animat -ada
animat -ada
- ca animat -ada, adj
- es animado ‑da
- fr animé ‑ée
- en animate
Definició
Dit del tret semàntic que denota 'ésser viu'.
Nota
- En algunes llengües africanes, índiques i ameríndies, el caràcter animat o inanimat del nom apareix reflectit morfològicament com a oposició de gènere. Les llengües romàniques només mostren alguns reflexos esporàdics de l'oposició animat/inanimat, com ara la selecció del pronom interrogatiu qui per a [+animat] i què per a [−animat]. S'oposa a inanimat.
aniquilació relacional
aniquilació relacional
- ca aniquilació relacional, n f
- es aniquilación relacional
- fr annihilation relationnelle
- en relational annihilation
Definició
En gramàtica relacional, llei universal segons la qual un sintagma nominal perd les propietats funcionals que el caracteritzen quan un altre sintagma nominal assumeix la seua funció sintàctica.
Nota
- El subjecte de l'oració activa, per exemple, es converteix en l'oració passiva en un sintagma preposicional de caràcter opcional que no concorda amb el verb.
anisomorfisme
anisomorfisme
- ca anisomorfisme, n m
- es anisomorfismo
- fr anisomorphisme
- en anisomorphism
Definició
Falta de correspondència semàntica terme a terme entre les unitats lèxiques de dues llengües.
Nota
- És el cas de blat de moro o de meló d'Alger que no té una traducció literal en castellà.
anivellament dialectal
anivellament dialectal
- ca anivellament dialectal, n m
- es nivelación dialectal
- fr nivellement dialectal
- en dialect leveling
Definició
En sociolingüística, substitució d'una manera no planificada dels trets particulars d'una varietat dialectal pels trets corresponents de la llengua estàndard.
Nota
- L'anivellament dialectal introdueix uniformitat entre les variants geogràfiques d'una llengua i afavoreix la intercomprensió.
anivellament paradigmàtic
anivellament paradigmàtic
- ca anivellament paradigmàtic, n m
- es nivelación paradigmática
- fr nivellement paradigmatique
- en paradigm leveling
Definició
En morfologia, analogia que permet evitar la variació formal dins d'un paradigma substituint les variants menys generals o irregulars per les més generals o regulars.
Nota
- Per exemple, la substitució de servesc per serveixo, en els parlars que prenen una ‑o com a marca de primera persona del present d'indicatiu, per analogia amb les formes més generals serveix, serveixes, serveixen.
anomalia
anomalia
- ca anomalia, n f
- es anomalía
- fr anomalie
- en anomaly
Definició
Irregularitat que, en totes les llengües, presenten alguns elements lingüístics en relació amb altres elements considerats normals o regulars.
Nota
- El participi rist del verb riure, per exemple, és una forma irregular dins del paradigma verbal.
anomalisme
anomalisme
- ca anomalisme, n m
- es anomalismo
- fr anomalisme
- en anomalism
Definició
Concepció lingüística que arranca dels gramàtics clàssics grecs segons la qual la llengua està formada bàsicament per un conglomerat de dades que no mantenen una connexió regular.
Nota
- S'oposa a analogisme.
anomia
anomia
- ca anomia, n f
- es anomía
- fr anomie
- en anomia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'utilitzar noms, que es pot produir a causa d'una lesió en el cervell.
Nota
- En general, els malalts tenen escasses dificultats per a reconéixer els objectes que no poden nomenar. L'avaluació de l'anomia generalment es realitza demanant al subjecte que diga el nom d'il·lustracions, que busque sinònims, que acabe oracions o que resumisca històries.
anontiu -iva
anontiu -iva
- ca anontiu -iva, adj
- es anontivo ‑va
- fr anontif ‑ive
- en anontive
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, dit de la tercera persona o no persona del verb.
antecedent
antecedent
- ca antecedent, n m
- es antecedente
- fr antécédent
- en antecedent
Definició
Constituent al qual fa referència un element anafòric per tal de delimitar-ne la interpretació.
Nota
- En l'oració M'agrada el restaurant que m'has recomanat, el sintagma el restaurant és l'antecedent del pronom relatiu que.
