Diccionari nàutic

Element d'unió emprat per a acoblar dues peces.

Operació mitjançant la qual es connecten dues o més dinamos a la mateixa xarxa d'alimentació.

Peça destinada a unir els extrems de les mànegues entre si o amb el repartidor.

Acoblament universal de buc a buc i de buc a terra per a combatre els incendis a bord dels bucs.

Unir dos òrgans mecànics, dos aparells o dues màquines per a combinar-ne els efectes.

Fondejar un vaixell per mitjà de coderes perquè es mantingui en una direcció determinada.

Donar una codera o calabrot a un dels caps sobre els quals està fondejada l'embarcació, o a un altre punt fix, per a presentar el costat del buc a una banda determinada.

Cap curt especialment per a amarrar o subjectar.

Corda, generalment enquitranada, que va passant dels ulls d'una bigota als ulls d'una altra, de manera que permet el trempat dels obencs, obenquells, estais, barbades, burdes o qualsevol altre element de l'eixàrcia ferma.

Tub d'acer amb rosca sense fi interior en els dos extrems que serveix per tesar els obencs i altres caps d'una embarcació.