- en apparatus
- en system
Definició
Conjunt de zones i d'òrgans fisiològics que realitzen una funció determinada.
aparell articulador
aparell articulador
- ca aparell articulador, n m
- es aparato articulador
- fr appareil articulatoire
- en articulatory system
Definició
Conjunt d'òrgans supraglotals (llavis, dents, alvèols, paladar, faringe, llengua, úvula, canal rinofaringi i cavitats nasals) que modulen i matisen acústicament l'ona sonora.
aparell fonador
aparell fonador
- ca aparell fonador, n m
- ca fonador, n m sin. compl.
- es aparato fonador
- es fonador
- fr appareil phonatoire
- fr phonatoire
- en phonatory
- en phonatory system
Definició
Conjunt d'òrgans que converteixen el corrent d'aire en una ona acústica, imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible.
Nota
- L'aparell fonador es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides, etc. A vegades també s'hi inclouen els òrgans de la respiració (pulmons i tràquea) que forneixen l'aire per a la fonació.
aparell vocal
aparell vocal
- ca aparell vocal, n m
- es aparato vocal
- fr appareil vocalique
- en vocal apparatus
Definició
Conjunt de zones i òrgans fisiològics que intervenen en el procés de fonació.
Nota
- L'aparell vocal inclou els aparells fonador i articulador.
apel·latiu
apel·latiu
- ca apel·latiu, n m
- es apelativo
- fr appellatif
- en appellative
Definició
Terme amb què s'interpel·la o es crida l'atenció de l'interlocutor per establir-hi algun tipus de relació comunicativa: ei! Jordi! La funció gramatical associada als apel·latius en la comunicació directa s'anomena funció apel·lativa.
