Neoloteca

ca monestrell, n m
ca garrut, n m sin. compl.
es monastrell, n m
es monestrell, n m
es mourvedre, n m
fr mourvèdre, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep originari de l'Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments.

Nota

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme merlot (sin. compl. garrut):

Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)

·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)

·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.

La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

(2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca postura de l'àguila, n f
ca garudàssana, n m sin. compl.
es postura del águila, n f
en eagle pose, n
sa garuḍāsana, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició

Postura en què el iogui es manté dret, aguantant-se sobre una cama, lleugerament flexionada, i amb l'altra cama entrellaçada per davant, amb els braços estirats cap endavant formant angle recte i també entrellaçats, i la mirada fixa en un punt més enllà de les mans.

Nota

La forma garudàssana prové del sànscrit garuḍāsana, denominació constituïda pels formants garuḍa 'àguila' i āsana 'postura'.

ca gas coixí, n m
es gas colchón, n m
es gas protector, n m
es gas talón, n m
fr gaz coussin, n m
fr gaz isolant, n m
it gas cuscinetto, n m
pt gás almofada, n m
en base gas, n
en cushion gas, n
de Kissengas, n n

Indústria > Indústria del gas

Definició

Gas mínim que un magatzem subterrani de gas, una instal·lació de transport de gas o una planta de regasificació han de contenir permanentment per a aconseguir una pressió adequada que permeti l'extracció del gas útil o el funcionament correcte de les instal·lacions.

Nota

1. Els equivalents castellans gas colchón i gas talón no tenen un valor genèric, sinó que s'apliquen específicament al gas dels magatzems subterranis, en el primer cas, i al dels gasoductes i les plantes de regasificació, en el segon.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes gas coixí, gas útil i gas d'operació:

S'aprova la denominació gas coixí, juntament amb les denominacions semànticament relacionades gas útil i gas d'operació, pels motius següents:

Pel que fa a gas coixí,

·és la forma utilitzada normalment per a designar el concepte i es documenta en nombrosos textos especialitzats;

·és una denominació lingüísticament adequada: formalment, es tracta d'un compost sintagmàtic format per aposició de dos substantius, gas (nucli del terme) i coixí (modificador), a la manera d'altres compostos ja consolidats com ara mot clau, vagó restaurant, màquina eina o camió cisterna; semànticament, coixí s'utilitza metafòricament, d'acord amb el sentit de l'expressió normativa fer coixí una cosa: "Estar interposada entre un suport i allò que hi recolza", ja que el gas coixí fa de suport del gas útil i en permet l'extracció;

·és una designació anàloga a la que s'utilitza en altres llengües: gaz coussin en francès, gas cuscinetto en italià, gás almofada en portuguès, cushion gas en anglès, i Kissengas en alemany;

·té el vistiplau dels especialistes del sector.

Quant a gas útil i gas d'operació,

·són, en general, les formes més esteses entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·totes dues es documenten en nombrosos textos especialitzats;

·són formes descriptives dels respectius concepte i adequades lingüísticament;

·en altres llengües es documenten les denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a gas coixí, es descarta de fer la distinció conceptual documentada en castellà entre el gas mínim dels magatzems subterranis (gas colchón) i el dels gasoductes i les plantes de regasificació (gas talón), perquè és una distinció que no es troba en altres llengües i que sembla poc rellevant. El Consell Supervisor fa notar que la distinció es podria fer especificant l'abast exacte de la denominació gas coixí en els contextos que ho requerissin (gas coixí del magatzem, gas coixí del gasoducte, etc.).

Amb el sentit de gas coixí s'han valorat també les alternatives següents, que s'han descartat per motius diversos:

-gas de coixí: Seria també una forma lingüísticament adequada, però té menys ús que gas coixí i trenca el paral·lelisme formal amb la resta de llengües romàniques.

-gas aïllant: Malgrat que de vegades es troba referida a aquest concepte, sovint s'identifica genèricament amb una capa protectora de gas (blanket gas, en anglès).

-gas (de) matalàs: També té ús, però sembla clarament un calc del castellà gas colchón; tot i que l'ús de matalàs amb el sentit de 'suport' pot justificar-se en català, és més habitual l'ús de coixí; la majoria d'especialistes prefereixen gas coixí, que, a més, és una forma que segueix el paral·lelisme d'altres llengües.

-gas protector / de protecció: Tot i que pot tenir motivació semàntica i ha estat proposada per algun especialista, té poc ús.

Amb el sentit de gas útil s'han valorat també, i s'han desestimat:

-gas de treball: Es considera una denominació equívoca, perquè també podria associar-se amb el gas que serveix per a fer funcionar una instal·lació (gas d'operació).

-gas operatiu: Novament és una designació que podria associar-se amb el gas que serveix per a fer funcionar una instal·lació (gas d'operació).

Finalment, amb el sentit de gas d'operació s'ha valorat també la forma gas operatiu, però s'ha considerat menys precisa que la forma gas d'operació (perquè operatiu -iva té el doble sentit de 'que opera' i 'relatiu a l'operació'). Cal tenir present, a més, que la forma documentada amb aquest sentit és gas d'operació.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca gas d'operació, n m
es gas de operación, n m

Indústria > Indústria del gas

Definició

Gas que les instal·lacions de transport i emmagatzematge de gas i les plantes de regasificació necessiten per al consum propi.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes gas coixí, gas útil i gas d'operació:

S'aprova la denominació gas coixí, juntament amb les denominacions semànticament relacionades gas útil i gas d'operació, pels motius següents:

Pel que fa a gas coixí,

·és la forma utilitzada normalment per a designar el concepte i es documenta en nombrosos textos especialitzats;

·és una denominació lingüísticament adequada: formalment, es tracta d'un compost sintagmàtic format per aposició de dos substantius, gas (nucli del terme) i coixí (modificador), a la manera d'altres compostos ja consolidats com ara mot clau, vagó restaurant, màquina eina o camió cisterna; semànticament, coixí s'utilitza metafòricament, d'acord amb el sentit de l'expressió normativa fer coixí una cosa: "Estar interposada entre un suport i allò que hi recolza", ja que el gas coixí fa de suport del gas útil i en permet l'extracció;

·és una designació anàloga a la que s'utilitza en altres llengües: gaz coussin en francès, gas cuscinetto en italià, gás almofada en portuguès, cushion gas en anglès, i Kissengas en alemany;

·té el vistiplau dels especialistes del sector.

Quant a gas útil i gas d'operació,

·són, en general, les formes més esteses entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·totes dues es documenten en nombrosos textos especialitzats;

·són formes descriptives dels respectius concepte i adequades lingüísticament;

·en altres llengües es documenten les denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a gas coixí, es descarta de fer la distinció conceptual documentada en castellà entre el gas mínim dels magatzems subterranis (gas colchón) i el dels gasoductes i les plantes de regasificació (gas talón), perquè és una distinció que no es troba en altres llengües i que sembla poc rellevant. El Consell Supervisor fa notar que la distinció es podria fer especificant l'abast exacte de la denominació gas coixí en els contextos que ho requerissin (gas coixí del magatzem, gas coixí del gasoducte, etc.).

Amb el sentit de gas coixí s'han valorat també les alternatives següents, que s'han descartat per motius diversos:

-gas de coixí: Seria també una forma lingüísticament adequada, però té menys ús que gas coixí i trenca el paral·lelisme formal amb la resta de llengües romàniques.

-gas aïllant: Malgrat que de vegades es troba referida a aquest concepte, sovint s'identifica genèricament amb una capa protectora de gas (blanket gas, en anglès).

-gas (de) matalàs: També té ús, però sembla clarament un calc del castellà gas colchón; tot i que l'ús de matalàs amb el sentit de 'suport' pot justificar-se en català, és més habitual l'ús de coixí; la majoria d'especialistes prefereixen gas coixí, que, a més, és una forma que segueix el paral·lelisme d'altres llengües.

-gas protector / de protecció: Tot i que pot tenir motivació semàntica i ha estat proposada per algun especialista, té poc ús.

Amb el sentit de gas útil s'han valorat també, i s'han desestimat:

-gas de treball: Es considera una denominació equívoca, perquè també podria associar-se amb el gas que serveix per a fer funcionar una instal·lació (gas d'operació).

-gas operatiu: Novament és una designació que podria associar-se amb el gas que serveix per a fer funcionar una instal·lació (gas d'operació).

Finalment, amb el sentit de gas d'operació s'ha valorat també la forma gas operatiu, però s'ha considerat menys precisa que la forma gas d'operació (perquè operatiu -iva té el doble sentit de 'que opera' i 'relatiu a l'operació'). Cal tenir present, a més, que la forma documentada amb aquest sentit és gas d'operació.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca gas liquat del petroli, n m
ca GLP, n m sigla
es gas licuado de petróleo, n m
es gas licuado del petróleo, n m
es GLP, n m sigla
fr gaz de pétrole liquéfié, n m
fr GLP, n m sigla
fr LPG, n m sigla
it gas di petrolio liquefatto, n m
it GPL, n m sigla
pt gás de petróleo liquefeito, n m
pt gás liquefeito de petróleo, n m
pt GLP, n m sigla
pt GPL, n m sigla
en autogas, n
en liquefied petroleum gas, n
en liquid petroleum gas, n
en propane autogas [US], n
en LPG, n sigla
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició

Combustible gasós compost principalment de butà i propà i obtingut de la destil·lació del petroli que s'emmagatzema en estat líquid a pressions baixes, utilitzat sobretot per al transport urbà.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gas liquat del petroli (sigla GLP)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma gas liquat del petroli, juntament amb la sigla GLP.

Criteris aplicats

Pel que fa a gas liquat del petroli:

·És una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli gas liquat, referit a la naturalesa líquida del gas tancat a temperatura ambient, que és la seva característica essencial, i pel complement del petroli, que indica la procedència original d'aquest gas (actualment, ja no és la procedència exclusiva).

·Correspon al desplegament de la sigla GLP, que és l'única documentada en català.

·Es documenta amb un nombre elevat d'ocurrències en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En castellà i portuguès es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a la sigla GLP:

·És l'única sigla que es documenta en català referida a aquest significat.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En castellà, francès, italià i portuguès (en aquest cas, en combinació amb GPL) es documenta la mateixa sigla, cosa que en pot facilitar la implantació.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-gas de petroli liquat: No permet justificar la sigla GLP (que és l'única documentada en català), els especialistes consultats s'hi mostren contraris perquè la característica principal del gas és la seva naturalesa líquida i no la derivació del petroli (que ja no és l'única font de procedència) i és molt menys freqüent a internet que la forma aprovada gas liquat del petroli.

-GPL: No segueix la denominació desplegada aprovada, els especialistes s'hi mostren contraris i no s'ha pogut documentar a internet.

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca gas natural comprimit, n m
ca GNC, n m sigla
es gas natural comprimido, n m
es GNC, n m sigla
fr gaz naturel comprimé, n m
fr GNC, n m sigla
it gas naturale compresso, n m
it CNG, n m sigla
it GNC, n m sigla
en compressed natural gas, n
en CNG, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició

Gas natural per a vehicles que s'emmagatzema en estat gasós a alta pressió, generalment entre 200 i 250 bars, utilitzat sobretot en entorns urbans perquè proporciona una autonomia mitjana.

Nota

El gas natural comprimit és menys dens que el gas natural liquat, de manera que les bombones d'un mateix volum poden contenir menys gas natural comprimit que gas natural liquat.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gas natural comprimit (sigla GNC)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació gas natural comprimit, juntament amb la sigla GNC.

Criteris aplicats

Pel que fa a gas natural comprimit:

·És una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli gas natural, referit al tipus de gas de què es tracta, i l'adjectiu comprimit, que indica les condicions d'utilització per oposició a gas natural liquat.

·Es documenta amb una certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a la sigla GNC:

·És l'única sigla que es documenta en català referida a aquest significat.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En castellà, francès i italià es documenta la mateixa sigla (en el cas de l'italià, juntament amb la sigla anglesa), cosa que en pot facilitar la implantació.

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca gas natural liquat, n m
ca GNL, n m sigla
es gas natural licuado, n m
es GNL, n m sigla
fr gaz naturel liquéfié, n m
fr GNL, n m sigla
it gas naturale liquefatto, n m
it GNL, n m sigla
en liquefied natural gas, n
en liquid natural gas, n
en LNG, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició

Gas natural per a vehicles que s'emmagatzema en estat líquid a -162 °C, utilitzat sobretot en entorns interurbans perquè proporciona una autonomia elevada.

Nota

El gas natural liquat és més dens que el gas natural comprimit, de manera que les bombones d'un mateix volum poden contenir més gas natural liquat que gas natural comprimit.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gas natural liquat (sigla. GNL)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació gas natural liquat, juntament amb la sigla GNL.

Criteris aplicats

Pel que fa a gas natural liquat:

·És una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli gas natural, referit al tipus de gas de què es tracta, i l'adjectiu liquat, que indica les condicions d'utilització per oposició a gas natural comprimit.

·Es documenta amb una certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a la sigla GNL:

·És l'única sigla que es documenta en català referida a aquest significat.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En castellà, francès i italià es documenta la mateixa sigla, cosa que en pot facilitar la implantació.

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca gas natural per a vehicles, n m
ca GNV, n m sigla
es gas natural vehicular, n m
es GNV, n m sigla
fr gaz naturel pour véhicules, n m
fr GNV, n m sigla
it gas naturale per veicoli, n m
it GNV, n m sigla
en natural gas for vehicles, n
en NGV, n sigla
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició

Combustible gasós compost majoritàriament de metà i obtingut com a subproducte del petroli, que s'emmagatzema comprimit o bé en estat líquid.

Nota

Són tipus de gas natural per a vehicles el gas natural comprimit i el gas natural liquat.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gas natural per a vehicles (sigla GNV)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació gas natural per a vehicles, juntament amb la sigla GNV.

Criteris aplicats

Pel que fa a gas natural per a vehicles:

·És una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli gas natural, referit al tipus de gas de què es tracta, i el modificador sintagmàtic per a vehicles, que restringeix l'àmbit d'aplicació del gas.

·Es documenta amb una certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a la sigla GNV:

·És l'única sigla que es documenta en català referida a aquest significat.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.

·En castellà, francès i italià es documenta la mateixa sigla, cosa que en pot facilitar la implantació.

Formes desestimades

S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:

-gas natural vehicular: Tot i ser la denominació més documentada (amb poca diferència, però), té l'inconvenient d'utilitzar un adjectiu que és més habitual amb el sentit de ser el vehicle per a la transmissió d'alguna cosa que no pas de tenir relació amb els vehicles, fet que podria induir a confusió.

-gas natural de vehicles: Té l'avantatge de seguir l'estructura més habitual en català per a la formació de denominacions amb un sintagma preposicional, però té els inconvenients de ser menys informativa perquè no subratlla el valor de finalitat i també de no presentar cap ocurrència a internet.

[Acta 661, 4 de març de 2020]

ca gas útil, n m
es gas de trabajo, n m
es gas útil, n m
fr gaz utile, n m
en current gas, n
en top gas, n
en working gas, n

Indústria > Indústria del gas

Definició

Gas que és objecte d'explotació en un magatzem subterrani.

Nota

1. El volum de gas útil és el resultat de la diferència entre el volum total de gas del magatzem i el volum de gas coixí.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes gas coixí, gas útil i gas d'operació:

S'aprova la denominació gas coixí, juntament amb les denominacions semànticament relacionades gas útil i gas d'operació, pels motius següents:

Pel que fa a gas coixí,

·és la forma utilitzada normalment per a designar el concepte i es documenta en nombrosos textos especialitzats;

·és una denominació lingüísticament adequada: formalment, es tracta d'un compost sintagmàtic format per aposició de dos substantius, gas (nucli del terme) i coixí (modificador), a la manera d'altres compostos ja consolidats com ara mot clau, vagó restaurant, màquina eina o camió cisterna; semànticament, coixí s'utilitza metafòricament, d'acord amb el sentit de l'expressió normativa fer coixí una cosa: "Estar interposada entre un suport i allò que hi recolza", ja que el gas coixí fa de suport del gas útil i en permet l'extracció;

·és una designació anàloga a la que s'utilitza en altres llengües: gaz coussin en francès, gas cuscinetto en italià, gás almofada en portuguès, cushion gas en anglès, i Kissengas en alemany;

·té el vistiplau dels especialistes del sector.

Quant a gas útil i gas d'operació,

·són, en general, les formes més esteses entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·totes dues es documenten en nombrosos textos especialitzats;

·són formes descriptives dels respectius concepte i adequades lingüísticament;

·en altres llengües es documenten les denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a gas coixí, es descarta de fer la distinció conceptual documentada en castellà entre el gas mínim dels magatzems subterranis (gas colchón) i el dels gasoductes i les plantes de regasificació (gas talón), perquè és una distinció que no es troba en altres llengües i que sembla poc rellevant. El Consell Supervisor fa notar que la distinció es podria fer especificant l'abast exacte de la denominació gas coixí en els contextos que ho requerissin (gas coixí del magatzem, gas coixí del gasoducte, etc.).

Amb el sentit de gas coixí s'han valorat també les alternatives següents, que s'han descartat per motius diversos:

-gas de coixí: Seria també una forma lingüísticament adequada, però té menys ús que gas coixí i trenca el paral·lelisme formal amb la resta de llengües romàniques.

-gas aïllant: Malgrat que de vegades es troba referida a aquest concepte, sovint s'identifica genèricament amb una capa protectora de gas (blanket gas, en anglès).

-gas (de) matalàs: També té ús, però sembla clarament un calc del castellà gas colchón; tot i que l'ús de matalàs amb el sentit de 'suport' pot justificar-se en català, és més habitual l'ús de coixí; la majoria d'especialistes prefereixen gas coixí, que, a més, és una forma que segueix el paral·lelisme d'altres llengües.

-gas protector / de protecció: Tot i que pot tenir motivació semàntica i ha estat proposada per algun especialista, té poc ús.

Amb el sentit de gas útil s'han valorat també, i s'han desestimat:

-gas de treball: Es considera una denominació equívoca, perquè també podria associar-se amb el gas que serveix per a fer funcionar una instal·lació (gas d'operació).

-gas operatiu: Novament és una designació que podria associar-se amb el gas que serveix per a fer funcionar una instal·lació (gas d'operació).

Finalment, amb el sentit de gas d'operació s'ha valorat també la forma gas operatiu, però s'ha considerat menys precisa que la forma gas d'operació (perquè operatiu -iva té el doble sentit de 'que opera' i 'relatiu a l'operació'). Cal tenir present, a més, que la forma documentada amb aquest sentit és gas d'operació.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca estació de recàrrega de gas, n f
ca gasinera, n f sin. compl.
es estación de carga de gas, n f
es estación de recarga de gas, n f
es gasera, n f
es gasinera, n f
fr station de recharge de gaz, n f
fr station de remplissage de gaz, n f
it stazione di servizio di gas, n f
en gas fueling station, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc del castellà**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Acrònim (prefix + segment final de mot) **

Definició

Estació de servei proveïda de grans dipòsits de gas, generalment de gas natural per a vehicles, que disposa d'un o més punts de recàrrega per a vehicles de gas.

Nota

Són un tipus d'estacions de recàrrega de gas les estacions de recàrrega d'hidrogen.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme estació de recàrrega de gas (sin. compl. gasinera)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven la denominació principal estació de recàrrega de gas i el sinònim complementari gasinera.

Criteris aplicats

Pel que fa a estació de recàrrega de gas,

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement de gas, referit al tipus d'energia subministrada.

·Es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit consultats.

·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

Pel que fa a gasinera:

·És una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada gasi-, 'gas', amb relació a la font d'energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles; per a evitar l'homonímia o pràctica homonímia amb gasolinera, es pren una part més petita d'aquest formant respecte als termes anàlegs electrolinera, hidrolinera, etc.

·Es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

·Té l'aval d'alguns dels especialistes consultats.

·En castellà es documenta la denominació anàloga.

[Acta 666, 25 de juny de 2020]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota