Neoloteca

ca bioxip de DNA, n m
ca matriu de DNA, n f
es biochip de ADN, n m
es chip de ADN, n m
es matriz de ADN, n f
es matriz génica, n f
es microchip de ADN, n m
es micromatriz de ADN, n f
fr microréseau à ADN, n m
en biochip, n
en DNA array, n
en DNA biochip, n
en DNA chip, n
en DNA microarray, n
en gene array, n
en gene chip, n
en gene microarray, n
en microarray, n

Ciències de la vida > Biologia molecular, Ciències de la vida > Genètica

Definició

Bioxip que s'utilitza per a l'anàlisi de fragments de DNA, especialment per a la identificació i la seqüenciació de mostres de DNA i per a l'estudi de l'expressió gènica.

Nota

Els bioxips de DNA poden estar formats per centenars o milers de fragments de DNA.
Les dimensions dels bioxips de DNA són variables. Els més petits (microxips de DNA o micromatrius de DNA) tenen una superfície entre 2 i 18 cm² i una gran densitat de mostres (n'hi pot haver milers per cm², de 200 µm de diàmetre cadascuna o menys); en els més grans (macroxips de DNA o macromatrius de DNA) la superfície fa entre 50 i 100 cm² i la densitat de mostres (d'unes 300 µm de diàmetre cadascuna) és menor.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bioxip (sin. matriu), bioxip de DNA (sin. matriu de DNA) i bioxip de proteïnes (sin. matriu de proteïnes):

S'aproven els termes bioxip i matriu, com a sinònims, en l'àmbit de la biologia, juntament amb els termes relacionats bioxip de DNA (sinònim de matriu de DNA) i bioxip de proteïnes (sinònim de matriu de proteïnes), pels motius següents:

·són formes d'origen anglès (bioxip és una adaptació de biochip i matriu és un calc de array) ja utilitzades entre els especialistes i documentades en nombroses fonts d'especialitat;

·són semànticament motivades: els bioxips, com els xips informàtics, tenen forma de placa i contenen un gran nombre d'elements miniaturitzats (mostres biològiques) amb capacitat activa; la forma matriu, al seu torn, fa referència a la disposició ordenada de les mostres, en forma de files i columnes, sobre el suport sòlid;

·en la resta de llengües es documenten denominacions paral·leles;

·totes dues formes tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes.

D'acord amb l'ús observat i amb les solucions documentades en algunes obres terminològiques en altres llengües, el Consell Supervisor acorda d'establir una divisió conceptual entre el suport sòlid sobre el qual es dipositen les mostres biològiques i l'instrument d'anàlisi, que inclou tant el suport com les mostres. Les formes bioxip i matriu s'utilitzen indistintament per a designar els dos conceptes.

Es manté la sinonímia entre bioxip i matriu, encara que, segons alguns especialistes, la forma bioxip (o, fins i tot, xip) té més ús, perquè s'ha constatat que matriu és també una forma viva i que tant en anglès com en la resta de llengües es produeix la mateixa coexistència de formes. De fet, els experts expliquen que inicialment, al final del segle xx, l'ús de matriu i bioxip responia a branques d'estudi diferents: els investigadors que treballaven amb DNA complementari com a sonda tendien a parlar, en anglès, de arrays, mentre que els que treballaven amb oligonucleòtids utilitzaven chip; actualment, però, es consideren formes sinònimes i s'utilitzen indistintament.

Per precisió semàntica el Consell Supervisor prefereix bioxip a xip, malgrat que aquesta darrera forma també té molt d'ús i, utilitzada en context o en determinades formacions compostes, pot considerar-se també adequada.

El Consell Supervisor fa notar igualment que les formes simples bioxip i matriu s'utilitzen sovint referides als bioxips de DNA, que són els primers que es van utilitzar i els més coneguts. Remarca, de tota manera, que estrictament bioxip i matriu són designacions més genèriques, encara que contextualment puguin utilitzar-se amb el sentit més específics de 'bioxip de DNA'.

També és habitual l'ús de les formes microxip i micromatriu amb el sentit genèric de 'bioxip' o 'bioxip de DNA', si bé és preferible reservar aquestes denominacions per als bioxips més petits, que presenten una densitat més gran de dipòsits de mostres.

[Acta 555, 17 de gener de 2013]

ca bioxip de proteïnes, n m
ca matriu de proteïnes, n f
es biochip de proteínas, n m
es chip de proteínas, n m
es matriz de proteínas, n f
fr microréseau de protéines, n m
en protein array, n
en protein biochip, n
en protein chip, n
en protein microarray, n

Ciències de la vida > Biologia molecular

Definició

Bioxip que s'utilitza per a l'anàlisi de proteïnes.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bioxip (sin. matriu), bioxip de DNA (sin. matriu de DNA) i bioxip de proteïnes (sin. matriu de proteïnes):

S'aproven els termes bioxip i matriu, com a sinònims, en l'àmbit de la biologia, juntament amb els termes relacionats bioxip de DNA (sinònim de matriu de DNA) i bioxip de proteïnes (sinònim de matriu de proteïnes), pels motius següents:

·són formes d'origen anglès (bioxip és una adaptació de biochip i matriu és un calc de array) ja utilitzades entre els especialistes i documentades en nombroses fonts d'especialitat;

·són semànticament motivades: els bioxips, com els xips informàtics, tenen forma de placa i contenen un gran nombre d'elements miniaturitzats (mostres biològiques) amb capacitat activa; la forma matriu, al seu torn, fa referència a la disposició ordenada de les mostres, en forma de files i columnes, sobre el suport sòlid;

·en la resta de llengües es documenten denominacions paral·leles;

·totes dues formes tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes.

D'acord amb l'ús observat i amb les solucions documentades en algunes obres terminològiques en altres llengües, el Consell Supervisor acorda d'establir una divisió conceptual entre el suport sòlid sobre el qual es dipositen les mostres biològiques i l'instrument d'anàlisi, que inclou tant el suport com les mostres. Les formes bioxip i matriu s'utilitzen indistintament per a designar els dos conceptes.

Es manté la sinonímia entre bioxip i matriu, encara que, segons alguns especialistes, la forma bioxip (o, fins i tot, xip) té més ús, perquè s'ha constatat que matriu és també una forma viva i que tant en anglès com en la resta de llengües es produeix la mateixa coexistència de formes. De fet, els experts expliquen que inicialment, al final del segle xx, l'ús de matriu i bioxip responia a branques d'estudi diferents: els investigadors que treballaven amb DNA complementari com a sonda tendien a parlar, en anglès, de arrays, mentre que els que treballaven amb oligonucleòtids utilitzaven chip; actualment, però, es consideren formes sinònimes i s'utilitzen indistintament.

Per precisió semàntica el Consell Supervisor prefereix bioxip a xip, malgrat que aquesta darrera forma també té molt d'ús i, utilitzada en context o en determinades formacions compostes, pot considerar-se també adequada.

El Consell Supervisor fa notar igualment que les formes simples bioxip i matriu s'utilitzen sovint referides als bioxips de DNA, que són els primers que es van utilitzar i els més coneguts. Remarca, de tota manera, que estrictament bioxip i matriu són designacions més genèriques, encara que contextualment puguin utilitzar-se amb el sentit més específics de 'bioxip de DNA'.

També és habitual l'ús de les formes microxip i micromatriu amb el sentit genèric de 'bioxip' o 'bioxip de DNA', si bé és preferible reservar aquestes denominacions per als bioxips més petits, que presenten una densitat més gran de dipòsits de mostres.

[Acta 555, 17 de gener de 2013]

ca matriu elèctrica, n f
ca cistella elèctrica, n f sin. compl.
es cesta eléctrica, n f
es combinación eléctrica, n f
es matriz eléctrica, n f
es mix eléctrico, n m
fr bouquet électrique, n m
fr mix électrique, n m
en electric mix, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Combinació de les diferents fonts d'energia primària o d'energia secundària utilitzades en la producció de l'energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector.

Nota

La contribució de cada font d'energia a la matriu elèctrica se sol expressar en forma de percentatges.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme matriu elèctrica (sin. compl. cistella elèctrica)

Resolució del Consell Supervisor

Pel que fa a matriu elèctrica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix elèctric (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català elèctric -a).

·Si bé no és una denominació del tot transparent des d'un punt de vista semàntic, es pot justificar a partir d'alguna de les accepcions de matriu en altres àmbits d'especialitat, com per exemple en lingüística, en què designa el conjunt d'elements característics d'una unitat: "Conjunt de trets sintàctics, morfològics, fonètics, fonològics, etc., d'una unitat lingüística determinada."

·És una denominació que ja té un cert ús en català i és paral·lela a la denominació del terme relacionat matriu energètica.

·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

·En castellà està àmpliament estesa la denominació anàloga matriz eléctrica.

Pel que fa a cistella elèctrica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix elèctric (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català energètic -a).

·És una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses ("Cistell gran", segons el diccionari normatiu), remet al conjunt del consum, en aquest cas d'energia elèctrica.

·La majoria d'especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta denominació.

·Es considera que aquesta forma pot complementar la denominació matriu elèctrica en contextos menys especialitzats, de caire divulgatiu.

·En castellà també té ús la denominació anàloga cesta eléctrica.

·En altres llengües també es documenten denominacions metafòriques basades en altres imatges, com la forma francesa bouquet électrique ('pom, ram elèctric')

Formes desestimades

·mix elèctric: tot i que és una forma molt estesa, es considera innecessari i substituïble l'ús del manlleu anglès mix com a nucli de la denominació, tenint en compte que hi ha alternatives catalanes vàlides.

·combinació elèctrica: no és una forma prou precisa des d'un punt de vista semàntic i no té el suport dels experts.

·pom elèctric i pomell elèctric: creades per paral·lelisme amb la forma francesa bouquet électrique, són propostes metafòriques poc transparents en català des d'un punt de vista semàntic, ja que el nom pom (o pomell) no sol tenir aquest ús figurat, a diferència del que passa amb el nom francès bouquet.

[Acta 711, 2 d'octubre de 2023]

ca matriu energètica, n f
ca cistella energètica, n f sin. compl.
es cesta energética, n f
es combinación energética, n f
es matriz energética, n f
es mix energético, n m
fr bouquet énergétique, n m
fr mix énergétique, n m
en energy mix, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Combinació de les diferents fonts d'energia primària utilitzades per a cobrir la demanda energètica d'un territori, una col·lectivitat o un sector.

Nota

La contribució de cada font d'energia primària a la matriu energètica se sol expressar en forma de percentatges.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme matriu energètica (sin. compl. cistella energètica)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes matriu energètica i, com a sinònim complementari, cistella energètica.

Criteris aplicats

Pel que fa a matriu energètica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix energètic (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català energètic -a).

·És la denominació amb més ús en català per a designar aquest concepte, després de la denominació híbrida mix energètic.

·Si bé no és una denominació del tot transparent des d'un punt de vista semàntic, es pot justificar a partir d'alguna de les accepcions de matriu en altres àmbits d'especialitat, com per exemple en lingüística, en què designa el conjunt d'elements característics d'una unitat: "Conjunt de trets sintàctics, morfològics, fonètics, fonològics, etc., d'una unitat lingüística determinada."

·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

·En castellà també està àmpliament estesa la denominació anàloga matriz energética.

Pel que fa a cistella energètica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix energètic (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català energètic -a).

·És una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses ("Cistell gran", segons el diccionari normatiu), remet al conjunt del consum, en aquest cas energètic.

·La majoria d'especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta denominació.

·Es considera que aquesta forma pot complementar la denominació matriu energètica en contextos menys especialitzats, de caire divulgatiu.

·En castellà també té ús la denominació anàloga cesta energética.

·En altres llengües també es documenten denominacions metafòriques basades en altres imatges, com ara la forma francesa bouquet énergétique ('pom, ram energètic')

Formes desestimades

·mix energètic: tot i que és una forma molt estesa, es considera innecessari i substituïble l'ús del manlleu anglès mix com a nucli de la denominació, tenint en compte que hi ha alternatives catalanes vàlides.

·combinació energètica i combinació de fonts d'energia: si bé són les denominacions que s'han difós fins ara des del TERMCAT a través de la Consulteca, no són formes prou precises des d'un punt de vista semàntic i no tenen el suport dels experts.

·pom energètic i pomell energètic: creades per paral·lelisme amb la forma francesa bouquet énergetique, són propostes metafòriques poc transparents en català des d'un punt de vista semàntic, ja que el nom pom (o pomell) no sol tenir aquest ús figurat, a diferència del nom francès bouquet.

[Acta 711, 2 d'octubre de 2023]

ca matriu esparsa, n f
es matriz dispersa, n f
es matriz hueca, n f
es matriz rala, n f
fr matrice creuse, n f
fr matrice rare, n f
it matrice sparsa, n f
pt matriz esparsa, n f
en sparse matrix, n
de dünnbesetzte Matrix, n f
de schwachbesetzte Matrix, n f
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Matemàtiques > Àlgebra, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Matriu formada majoritàriament per elements de valor nul o prou baix per a poder ser negligits.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme matriu esparsa

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma matriu esparsa, calc de l'anglès sparse matrix.

Criteris aplicats

·Tot i que és clarament un calc de l'anglès, es considera també una solució adequada en català i escaient des del punt de vista semàntic, ja que en aquesta matriu els elements amb valor diferent de zero són esparsos, perquè són pocs i es troben solts entre els elements de valor zero, que són majoritaris (espars -a significa "Que no forma part d'un conjunt, que no fa joc amb els altres", segons el diccionari normatiu).

·En altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

Formes desestimades

Entre matriu dispersa, que és una forma que ja té un cert ús amb aquest sentit (potser per influència del castellà matriz dispersa), i matriu esparsa, s'ha preferit matriu esparsa, perquè es considera que és una solució que descriu millor el concepte, ja que espars, a banda de remetre a la idea de 'dispersió', suggereix també 'poca abundància', que és un aspecte important en aquest cas (hi ha molt pocs valors diferents de zero i els que hi ha estan disseminats, esparsos, entre els valors zero).

La forma matriu esclarissada, que també s'ha valorat i és semànticament pertinent, s'ha descartat en favor de matriu esparsa, que es creu que té més possibilitats d'implantació.

[Acta 650, 15 de maig de 2019]

ca matriu negra, n f
es black matrix
fr black matrix
fr masque noir
en black matrix
en black surround

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Televisió

Definició

Pel·lícula de color negre amb què es recobreix la cara interna dels tubs catòdics dels receptors de televisió amb l'objectiu de millorar el contrast i la qualitat de la imatge mantenint un índex de reflexió de la llum baix.

ca postura del peix, n f
ca matsiàssana, n m sin. compl.
es postura del pez, n f
en fish pose, n
sa matsyāsana, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició

Postura en què el iogui es manté estirat a terra de panxa enlaire, amb el cap i, generalment també, els palmells i els avantbraços tocant a terra, el mentó aixecat i la columna arquejada cap amunt.

Nota

1. En la postura del peix, els braços de vegades també es mantenen aixecats enlaire.
2. La forma matsiàssana prové del sànscrit matsyāsana, denominació constituïda pels formants matsya 'peix' i āsana 'postura'.

ca matxa, n m
ca te japonès en pols, n m sin. compl.
es matcha, n m
fr matcha, n m
fr maccha, n m var. ling.
it matcha, n m
it maccha, n m var. ling.
pt matcha, n m
en matcha, n
en matcha tea, n
de Matcha, n m
ja 抹茶, n
ja matcha, n

Begudes

Definició

Te verd japonès en pols que s'obté de les fulles, netes del pecíol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l'ombra, que produeix una infusió molt refrescant, amb un contingut de teïna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant però amb un punt de dolçor, que se sol prendre en la cerimònia del te.

Nota

1. El matxa també s'utlitza com a aromatitzant i colorant alimentari.
2. La denominació matxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és matcha. Significa, literalment, 'te molt'.
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme matxa:

Es descarta la forma te en pols perquè no és prou distintiva. D'altra banda, la forma te japonès molt, que també s'ha valorat, es considera menys definitòria que te japonès en pols, perquè molt pot voler dir, simplement, 'reduït a petits fragments'.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

(1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca matxot, n m
ca seconder, n m sin. compl.
ca suro matxot, n m sin. compl.
es corcho de segunda pela
es corcho de segunda saca
es corcho segundero
es segundero

Indústria > Indústria surera

Definició

Suro de la pela posterior al suro pelagrí.

ca màxim golejador | màxima golejadora, n m, f
ca pitxitxi, n m, f
es máximo goleador
es pichichi
fr meilleur buteur
en highest goal scorer
en top goal-scorer

Esport > Esports de pilota > Futbol

Definició

Jugador que marca més gols en un equip o en un campionat.

Nota

La forma pitxitxi prové del sobrenom de Rafael Moreno Aranzadi (1892-1922), Pichichi, jugador de l'Athletic Club de Bilbao, que va ser un gran golejador.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota