apel·latiu
apel·latiu
- ca apel·latiu, n m
- es apelativo
- fr appellatif
- en appellative
Definició
En gramàtica tradicional, nom comú.
Nota
- Actualment, el terme apel·latiu s'oposa a nom propi, per tal com designa un conjunt d'éssers o objectes que formen una classe caracteritzada per unes propietats. Per exemple, dona, germà, casa, etc.
àpex
àpex
- ca àpex, n m
- es ápex
- fr apex de la langue
- en apex
- en tip
Definició
Extrem anterior de la llengua amb què s'articulen els sons apicals.
aplec consonàntic
aplec consonàntic
- ca grup consonàntic, n m
- ca aglomerat consonàntic, n m sin. compl.
- ca aplec consonàntic, n m sin. compl.
- es aglomerado consonántico
- es grupo consonántico
- fr agglomérat consonantique
- fr groupe consonantique
- en consonant cluster
Definició
Reunió de dues o més consonats successives en una sola síl·laba o en més d'una, com ara en el mot construcció.
aplicació
aplicació
- ca aplicació, n f
- es aplicación
- fr application
- en application
Definició
Context situacional o lingüístic en què pot ser utilitzada una determinada unitat lèxica.
Nota
- El terme s'usa bàsicament en la teoria de la traducció. Així, dues unitats lèxiques de llengües diferents tenen la mateixa aplicació si ambdues poden ser utilitzades en els mateixos contextos.
aplicació de regles
aplicació de regles
- ca aplicació de regles, n f
- es aplicación de reglas
- fr application de règles
- en rule application
Definició
En fonologia generativa, operació d'actuació sobre els segments d'una seqüència prevista per les regles transformacionals.
Nota
- L'aplicació de regles pot ser cíclica (si segueix el cicle transformacional), de dreta a esquerra (si s'inicia en el segment situat més a la dreta de la seqüència), d'esquerra a dreta (si s'inicia en el segment situat més a l'esquerra de la seqüència), iterativa (si cada aplicació afecta l'eixida de l'aplicació precedent) o simultània (si s'aplica en tots els punts de la forma de la base).
aplicació funcional
aplicació funcional
- ca aplicació funcional, n f
- es aplicación funcional
- fr application fonctionnelle
- en functional application
Definició
En la gramàtica de Montague i, en general, en les gramàtiques categorials, regla que combina categories del tipus A/B i B per tal d'obtenir la categoria A.
Nota
- Per exemple, si el verb intransitiu es defineix com a O/N (això és, com la categoria que ha de prendre un nom propi, N, per a convertir-se en oració, O) aleshores, la categoria O s'obtindrà per mitjà d'una regla d'aplicació funcional que combine N amb O/N.
apòcope
apòcope
- ca apòcope, n f
- es apócope
- fr apocope
- en apocope
Definició
Fenomen de pèrdua o caiguda d'un o més segments en posició final de mot.
Nota
- En l'evolució del llatí al català, es produeix l'apòcope de la majoria de vocals finals àtones diferents de a. Per exemple, MANUM > mà, CRĒSCĔRE > créixer.
apòdosi
apòdosi
- ca apòdosi, n f
- ca consegüent, n f sin. compl.
- es apódosis
- fr apodose
- en apodosis
Definició
Oració principal que en el període condicional es posposa a la pròtasi o oració subordinada, i indica la conseqüència condicionada.
Nota
- L'oració te'l regalaré és l'apòdosi de l'oració condicional Si t'agrada el disc, te'l regalaré.
apofonia
apofonia
- ca alternança vocàlica, n f
- ca ablaut [de], n m sin. compl.
- ca apofonia, n f sin. compl.
- es ablaut
- es alternancia vocálica
- es apofonía
- fr ablaut
- fr alternance vocalique
- fr apophonie
- en ablaut
- en apophony
- en vowel alternation
Definició
Alternança condicionada morfològicament que es produeix per la variació vocàlica en el radical d'una forma lingüística.
Nota
- Per exemple, l'alternança en anglés entre sing (present), sang (passat) i sung (participi de passat), o en català medieval entre vinc (primera persona del present d'indicatiu) i venc (primera persona del passat simple).
aposició
aposició
- ca aposició, n f
- es aposición
- fr apposition
- en apposition
Definició
Sintagma nominal que modifica un altre sintagma nominal (en general, juxtaposat), fa la mateixa funció i té el mateix referent que aquest.
Nota
- En l'oració Pasqual, el veí del costat, escoltava darrere de la porta, el sintagma nominal el veí del costat és una aposició de Pasqual. Tradicionalment, les aposicions es classifiquen, segons el tipus de modificació que realitzen, en especificatives i explicatives. En sentit estricte, però, caldria reservar el terme per a les segones.
