asindètic -a
asindètic -a
- ca asindètic -a, adj
- es asindético ‑ca
- fr asyndétique
- en asyndetic
Definición
Que no està unit per cap conjunció, siga de coordinació o de subordinació, en contextos en què seria esperable que se n'usés una.
Nota
- Per exemple, és asindètica l'oració subordinada negú vaja prop de mi de l'oració composta No vull negú vaja prop de mi (Tirant lo Blanc), ja que apareix subordinada al verb vull sense la conjunció que. S'oposa a sindètic.
asíndeton
asíndeton
- ca asíndeton, n m
- es asíndeton
- fr asyndète
- en asyndeton
Definición
Absència de nexe de coordinació entre elements lingüístics que normalment en portarien, com en les oracions juxtaposades Cantàvem, ballàvem, bevíem.
Nota
- Contrasta amb polisíndeton.
aspecte
aspecte
- ca aspecte, n m
- es aspecto
- fr aspect
- en aspect
Definición
Categoria que indica l'estructura interna de les situacions expressades pels verbs, i més concretament, del punt de desenvolupament en què es troben, del seu caràcter repetitiu o no, o de les repercussions que tenen en un moment posterior.
Nota
- L'aspecte es pot manifestar a través de la flexió verbal, de perífrasis verbals o del significat del verb o del conjunt del predicat. En el primer cas, es parla d'aspecte gramatical o morfològic; en el segon, d'aspecte sintagmàtic o sintàctic, i en el tercer, d'aspecte lèxic o modalitat de l'acció. Dins de la categoria d'aspecte s'inclouen, entre d'altres, els tipus següents: el perfectiu, el perfet, l'imperfectiu, el duratiu, l'habitual, l'iteratiu, el semelfactiu, el puntual, l'incoatiu, el conclusiu, etc. En les llengües romàniques, a més, alguns autors diferencien dos tipus d'aspecte des d'un punt de vista formal: l'aspecte sintètic, propi de les formes simples, i l'aspecte analític, propi de les formes compostes amb l'auxiliar haver. En psicomecànica, finalment, les oposicions aspectuals es delimiten mitjançant l'aspecte tensiu, l'extensiu i el biextensiu.
aspecte analític
aspecte analític
- ca aspecte analític, n m
- ca aspecte sintagmàtic, n m sin. compl.
- es aspecto analítico
- fr aspect analytique
- en analytic aspect
Definición
Aspecte característic de les formes verbals compostes amb haver més participi, que tenen el valor d'anterioritat i d'acabament respecte a les simples corresponents.
Nota
- Per exemple, hauré cantat indica anterioritat respecte a cantaré. S'oposa a aspecte sintètic.
aspecte anterior
aspecte anterior
- ca aspecte perfet, n m
- ca aspecte anterior, n m sin. compl.
- es aspecto anterior
- es aspecto perfecto
- fr aspect anterieur
- fr aspect perfect
- en anterior aspect
- en perfect aspect
Definición
Aspecte gramatical amb què s'indica que una situació que és anterior a un moment de referència té alguna repercussió o manté algun tipus de vinculació amb aquest moment.
Nota
- Tenen aspecte perfet els temps i les formes no personals del verb formades amb l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat. Per exemple, el perfet d'indicatiu (ha cantat) té aquest aspecte, i per això en una oració com S'ha trencat el braç s'indica, d'una banda, que l'acció de trencar-se el braç és anterior al moment de l'acte de parla, i, d'una altra, que aquesta acció ha provocat un resultat que es manté en aquest moment (el fet de tenir el braç trencat).
aspecte biextensiu
aspecte biextensiu
- ca aspecte biextensiu, n m
- es aspecto biextensivo
- fr aspect bi-extensif
- en bi-extensive aspect
Definición
En psicomecànica, aspecte característic de les perífrasis franceses doblement compostes amb el verb avoir: avoir eu chanté.
Nota
- El terme aspecte biextensiu s'oposa a aspecte extensiu i a aspecte tensiu.
aspecte conclusiu
aspecte conclusiu
- ca aspecte conclusiu, n m
- es aspecto conclusivo
- fr aspect conclusif
- en conclusive aspect
Definición
Aspecte que presenta l'esdeveniment verbal en l'acabament.
Nota
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara acabar, arribar, concloure, etc.
aspecte continuatiu
aspecte continuatiu
- ca aspecte duratiu, n m
- ca aspecte continuatiu, n m sin. compl.
- es aspecte durativo
- fr aspect duratif
- en durative aspect
Definición
Aspecte que expressa durada de la situació expressada pel verb.
Nota
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara saber, estar, pensar, etc. Aquest valor també pot expressar-se per mitjà de sintagmes del tipus durant…: Vam esperar durant tres hores. S'oposa a aspecte puntual.
aspecte duratiu
aspecte duratiu
- ca aspecte duratiu, n m
- ca aspecte continuatiu, n m sin. compl.
- es aspecte durativo
- fr aspect duratif
- en durative aspect
Definición
Aspecte que expressa durada de la situació expressada pel verb.
Nota
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara saber, estar, pensar, etc. Aquest valor també pot expressar-se per mitjà de sintagmes del tipus durant…: Vam esperar durant tres hores. S'oposa a aspecte puntual.
aspecte extensiu
aspecte extensiu
- ca aspecte extensiu, n m
- es aspecto extensivo
- fr aspect extensif
- en extensive aspect
Definición
En psicomecànica, aspecte que presenten les formes verbals compostes de haver més participi.
Nota
- S'oposa a aspecte biextensiu i a aspecte tensiu.
