anomia - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
anomia
anomia
- ca anomia, n f
- es anomía
- fr anomie
- en anomia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'utilitzar noms, que es pot produir a causa d'una lesió en el cervell.
Nota
- En general, els malalts tenen escasses dificultats per a reconéixer els objectes que no poden nomenar. L'avaluació de l'anomia generalment es realitza demanant al subjecte que diga el nom d'il·lustracions, que busque sinònims, que acabe oracions o que resumisca històries.
