actualització
actualització
- ca realització, n f
- ca actualització, n f sin. compl.
- ca exponència, n f sin. compl.
- es actualización
- es exponencia
- es realización
- fr actualisation
- fr exponence
- fr réalisation
- en actualization
- en exponence
- en realization
Definició
Manifestació física d'una determinada unitat lingüística abstracta.
Nota
- En fonologia, per exemple, els fons són les realitzacions dels fonemes; en morfologia els morfs són les realitzacions dels morfemes.
actualitzador
actualitzador
- ca actualitzador, n m
- es actualizador
- fr actualisateur
- en actualizer
Definició
Element que permet que una unitat virtual o abstracta del sistema de la llengua esdevinga una expressió concreta i real en el nivell de la parla.
Nota
- En un sintagma com ara el llibre, l'actualitzador és l'article definit, ja que permet que el concepte virtual a què es refereix el mot llibre denote en la parla un llibre concret. En una forma verbal com és llegírem, els actualitzadors són els morfemes de perfet i de la primera persona del plural, per tal com aquests morfemes situen l'acció virtual de llegir en l'àmbit d'un temps i d'unes persones concretes. Els actualitzadors poden ser plens o buits, segons que tinguen substància semàntica o no. L'article, per exemple, és un actualitzador buit, però el demostratiu és un actualitzador ple (atés que introdueix diferències díctiques).
acusatiu
acusatiu
- ca acusatiu, n m
- es acusativo
- fr accusatif
- en accusative
Definició
En la teoria del règim i del lligam, cas abstracte que atorga el verb al sintagma nominal complement directe.
acusatiu
acusatiu
- ca acusatiu, n m
- es acusativo
- fr accusatif
- en accusative
Definició
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de complement directe o de complement del verb transitiu i que prototípicament s'associa al paper semàntic de tema o de pacient.
Nota
- En les llengües romàniques, la major part dels noms heretats del llatí provenen de noms flexionants en aquest cas, com FŎNTEM > font, IMAGĬNEM > imatge. En algunes gramàtiques tradicionals, el terme acusatiu s'utilitza també per a referir-se al complement directe de llengües sense marca de cas.
acusatiu preposicional
acusatiu preposicional
- ca acusatiu preposicional, n m
- es acusativo preposicional
- es complemento directo preposicional
- fr accusatif prépositionnel
- fr complément d'objet direct prépositionnel
- en prepositional accusative
- en prepositional direct object
Definició
Complement directe en aquells casos en què s'usa precedit d'una preposició.
Nota
- Per exemple, el complement directe als treballadors de la sanitat pública de l'oració És un tema que ens preocupa molt als treballadors de la sanitat pública.
additament
additament
- ca additament, n m
- es aditamento
- fr additament
- en additament
Definició
En la terminologia d'Emilio Alarcos Llorach, complement marginal que matisa o enquadra el predicat i que admet una certa mobilitat dins l'estructura oracional.
Nota
- En l'oració Entregaren el regal a les deu el sintagma a les deu realitza la funció d'additament. En gramàtica tradicional, l'additament és equivalent al complement circumstancial i a nombrosos usos de l'adverbi.
adducció
adducció
- ca adducció, n f
- es adducción
- fr adduction
- en adduction
Definició
Moviment mitjançant el qual, en el procés de fonació, les cordes vocals s'acosten, sense arribar a unir-se totalment, i s'estreteix la glotis.
Nota
- S'oposa a abducció.
adequació
adequació
- ca adequació, n f
- es adecuación
- fr adéquation
- en adequacy
Definició
En gramàtica generativa, mecanisme d'avaluació de les possibles gramàtiques d'una llengua.
Nota
- L'adequació d'una gramàtica pot ser de diversos tipus: d'una banda, es diferencia l'adequació feble i la forta; d'una altra, l'adequació observacional, l'explicativa i la descriptiva.
adequació
adequació
- ca adequació, n f
- es adecuación
- fr adéquation
- en adequacy
Definició
En lingüística textual, propietat per la qual el text inclou els mecanismes d'adaptació al context en què s'utilitza.
adequació descriptiva
adequació descriptiva
- ca adequació descriptiva, n f
- es adecuación descriptiva
- fr adéquation descriptive
- en descriptive adequacy
Definició
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat no solament en la capacitat de generar les dades lingüístiques observables sinó també en la capacitat de descriure la competència dels parlants i els seus judicis intuïtius.
