Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  adjectiu elatiu, n m
  • es  adjetivo elativo
  • fr  adjectif élatif
  • en  elative adjective

Definició
Adjectiu que expressa lèxicament el grau extrem d'una propietat.

Nota

  • Són adjectius elatius, per exemple, deliciós, esplèndid, fantàstic, magnífic, monstruós o mínim.
    Pel fet d'expressar el grau extrem d'una propietat, els adjectius elatius no admeten en general el sufix superlatiu -íssim (*fantastiquíssim, *minimíssim) ni poden ser modificats per adverbis de grau com molt, bastant o poc (*És una situació molt magnífica, *Feia un sol bastant esplèndid).
adjectiu especificatiu adjectiu especificatiu

  • ca  adjectiu especificatiu, n m
  • es  adjetivo especificativo
  • fr  adjectif spécificatif
  • en  specificative adjective

Definició
Adjectiu qualificatiu que es posposa al nom i tendeix a limitar-ne l'extensió significativa.

Nota

  • Per exemple, vell en el llibre vell.
adjectiu explicatiu adjectiu explicatiu

  • ca  adjectiu explicatiu, n m
  • ca  epítet, n m sin. compl.
  • es  adjetivo explicativo
  • es  epíteto
  • fr  adjectif explicatif
  • fr  épithète
  • en  epithet

Definició
Adjectiu qualificatiu que tendeix a anteposar-se al nom, insisteix en una de les característiques d'aquest i hi sol aparéixer associat.

Nota

  • Per exemple, terrible en la terrible desfeta.
adjectiu indefinit adjectiu indefinit

  • ca  adjectiu indefinit, n m
  • es  adjetivo indefinido
  • fr  adjectif indéfini
  • en  indefinite adjective

Definició
En la gramàtica tradicional, indefinit que funciona com a modificador d'un nom, com algun, cert o uns quants (algun dia, certes persones, unes quantes coses).
adjectiu interrogatiu adjectiu interrogatiu

  • ca  adjectiu interrogatiu, n m
  • es  adjetivo interrogativo
  • fr  adjectif interrogatif
  • en  interrogative adjective

Definició
En la gramàtica tradicional, determinant interrogatiu.
adjectiu invariable adjectiu invariable

  • ca  adjectiu invariable, n m
  • ca  adjectiu d'una terminació, n m sin. compl.
  • es  adjetivo de una terminación
  • es  adjetivo invariable
  • fr  adjectif invariable
  • en  invariable adjective

Definició
Adjectiu que no disposa de les quatre formes diferents que són habituals en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural, femení singular i femení plural), tot i que poden complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms en singular com noms en plural.

Nota

  • La invariabilitat pot afectar el gènere o el nombre, o bé totes dues categories gramaticals alhora. Són adjectius invariables amb tres formes aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere en singular, però sí en plural (per exemple, audaç: un home / una dona audaç, homes audaços, dones audaces); són invariables amb dues formes aquells que presenten variació formal relacionada amb el nombre, però no amb el gènere (per exemple, alegre: un xic / una xica alegre, uns xics / unes xiques alegres); són invariables amb una forma aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere ni amb el nombre (per exemple, beix: un abric / una jaqueta / uns abrics / unes jaquetes beix). [V. invariable]
adjectiu predicatiu adjectiu predicatiu

  • ca  adjectiu predicatiu, n m
  • es  adjetivo predicativo
  • fr  adjectif prédicatif
  • en  predicate adjective

Definició
Adjectiu qualificatiu que modifica el nom indirectament, mitjançant un índex verbal.

Nota

  • Per exemple, francesa en l'oració L'Enriqueta és francesa. S'oposa a adjectiu atributiu.
adjectiu qualificatiu adjectiu qualificatiu

  • ca  adjectiu qualificatiu, n m
  • es  adjetivo calificativo
  • fr  adjectif qualificatif
  • en  qualifier adjective

Definició
Adjectiu que expressa una qualitat del nom que modifica o del sintagma nominal sobre el qual predica.

Nota

  • La qualitat pot ser subjectiva com en una novel·la interessant, o objectiva com en una xica morena. Tenint en compte el tipus de propietat que expressen, es poden diferenciar els adjectius d'individu (o caracteritzadors) i els adjectius d'estadi. Tenint en compte el tipus de modificació que fan dins del sintagma nominal, es poden diferenciar també els especificatius i els explicatius.
adjectiu relacional adjectiu relacional

  • ca  adjectiu relacional, n m
  • ca  adjectiu classificador, n m sin. compl.
  • es  adjetivo clasificador
  • es  adjetivo relacional
  • fr  adjectif classificateur
  • fr  adjectif relationnel
  • en  relational adjective

Definició
Adjectiu, generalment derivat d'un substantiu, que delimita la classe a la qual pertany el nom que modifica; per exemple, civil, constitucional o valencià en els sintagmes guerra civil, dret constitucional, ceràmica valenciana.

Nota

  • Els adjectius relacionals, a diferència dels qualificatius, no admeten quantificació, han d'anar sempre posposats al nom i mostren poca naturalitat quan es parafrasegen per oracions de relatiu, com es pot comprovar en l'agramaticalitat de les seqüències següents: *guerra molt civil, *civil guerra i *guerra que era civil.
  • ca  adjectiu variable, n m
  • ca  adjectiu de dues terminacions, n m sin. compl.
  • es  adjetivo de dos terminaciones
  • es  adjetivo variable
  • fr  adjectif variable
  • en  variable adjective

Definició
Adjectiu que, quant al gènere, té una forma per al masculí i una altra per al femení.

Nota

  • La diferència s'expressa mitjançant marques flexives, que en el cas del femení és sempre el sufix ‑a (alta, europea, minsa, apta) i en el cas del masculí, l'absència de marca flexiva (alt) i els sufixos u [w] (europeu) i o (minso): un xic alt i una xica alta, un tractat europeu i una llei europea, un sou minso i una producció minsa. No es considera marca flexiva sinó vocal de suport (o epentètica) la e final d'adjectius masculins com apte, requerida per a sil·labificar la seqüència consonàntica final de l'arrel (pt).