autònim -a
autònim -a
- ca autòleg -òloga, adj
- ca autònim -a, adj sin. compl.
- es autólogo ‑ga
- es autónimo -ma
- fr autologue
- fr autonyme
- en autological word
- en autonym
Definición
Dit del mot el significat del qual es pot aplicar a si mateix.
Nota
- Per exemple, agut, que és un mot agut. S'oposa a heteròleg.
autonomia
autonomia
- ca autonomia, n f
- es autonomía
- fr autonomie
- en autonomy
Definición
En glossemàtica, relació entre dos termes que no presenten cap mena de dependència recíproca en el nivell paradigmàtic del sistema.
Nota
- Per exemple, la relació entre les categories de gènere i nombre. L'autonomia és un tipus de constel·lació.
autonomia
autonomia
- ca autonomia, n f
- es autonomía
- fr autonomie
- en autonomy
Definición
Propietat de les disciplines lingüístiques que són concebudes com a independents de la resta de disciplines.
Nota
- Per a la teoria estàndard generativista, per exemple, la sintaxi és autònoma de la semàntica.
autoontiu -iva
autoontiu -iva
- ca autoontiu -iva, adj
- es autoontivo ‑va
- fr auto-ontif ‑ive
- en autoontive
Definición
En la terminologia de Lucien Tesnière, dit de la primera persona del verb, és a dir, la persona que és per definició.
Nota
- S'oposa a la segona o antiontiva.
autor
autor
- ca autor, n m
- es autor
- fr auteur
- en linguistic author
Definición
En la terminologia del sociòleg Erving Goffman, una de les posicions que pot assumir el subjecte enunciador respecte de l'enunciació; concretament, la de subjecte que crea el missatge i el contingut de la parla.
autoritat lingüística
autoritat lingüística
- ca autoritat lingüística, n f
- es autoridad lingüística
- fr autorité linguistique
- en linguistic authority
Definición
Capacitat o competència, atribuïda a una institució, a un individu o grup d'individus, de dictaminar el que és correcte o adequat en una llengua.
autosegment
autosegment
- ca autosegment, n m
- es autosegmento
- fr autosegment
- en autosegment
Definición
En fonologia autosegmental, tret fonètic independent dels altres que es representa en la seua pròpia grada.
Nota
- El to, per exemple, és un segment independent dels segments vocàlics i consonàntics.
autosemàntic -a
autosemàntic -a
- ca autosemàntic -a, adj
- es autosemántico ‑ca
- fr auto-sémantique
- en content word
Definición
Dit del mot que posseeix un significat autònom, independentment del context i de la funció sintàctica que desenvolupe.
Nota
- Són autosemàntics els substantius, els adjectius, etc. S'oposa a sinsemàntic.
Aux
Aux
- ca auxiliar, n m
- ca Aux, n m abrev.
- es auxiliar
- es Aux abrev.
- fr auxiliaire
- fr Aux abrev.
- en auxiliary
- en Aux abrev.
Definición
En gramàtica generativa, categoria en què s'integren, d'una banda, el temps, l'aspecte i el mode i, d'una altra, els verbs modals i, en alguns casos, els aspectuals.
Nota
- En els primers treballs generativistes es considerava que l'auxiliar era un constituent del sintagma verbal. Posteriorment, però, es postulà que era un constituent oracional independent del sintagma nominal subjecte i del sintagma verbal.
auxiliar
auxiliar
- ca auxiliar, n m
- ca Aux, n m abrev.
- es auxiliar
- es Aux abrev.
- fr auxiliaire
- fr Aux abrev.
- en auxiliary
- en Aux abrev.
Definición
En gramàtica generativa, categoria en què s'integren, d'una banda, el temps, l'aspecte i el mode i, d'una altra, els verbs modals i, en alguns casos, els aspectuals.
Nota
- En els primers treballs generativistes es considerava que l'auxiliar era un constituent del sintagma verbal. Posteriorment, però, es postulà que era un constituent oracional independent del sintagma nominal subjecte i del sintagma verbal.
