escala
escala
- ca escala, n f
- es escala
- fr échelle
- en scale
Definición
Conjunt d'elements interrelacionats que constitueix un sistema comparatiu de valors graduals.
Nota
- Així, els adjectius bullent, calent i tebi pertanyen a una mateixa classe que s'ordena escalarment de manera que bullent és «més» que calent, i calent és «més» que tebi.
escala de sonicitat
escala de sonicitat
- ca jerarquia de sonicitat, n f
- ca escala de sonicitat, n f sin. compl.
- es escala de sonoridad
- es jerarquía de sonoridad
- fr échelle de sonorité
- fr hiérarchie de sonorité
- en sonority hierarchy
- en sonority scale
Definición
En fonologia autosegmental, jerarquia que classifica els sons segons el grau de perceptibilitat i la capacitat que tenen d'aparéixer com a nucli de síl·laba.
Nota
- Una possible formulació d'aquesta jerarquia és la següent (en la qual els números, o índexs de sonicitat, assenyalen el major o menor grau de sonicitat): 10 a; 9 e, o; 8 i, u; 7 vibrants; 6 laterals; 5 nasals; 4 fricatives sonores; 3 fricatives sordes; 2 oclusives sonores; 1 oclusives sordes. Aquesta jerarquia permet predir que el nucli d'una síl·laba s'identificarà amb l'element de major sonicitat. A més, permet realitzar prediccions sobre la construcció global de la síl·laba, ja que l'obertura sil·làbica segueix una línia ascendent de sonicitat i la coda una línia descendent. El mot monosíl·lab blanc, per exemple, presenta la corba de sonicitat següent: 2-6-10-5-1.
escampament
escampament
- ca escampament, n m
- es extensión
- fr diffusion
- en spreading
Definición
En fonologia autosegmental, regla que estén en una determinada direcció un determinat tret fonètic.
escissió conversacional
escissió conversacional
- ca escissió conversacional, n f
- es escisión conversacional
- fr scission conversationnelle
- en conversation split
Definición
En l'anàlisi conversacional, situació freqüent en les converses en què participen quatre o més interlocutors i en què a causa del desenvolupament temàtic, es produeix la distinció de dues converses diferents, de manera que les concordances entre inicis i respostes s'estableixen sols entre dos participants, a pesar que en un moment concret qualsevol participant puga intervenir en les dues converses.
escissió fonològica
escissió fonològica
- ca escissió fonològica, n f
- es escisión fonológica
- fr scission phonologique
- en phonemic split
Definición
Procés diacrònic pel qual un fonema es transforma en dos o més de diferents, normalment a partir d'una diferenciació fònica contextual.
Nota
- El fonema llatí /e/, per exemple, evoluciona tant a /e/ com a /ɛ/. L'escissió pot ser primària o secundària: en el primer cas l'escissió no produeix una nova oposició en el sistema fonològic però en el segon cas sí que es crea una nova oposició.
escola
escola
- ca escola, n f
- es escuela
- fr école
- en school
Definición
Grup d'investigadors que parteixen d'uns principis metodològics comuns.
Escola de Ginebra
Escola de Ginebra
- ca Escola de Ginebra, n f
- es escuela de Ginebra
- fr école de Génève
- en Geneva school
Definición
En psicolingüística, grup de deixebles del psicòleg suís Jean Piaget, que se centrà bàsicament en l'estudi del procés d'adquisició del llenguatge en els infants.
Escola de Ginebra
Escola de Ginebra
- ca Escola de Ginebra, n f
- es escuela de Ginebra
- fr école de Génève
- en Geneva school
Definición
En lingüística, grup de deixebles del lingüista suís Ferdinand de Saussure, que impartí classes a la Universitat de Ginebra entre el 1906 i el 1911.
Nota
- Aquest grup de lingüistes, que tingué com a màxims exponents Charles Bally, Albert Sechehaye i Henry Frei, es proposà desenvolupar les idees saussureanes a partir d'una mena de lingüística de la parla. El principal mitjà d'expressió de l'escola van ser els Cahiers Ferdinand de Saussure, publicats a partir del 1941.
Escola de Praga
Escola de Praga
- ca Escola de Praga, n f
- es escuela de Praga
- fr école de Prague
- en Prague school
Definición
Conjunt de lingüistes vinculats a l'estructuralisme europeu agrupats al voltant de l'anomenat Cercle Lingüístic de Praga que fundà Vilém Mathesius el 1926.
Nota
- Formen part d'aquest grup, a més de Mathesius, Nikolai S. Trubetskoi, Roman Jakobson i Josef Vachek. La idea central d'aquest corrent lingüístic es basa en el caràcter teleològic de l'activitat lingüística, i doncs, en el fet que aquesta activitat es justifica únicament per la funció (comunicativa, representacional, expressiva, etc.) que realitza. A causa d'això, aquest corrent lingüístic s'ha anomenat sovint funcionalisme o lingüística funcional. Pel que fa als estudis concrets, cal destacar l'intent de conjugar la dicotomia saussureana de sincronia i diacronia, la distinció entre fonètica i fonologia, l'anàlisi dels fonemes en trets distintius, la caracterització binària i en termes de marcatge dels trets distintius i l'estudi de l'ordre oracional a partir de l'anomenada perspectiva funcional de l'oració i de la distinció tema/rema.
escriptura
escriptura
- ca escriptura, n f
- es escritura
- fr écriture
- en writing
Definición
Representació de la llengua parlada per mitjà de signes gràfics.
Nota
- Segons el tipus de signes que s'utilitza, es distingeixen l'escriptura alfabètica, la pictogràfica, la ideogràfica i la sil·làbica.
