Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  realització, n f
  • ca  actualització, n f sin. compl.
  • ca  exponència, n f sin. compl.
  • es  actualización
  • es  exponencia
  • es  realización
  • fr  actualisation
  • fr  exponence
  • fr  réalisation
  • en  actualization
  • en  exponence
  • en  realization

Definición
Manifestació física d'una determinada unitat lingüística abstracta.

Nota

  • En fonologia, per exemple, els fons són les realitzacions dels fonemes; en morfologia els morfs són les realitzacions dels morfemes.
  • ca  actualitzador, n m
  • es  actualizador
  • fr  actualisateur
  • en  actualizer

Definición
Element que permet que una unitat virtual o abstracta del sistema de la llengua esdevinga una expressió concreta i real en el nivell de la parla.

Nota

  • En un sintagma com ara el llibre, l'actualitzador és l'article definit, ja que permet que el concepte virtual a què es refereix el mot llibre denote en la parla un llibre concret. En una forma verbal com és llegírem, els actualitzadors són els morfemes de perfet i de la primera persona del plural, per tal com aquests morfemes situen l'acció virtual de llegir en l'àmbit d'un temps i d'unes persones concretes. Els actualitzadors poden ser plens o buits, segons que tinguen substància semàntica o no. L'article, per exemple, és un actualitzador buit, però el demostratiu és un actualitzador ple (atés que introdueix diferències díctiques).
  • ca  acusatiu, n m
  • es  acusativo
  • fr  accusatif
  • en  accusative

Definición
En la teoria del règim i del lligam, cas abstracte que atorga el verb al sintagma nominal complement directe.
  • ca  acusatiu, n m
  • es  acusativo
  • fr  accusatif
  • en  accusative

Definición
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de complement directe o de complement del verb transitiu i que prototípicament s'associa al paper semàntic de tema o de pacient.

Nota

  • En les llengües romàniques, la major part dels noms heretats del llatí provenen de noms flexionants en aquest cas, com FŎNTEM > font, IMAGĬNEM > imatge. En algunes gramàtiques tradicionals, el terme acusatiu s'utilitza també per a referir-se al complement directe de llengües sense marca de cas.
acusatiu preposicional acusatiu preposicional

  • ca  acusatiu preposicional, n m
  • es  acusativo preposicional
  • es  complemento directo preposicional
  • fr  accusatif prépositionnel
  • fr  complément d'objet direct prépositionnel
  • en  prepositional accusative
  • en  prepositional direct object

Definición
Complement directe en aquells casos en què s'usa precedit d'una preposició.

Nota

  • Per exemple, el complement directe als treballadors de la sanitat pública de l'oració És un tema que ens preocupa molt als treballadors de la sanitat pública.
  • ca  additament, n m
  • es  aditamento
  • fr  additament
  • en  additament

Definición
En la terminologia d'Emilio Alarcos Llorach, complement marginal que matisa o enquadra el predicat i que admet una certa mobilitat dins l'estructura oracional.

Nota

  • En l'oració Entregaren el regal a les deu el sintagma a les deu realitza la funció d'additament. En gramàtica tradicional, l'additament és equivalent al complement circumstancial i a nombrosos usos de l'adverbi.
  • ca  adducció, n f
  • es  adducción
  • fr  adduction
  • en  adduction

Definición
Moviment mitjançant el qual, en el procés de fonació, les cordes vocals s'acosten, sense arribar a unir-se totalment, i s'estreteix la glotis.

Nota

  • S'oposa a abducció.
  • ca  adequació, n f
  • es  adecuación
  • fr  adéquation
  • en  adequacy

Definición
En gramàtica generativa, mecanisme d'avaluació de les possibles gramàtiques d'una llengua.

Nota

  • L'adequació d'una gramàtica pot ser de diversos tipus: d'una banda, es diferencia l'adequació feble i la forta; d'una altra, l'adequació observacional, l'explicativa i la descriptiva.
  • ca  adequació, n f
  • es  adecuación
  • fr  adéquation
  • en  adequacy

Definición
En lingüística textual, propietat per la qual el text inclou els mecanismes d'adaptació al context en què s'utilitza.
adequació descriptiva adequació descriptiva

  • ca  adequació descriptiva, n f
  • es  adecuación descriptiva
  • fr  adéquation descriptive
  • en  descriptive adequacy

Definición
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat no solament en la capacitat de generar les dades lingüístiques observables sinó també en la capacitat de descriure la competència dels parlants i els seus judicis intuïtius.