forma lògica - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
forma lògica
forma lògica
- ca forma lògica, n f
- ca FL, n f abrev.
- es forma lógica
- es FL abrev.
- fr forme logique
- fr FL abrev.
- en logical form
- en LF abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, nivell abstracte de representació lingüística diferent de l'estructura P i de l'estructura S en què es fa servir un vocabulari i uns procediments típics de la lògica de predicats.
Nota
- En aquest nivell han de quedar representades explícitament aquelles propietats sintàctiques que són directament pertinents per a la interpretació semàntica de l'oració, concretament, les relacions d'abast entre operadors i quantificadors, les relacions de lligam i les relacions temàtiques.
