jerarquia de sonicitat - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
jerarquia de sonicitat
jerarquia de sonicitat
- ca jerarquia de sonicitat, n f
- ca escala de sonicitat, n f sin. compl.
- es escala de sonoridad
- es jerarquía de sonoridad
- fr échelle de sonorité
- fr hiérarchie de sonorité
- en sonority hierarchy
- en sonority scale
Definición
En fonologia autosegmental, jerarquia que classifica els sons segons el grau de perceptibilitat i la capacitat que tenen d'aparéixer com a nucli de síl·laba.
Nota
- Una possible formulació d'aquesta jerarquia és la següent (en la qual els números, o índexs de sonicitat, assenyalen el major o menor grau de sonicitat): 10 a; 9 e, o; 8 i, u; 7 vibrants; 6 laterals; 5 nasals; 4 fricatives sonores; 3 fricatives sordes; 2 oclusives sonores; 1 oclusives sordes. Aquesta jerarquia permet predir que el nucli d'una síl·laba s'identificarà amb l'element de major sonicitat. A més, permet realitzar prediccions sobre la construcció global de la síl·laba, ja que l'obertura sil·làbica segueix una línia ascendent de sonicitat i la coda una línia descendent. El mot monosíl·lab blanc, per exemple, presenta la corba de sonicitat següent: 2-6-10-5-1.
