arxigrafema
arxigrafema
- ca arxigrafema, n m
- es archigrafema
- fr archigraphème
- en archigrapheme
Definición
Resultat de la neutralització de l'oposició de dos o més grafemes.
Nota
- En francés, per exemple, <E> de <e, è, é>.
arxilexema
arxilexema
- ca arxilexema, n m
- es archilexema
- fr archilexème
- en archilexeme
Definición
En lexicografia estructural, lexema constituït per un conjunt de semes comuns a les diverses unitats d'un camp lèxic, producte d'una neutralització semàntica.
Nota
- Així, arbre és l'arxilexema de taronger, ametler, olivera, etc. Tanmateix, hi ha una certa ambigüitat en el concepte, ja que pot haver-hi arxilexemes que estiguen compresos per uns altres. En l'exemple anterior, vegetal.
arximorfema
arximorfema
- ca arximorfema, n m
- es archimorfema
- fr archimorphème
- en archimorpheme
Definición
Conjunt de trets distintius comuns a dos morfemes, producte d'una neutralització morfosintàctica.
Nota
- L'oposició de gènere, per exemple, s'esvaeix a favor de l'arximorfema masculí quan representa grups de termes gramaticalment masculins i femenins barrejats. Així, en l'oració Cap d'ells no intervindrà la forma masculina ells pot entendre's referit a un grup homogèniament masculí o a un grup sexualment i gramaticalment heterogeni.
arxisemema
arxisemema
- ca arxisemema, n m
- es archisemema
- fr archisémème
- en archisememe
Definición
Conjunt de semes comuns als diversos sememes que formen part d'una sèrie.
Nota
- Per exemple, l'arxisemema de cadira, sofà, tamboret, canapé, etc., és 'objecte amb potes que serveix per a seure'.
ascens
ascens
- ca elevació, n f
- ca ascens, n f sin. compl.
- es elevación
- fr montée
- en raising
Definición
En gramàtica generativa, transformació que trasllada un element des de l'oració inserida, subordinada o baixa, fins a l'oració matriu, principal o alta.
Nota
- Normalment, es distingeixen diferents tipus d'elevació: l'elevació de subjecte a objecte, l'elevació de subjecte a subjecte, l'elevació de clítics, l'elevació de la negació, l'elevació del quantificador, etc. En l'elevació de subjecte a objecte, el subjecte de la completiva es converteix en objecte de la principal, com per exemple en l'oració Enric sentí Antoni cridar, derivada de l'oració Enric sentí que Antoni cridava. En l'elevació de subjecte a subjecte, el subjecte de la completiva es converteix en subjecte de la principal, com per exemple en Joan sembla cansat, derivada de Sembla que Joan està cansat. En l'elevació de clítics, els clítics pronominals vinculats al verb de la completiva es vinculen al verb de l'oració principal, com en No l'aconseguí veure, en què el clític d'acusatiu (l') funciona com a complement directe de veure però apareix lligat al verb aconseguí. I, finalment, en l'elevació de la negació, l'adverbi no d'una oració completiva dependent de verbs com creure o voler, apareix en l'oració principal sense que això provoque canvis de significat, com en No crec que hagen arribat, que té un significat equivalent a Crec que no han arribat.
ascensió del clític
ascensió del clític
- ca ascensió del clític, n f
- es ascensión del clítico
- fr montée du clitique
- en clitic climbing
Definición
Procés pel qual un pronom clític que funciona com a objecte del verb no finit d'una oració subordinada, i que d'acord amb aquesta funció hauria d'aparéixer en posició enclítica, ocupa una posició proclítica, adjunta al verb de l'oració principal.
Nota
- Així, si en una oració com ara Volia veure'ls es produeix l'ascensió del clític, s'obté l'oració Els volia veure.
asèmia
asèmia
- ca asèmia, n f
- es asemia
- fr asémie
- en semantic deficit
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació en la capacitat de formar signes expressius o d'entendre'ls.
asimetria
asimetria
- ca asimetria, n f
- es asimetría
- fr asymétrie
- en asymmetry
Definición
Manca de correspondència entre dues unitats lingüístiques.
asimetria del signe lingüístic
asimetria del signe lingüístic
- ca asimetria del signe lingüístic, n f
- es asimetría del signo lingüístico
- fr asymétrie du signe linguistique
- en linguistic sign assymmetry
Definición
En gramàtica liminar, propietat dels signes lingüístics segons la qual aquests no estan integrats per un significant i un significat, sinó per un significant i un significant-significat.
Nota
- Aquesta caracterització del signe lingüístic es basa en una doble consideració. D'una banda, tracta de recollir la idea que el llenguatge humà consta, segons el principi de la doble articulació, de dos tipus d'unitats: les unitats que sols tenen significant i les unitats que consten d'un significat associat a un significant. D'altra banda, reprén la idea d'Émile Benveniste que la relació entre el significant i el significat no és arbitrària sinó necessària.
asimetria subjecte-objecte
asimetria subjecte-objecte
- ca asimetria subjecte-objecte, n f
- es asimetría sujeto-objeto
- fr asymétrie sujet-objet
- en subject-object asymmetry
Definición
En gramàtica generativa, conjunt de propietats sintàctiques que diferencien el sintagma nominal subjecte del sintagma nominal complement directe i que donen suport a la idea que aquests sintagmes ocupen posicions estructurals diferents.
