matxa - Neoloteca

Nota

• 1. El matxa també s'utlitza com a aromatitzant i colorant alimentari.
• 2. La denominació matxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és matcha. Significa, literalment, 'te molt'.
• 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme matxa:
  
  Es descarta la forma te en pols perquè no és prou distintiva. D'altra banda, la forma te japonès molt, que també s'ha valorat, es considera menys definitòria que te japonès en pols, perquè molt pot voler dir, simplement, 'reduït a petits fragments'.
  
  [Acta 630, 20 de desembre de 2017]
• 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:
  
  Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.
  
  Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:
  
  ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;
  
  ·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;
  
  ·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.
  
  Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).
  
  El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,
  
  D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.
  
  Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)
  
  D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).
  
  (1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.
  
  [Acta 630, 20 de desembre de 2017]