temps in fieri [in fieri: la]
temps in fieri [in fieri: la]
- ca temps in fieri [in fieri: la], n m
- es tiempo in fieri
- fr temps in fieri
- en tense in fieri
Definición
En psicomecànica, estadi intermedi de la cronogènesi, que presenta una imatge-temps en formació en què ja comencen a delimitar-se les divisions temporals.
temps in posse [in posse: la]
temps in posse [in posse: la]
- ca temps in posse [in posse: la], n m
- es tiempo in posse
- fr temps in posse
- en tense in posse
Definición
En psicomecànica, estadi final de la cronogènesi, que presenta una imatge-temps totalment actualitzada i amb totes les subdivisions temporals establides.
temps inactual
temps inactual
- ca temps relatiu, n m
- ca temps anafòric, n m sin. compl.
- ca temps inactual, n m sin. compl.
- es tiempo relativo
- fr temps relatif
- en relative tense
Definición
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a un altre esdeveniment del discurs.
Nota
- Són relatius l'imperfet, el passat anterior, el plusquamperfet, el condicional simple, el condicional perfet i el futur perfet. S'oposa a temps absolut.
temps operatiu
temps operatiu
- ca temps operatiu, n m
- es tiempo operativo
- fr temps opératif
- en operative tense
Definición
En psicomecànica, temps molt breu durant el qual el sistema lingüístic s'actualitza en el discurs.
temps perifràstic
temps perifràstic
- ca temps perifràstic, n m
- es tiempo perifrástico
- fr temps périphrastique
- en periphrastic tense
Definición
Temps verbal format mitjançant l'auxiliar va, que històricament procedeix del verb anar, i l'infinitiu del verb conjugat.
Nota
- Són temps perifràstics el passat perifràstic d'indicatiu i el de subjuntiu.
temps relatiu
temps relatiu
- ca temps relatiu, n m
- ca temps anafòric, n m sin. compl.
- ca temps inactual, n m sin. compl.
- es tiempo relativo
- fr temps relatif
- en relative tense
Definición
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a un altre esdeveniment del discurs.
Nota
- Són relatius l'imperfet, el passat anterior, el plusquamperfet, el condicional simple, el condicional perfet i el futur perfet. S'oposa a temps absolut.
temps simple
temps simple
- ca temps simple, n m
- es tiempo simple
- fr temps simple
- en simple tense
Definición
Temps que s'expressa per mitjà d'afixos afegits al radical, com l'imperfet o el passat simple.
Nota
- S'oposa a temps compost.
temps verbal
temps verbal
- ca temps verbal, n m
- es tiempo verbal
- fr temps verbal
- en verbal tense
Definición
Conjunt de formes d'un verb que comparteixen les propietats de temps, aspecte i mode.
Nota
- Per exemple, el present de subjuntiu, l'imperfet d'indicatiu, el futur, l'imperfet de subjuntiu. Així, l'imperfet d'indicatiu del verb cantar consta de les formes cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven, que tenen en comú el fet de ser formes de passat (temps), imperfectives (aspecte) i d'indicatiu (mode). Tenint en compte la manera com els temps verbals localitzen la situació expressada per l'oració, els temps poden ser absoluts (díctics o actuals) i relatius (fòrics o no actuals). Tenint en compte les propietats morfològiques, poden ser simples, compostos o perifràstics.
tendència lingüística
tendència lingüística
- ca tendència lingüística, n f
- es tendencia lingüística
- fr tendance linguistique
- en linguistic tendency
Definición
Conjunt de canvis lingüístics que, tot i seguir una orientació comuna, presenten moltes irregularitats o excepcions, i no poden ser considerats una llei.
tenor del discurs
tenor del discurs
- ca tenor del discurs, n m
- es tenor del discurso
- fr ténor du discours
- en tenor of discourse
Definición
En la terminologia de Michael A. K. Halliday, un dels tres factors que permet classificar els contextos comunicatius i, en conseqüència, els registres i els diferents tipus de textos.
Nota
- Aquest factor se centra en les relacions establides entre els participants d'una activitat lingüística i en les intencions comunicatives del parlant. El tenor permet diferenciar, per exemple, els registres col·loquial, formal, etc. Els altres factors utilitzats per Halliday són el camp del discurs i el mode del discurs.
