temps relatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
temps relatiu
temps relatiu
- ca temps relatiu, n m
- ca temps anafòric, n m sin. compl.
- ca temps inactual, n m sin. compl.
- es tiempo relativo
- fr temps relatif
- en relative tense
Definición
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a un altre esdeveniment del discurs.
Nota
- Són relatius l'imperfet, el passat anterior, el plusquamperfet, el condicional simple, el condicional perfet i el futur perfet. S'oposa a temps absolut.
