filtre
filtre
- ca filtre, n m
- ca filtre acústic, n m sin. compl.
- es filtro
- fr filtre
- en filter
Definición
En fonètica experimental, mecanisme que permet reforçar o afeblir determinades bandes de freqüència dels sons.
filtre acústic
filtre acústic
- ca filtre, n m
- ca filtre acústic, n m sin. compl.
- es filtro
- fr filtre
- en filter
Definición
En fonètica experimental, mecanisme que permet reforçar o afeblir determinades bandes de freqüència dels sons.
filtre d'elements oblics buits
filtre d'elements oblics buits
- ca filtre d'elements oblics buits, n m
- es filtro de elementos oblicuos vacíos
- fr filtre d'éléments obliques vides
- en empty oblique filter
Definición
Filtre que impedeix que una preposició regisca un sintagma nominal buit, com ara *He escrit la carta [amb Ø] aquest matí.
filtre de cas
filtre de cas
- ca filtre de cas, n m
- es filtro de caso
- fr filtre de cas
- en case filter
Definición
Filtre que marca com a agramatical tot sintagma nominal dotat de contingut fonètic però mancat de cas.
filtre de complementador doblement ple
filtre de complementador doblement ple
- ca filtre de complementador doblement ple, n m
- es filtro de complementador doblemente lleno
- fr filtre de complémenteur doublement plein
- en doubly filled comp filter
Definición
Filtre que en determinades llengües impedeix que la posició de complementador estiga ocupada per més d'un element, com ara en *Qui que ha vingut?
fita
fita
- ca fita, n f
- es punto de referencia
- fr point de repère
- en landmark
Definición
En lingüística cognitiva, element que s'utilitza en una predicació relacional com a punt de referència per a situar el trajector o element més realçat.
Nota
- El trajector i la fita presenten un clar paral·lelisme amb els conceptes de figura i fons de la psicologia de la Gestalt. En l'oració Joan s'assembla a Carles, la fita és Carles i el trajector, Joan. En l'oració Carles s'assembla a Joan la relació s'inverteix.
FL
FL
- ca forma lògica, n f
- ca FL, n f abrev.
- es forma lógica
- es FL abrev.
- fr forme logique
- fr FL abrev.
- en logical form
- en LF abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, nivell abstracte de representació lingüística diferent de l'estructura P i de l'estructura S en què es fa servir un vocabulari i uns procediments típics de la lògica de predicats.
Nota
- En aquest nivell han de quedar representades explícitament aquelles propietats sintàctiques que són directament pertinents per a la interpretació semàntica de l'oració, concretament, les relacions d'abast entre operadors i quantificadors, les relacions de lligam i les relacions temàtiques.
Flex
Flex
- ca flexió, n f
- ca inflexió, n f sin. compl.
- ca Flex, n f abrev.
- es flexión
- es inflexión
- es Flex abrev.
- fr flexion
- fr inflexion
- fr Flex abrev.
- en inflection
- en Infl abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria gramatical que conté informació sobre el temps, l'aspecte, el mode i la concordança.
Nota
- Partint dels principis de la teoria de la X amb barra, se sol considerar que flexió és el nucli de l'oració, o sintagma flexiu, i que flexió pren el sintagma verbal com a complement i el sintagma nominal subjecte com a especificador: [SFlex SN [Flex' Flex SV]].
flexió
flexió
- ca flexió, n f
- ca inflexió, n f sin. compl.
- es flexión
- es inflexión
- fr flexion
- fr inflexion
- en inflection
Definición
Conjunt de formes que en les llengües flexives adopten els mots variables per a assenyalar diferents propietats gramaticals, com ara el cas, el gènere, el nombre, el temps, la persona, etc.
Nota
- La flexió s'expressa generalment per mitjà de l'adjunció d'afixos a un base temàtica o radical o bé per l'absència d'afixos. De manera general, la flexió es caracteritza, i es diferencia de la derivació, pel fet que no crea noves entitats lèxiques, no pot canviar la categoria lèxica de la base, no pot canviar la semàntica de la base, constitueix paradigmes o models flexius en els quals s'agrupen les diferents formes d'un mot, és rellevant per a la sintaxi i té un caràcter perifèric dins l'estructura del mot, ja que els afixos flexius ocupen una posició més externa que els derivatius, com es pot comprovar en [[gas [der ‑ific-]] [flex a-ven]]. La flexió verbal se sol anomenar conjugació i la nominal declinació.
flexió
flexió
- ca flexió, n f
- ca inflexió, n f sin. compl.
- ca Flex, n f abrev.
- es flexión
- es inflexión
- es Flex abrev.
- fr flexion
- fr inflexion
- fr Flex abrev.
- en inflection
- en Infl abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria gramatical que conté informació sobre el temps, l'aspecte, el mode i la concordança.
Nota
- Partint dels principis de la teoria de la X amb barra, se sol considerar que flexió és el nucli de l'oració, o sintagma flexiu, i que flexió pren el sintagma verbal com a complement i el sintagma nominal subjecte com a especificador: [SFlex SN [Flex' Flex SV]].
